Des de la Plana

Feia dies que els esperava. No deia res, però estava nerviós. Però tota espera té un final. I ha sigut just avui. Ara fa una estona, que han trucat a casa i eren ells. Els primers exemplars de “El carrer era de terra”. 22 premi de narrativa Ciutat de Sagunt.

Vos deixe amb la imatge del primer dels llibres eixint de la seua caixa de cartró de la mateixa manera que un pollet ix de l’ou. Després, una vegada fora, ja es mira el món, convençut que l’han posat només per a ell. Com qualsevol nounat. Ha nascut a l’abril, en plena primavera. Com si diguérem, per a sant Jordi, que ha esdevingut el gran protector dels llibres

Això vol dir que, des d’avui mateix, ja el podeu trobar a qualsevol llibreria. Penseu que els llibres continuen tenint l’avantatge que no necessiten cap altra mena de tecnologia afegida per a fer-nos gaudir del seu contingut que tindre ganes de llegir. I es poden llegir una i mil vegades.

A la imatge es veu perfectament que el carrer, en efecte, era de terra. Abans que els cotxes ho inundaren tot. Era quan els xiquets jugàvem al carrer. I els veïns ens coneixíem i cadascú sabia de quina casa era fill quasi qualsevol xiquet.

Els anys passen; però les grans passions dels humans continuen essent les mateixes. Quan us endinseu en la història ja ho veureu. Canvia el color de les fotografies, el pavimentat dels carrers o el pentinat de moda. Però l’enveja, la cobdícia, l’amor o la venjança són sempre iguals.

Ja em direu què vos ha semblat. Per la meua banda, jo n’estic molt content. Molt.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!