Cada dia veiem imatges dels atacs d’Israel contra la franja de Gaza. I moltes d’elles són esgarrifoses. Com ho són quasi totes les imatges de guerres. I sabem dels morts, i dels familiars que malden per sobreviure enmig d’uns barris miserables enfonsats per unes bombes que arriben volant. I sabem de la por a una intervenció terrestre d’unes forces poderoses. Cada dia.
Des de fa anys, al Iemen hi ha una guerra. I Aràbia Saudita hi intervé. I hi ha bombardejos cada dia. I gent que està ferida. I hospitals sense recursos. I xiquets que es moren de fam. I fa dies, setmanes, mesos i anys, que això passa. Però no en tenim imatges. Cap ni una.
Amb això no vull dir que allò que fa Israel estiga bé. El que dic és que s’assembla a allò que fa Aràbia Saudita. Però no se’ns ensenya de la mateixa manera. No sé si tindrà alguna cosa a veure amb el fet que la família dels reis espanyols tinga una forta amistat (i uns llaços econòmics) amb la família reial saudita. O si serà perquè Espanya ven armament a Aràbia Saudita mentre que Israel es fabrica el seu propi armament. O si encara estarem instal·lats en aquell mantra del catolicisme segons el qual els jueus, el Poble Jueu, passa de sobte de ser el Poble de Déu (els bons) a ser la raça deïcida (els roïns més roïns).
Però em crida l’atenció la diferència d’informació entre els dos conflictes. No té comparació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
N’opinarà una munió de sectaris manipulats pels mitjans espanyols i la majoria de mitjans catalans. Malauradament, ja no hi ha el Joan Fuster que va dir : “Jo soc jueu. I vosté?”
És terrible. Cada vegada que els jueus fan alguna cosa, és per a mal. Especialment, entre aquells que es consideren d’esquerres. Malgrat tot, els jueus són dolents per naturalesa. Massa anys de catolicisme integrista. Per contra, de les satrapies petrolieres no se’n diu res. Ni tan sols del Marroc, aquell veí tan democràtic que el seu rei li diu hermano al nostre. Gràcies pel comentari.