Ja hem enviat a la merda el 2020. Una frase afortunada de Carolina Ferre, que ens ha permès un mínim alleugeriment. El cas és que l’any nou ens ha deixat un informe de l’Imperial College segons el qual la variable londinenca del virus s’encomana més entre els joves i els xiquets. Mala notícia. Perquè això vol dir que caldria prendre mesures noves molt de pressa, per tal d’evitar un rebrot considerable d’ací a pocs dies, quan es torne a les escoles.
A més a més, per primera vegada en uns quants hiverns, sembla que ens venen uns quants dies seguits de fred. El fred, tot i que resultarà beneficiós perquè disminuirà la quantitat de ous i larves de totes les plagues de l’agricultura, no ajudarà a que la situació sanitària millore. Mentre la tensió sanitària empitjora, els hospitals s’omplen, com les UCIs i s’arriben a suspendre activitats programades, les autoritats semblen més preocupades per altres temes. A Vila-real, la fira de Nadal resisteix la COVID mentre el comerç local (el que es manté obert) malda per sobreviure i l’alcalde ha prorrogat el pressupost de l’any passat perquè sentències urbanístiques per valor de més de 12 milions d’euros impedeixen l’aprovació del pressupost.
Al Principat, sembla que les imminents eleccions han remogut tot allò que semblava tranquil. Fins i tot Iceta, un personatge que té càrrec públic quasi des de l’adolescència i que no ha treballat mai en res fora de la política, pot acabar de ministre a Madrid. Això, a canvi que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, un altre personatge que sembla que tampoc ha treballat mai en res que no siga la política, faça de candidat a Catalunya.
Resulta sorprenent que el plena pandèmia, mentre els morts augmenten; els ingressats als hospitals sembla que els arribaran a desbordar; mentre la economia no només no remunta sinó que sembla que es continuarà enfonsant, el ministre de Sanitat se’n vaja. Clar que, a la vista de la seua gestió de la pandèmia, resulta estrany que no l’hagueren fet fora abans.
I la gent normal, continuem mirant-nos-ho tot des de casa, en família. Fins i tot es va poder veure el programa de cap d’any de les diferents televisions. Que, descomptant l’actuació de Carolina Ferre i Eugeni Alemany en Àpunt, es podien haver estalviat. Des de les tres pobres periodistes desventades a TV3 (qui els ha vist i qui els veu) fins a aquelles actuacions a les “grans cadenes” on sembla que el més destacable és el vestit de la presentadora. Uns vestits que sembla que semblen una venjança contra les dones.
Les cavalcades dels Reixos (a la Plana en diem així, dels Reis. Diuen que derivat de “reig”) no es faran. I els qui dormen al carrer ho continuaran fent. Això sí. De moment, amb més fred. Tot i que, per a fred, el que hauran passat les 160 persones que ha rescatat l’organització Open Arms al mig de la mar.
Com a mínim, els qui no fumem tenim un objectiu fàcil per a complir, aquest any nou. No començar a fumar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!