Darrerament s’ha alçat una certa polèmica sobre el fet que a partir del 2024 caldrà tornar a pagar per circular per autovies i autopistes. Com és molt raonable, tothom ha eixit a protestar per una mesura que es considera injusta, abusiva, etc. etc.
El problema no és si pagarem o no pagarem (que pagarem) sinó per què hem de pagar. I això és el que no ens diuen. Ningú. Això només és una cortina.
En realitat, l’Estat Espanyol està en fallida. I això ja s’arrossega des del 2010. Però els governants, aquells que remenen les cireres, fan com si no anara amb ells. I continuen comprant tancs, o fabricant submarins caríssims que ni tan sols suren, o construint línies de AVE per on no circula ningú.
L’any 2020, amb la pandèmia, el Producte Interior Brut espanyol ha caigut més d’un 11%. Més que cap economia de la UE. I ja fa molts mesos, anys de fet, que l’únic que compra deute espanyol és el BCE. Però hem arribat a una situació que ja no es pot sostindre. Fa mesos, quan es va decidir aquell gran fons de 750000milions d’euros per a reflotar les economies, els països del nord d’Europa (els que anomenem frugals) van aconseguir que per a obtindre aquests diners s’havien de complir unes quantes condicions. Els països han de supervisar cada projecte. Els diners s’han de dedicar a allò per a que s’han donat. Els diners, en la seua major part s’han de tornar. I amb interessos. Cada sis mesos, es farà una revisió de en què s’està invertint; i si no s’està fent allò que toca (el que han decidit els qui paguen) es tanca l’aixeta de seguida. Amb la objecció d’un país n’hi ha prou. Els fons també van lligats a l’existència i compliment de l’estat de dret.
I ja han començat a imposar condicions. De moment, es pagarà per circular per autovies, es farà una reforma de la edat de jubilació, es reformarà (a la baixa) el sistema de pensions, s’hauran d’apujar imposts directes i indirectes i s’haurà de fer tot allò que ens manen per a continuar vius, encara que siga artificialment. Com és obvi, cap governant ni cap mitjà de comunicació ho dirà obertament, perquè significaria dir la veritat a un país que no en té tradició. També, deixar retratada la oligarquia que mana de veritat.
De manera que no cal patir. Senzillament, ens caldrà viure amb menys recursos. Hauria de ser a tots, però ja sabeu que ací sempre hi ha excepcions. Mentre hi ha gent que ja passa gana, encara hi ha algú que té un problema gros perquè, com canta Zoo en el seu darrer disc, a la piscina li manca un tobogan.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!