Recorde jo que fa uns deu anys, quan va començar tot el moviment cap a la independència de Catalunya, quan encara a Madrid no s’ho agafaven seriosament, un dels arguments era contra qui jugaria el Barça en una lliga catalana.
El cas és que han passat els anys. I a la crisi de la fallida dels bancs que vam pagar els ciutadans s’ha afegit el desastre colossal de la pandèmia. I l’economia espanyola està sota mínims. El 2020 el PIB va baixar un 11% i ja tenim el deute públic per damunt del 117% del PIB. Pitjor que després de perdre la guerra de Cuba. L’únic consol que ens cap, és que altres països europeus tampoc estan molt millor. I tota la temporada de futbol es juga a porta tancada. Això ha fet decréixer els ingressos dels clubs de futbol. A poc a poc, si us fixeu, molts clubs de futbol han anat caient en mans d’empreses d’apostes o de personatges més o menys pintorescs. Mireu el València, per exemple. De manera que, abans o després havia de passar alguna cosa.
D’altra banda, el futbol professional està en mans de persones amb unes característiques més que notables. Des de la FIFA i la UEFA, que de tant en tant tenen algun escàndol d’aquells grossos, fins a la lliga espanyola, que la presideix un Javier Tebas que també té un passat.
Per no parlar de les federacions, amb els seus directius amb un bon nivell de vida a càrrec del futbol i tot plegat.
I ara va i, de sobte, es veu que el Barça no tornarà a jugar a la lliga espanyola. Ni el Madrid ni l’Atlètic de Madrid, de passada. I uns quants equips de la lliga anglesa o de la italiana. Faran una lliga europea fora de totes aquestes organitzacions. Per dir-ho d’una altra manera, si el futbol és un negoci, cal guanyar els més diners possible. I totes les organitzacions que tutelen el negoci no són, si es mira fredament, res més que sangoneres. I se les aparta.
No és d’estranyar que les federacions italiana, anglesa i espanyola hagen amenaçat els clubs que se’n van amb totes les penes de l’infern. Els expulsaran de la lliga del seu país, els jugadors no podran jugar amb les seleccions i tot el que siga menester. Poca força podran fer, perquè el que de veritat s’emporten aquests clubs és el negoci amb majúscules.
Però és que encara hi ha gent que es pensa que hi ha coses que duren eternament. I no.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!