Una barreja és una mescla. A la Plana, es coneix com a barreja una mescla de mistela i aiguardent. Sempre cal beure’n amb prudència.
Però ara mateix ens trobem en mig d’una barreja que sembla que se’ns empassarà.
D’una banda, tenim el virus. En vista de la feblesa dels adversaris, va avançant sense gaire control. Cada dia es baten nous rècords d’infectats, de morts i d’hospitalitzats. Es mire on es vulga, els hospitals estan plens, les UCI tenen un nivell d’ocupació terrible i, sobretot, el personal sanitari està desbordat. I esgotat.
D’altra banda, ha començat el programa de vacunació. Però resulta una mica sorprenent. Tot i que la quantitat de vaccins que arriben no són suficients més que per a administrar als sanitaris i als usuaris de residències, sembla que ni tan sols s’aconsegueixen administrar aquestes dosis. A la marxa que anem, aconseguir la vacunació de la població costarà anys.
D’altra banda, la crisi econòmica, agreujada per la pandèmia, amenaça amb acabar amb la major part d’empreses. El comerç de qualsevol mena està contra les cordes. I l’Estat Espanyol és qui té el major nombre d’aturats de tota la UE. Xifra molt dolenta si es considera que no és, ni de bon tros, l’estat amb més habitants. La situació econòmica no convida a ser optimista, perquè encara tenim els afectats per ERTO que no es consideren aturats però que no treballen.
Finalment, tenim una esperança. Els fons europeus, de 750000 milions d’euros, que han de servir per a modernitzar les estructures i adaptar-les al futur. Però el problema d’aquests diners és que una bona part són un préstec a retornar. D’una altra banda, que l’Estat Espanyol encara ha d’adaptar moltes infraestructures al present, abans de pensar en el futur. Pensem que ací encara el transporten les mercaderies amb camions, mentre que la resta d’Europa ja té un percentatge de transport de mercaderies per ferrocarril del 18%, mentre que a Espanya és només del 4%.
I ara, quan arriben aquests diners d’Europa que han de servir per a preparar l’economia per a la realitat post pandèmia, resulta que ja hi ha unes certes maniobres molt curioses per tal d’aconseguir que aquests diners vagen allà on sempre han anat.
Tot plegat ens deixa en mig d’una barreja de la què no sembla que ens resultarà fàcil eixir. Possiblement per això se n’ha parlat tant, de la nevada a Madrid. Perquè mentre es parla d’això, no es parla de la resta de problemes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!