Al País Valencià no sap ploure. Per això, quan ho fa, és el desastre. I hi ha inundacions. I se’n va la llum. I crides a la companyia. Perquè tant és amb qui tingues contractat el subministrament. Al final, per a la distribució, que vol dir que l’ama de les línies que et duen l’electricitat fins a casa, només hi ha una companyia. Ací, Iberdrola. Quan aconsegueixes dir-li a una persona que no tens subministrament elèctric i que no tens una avaria interna, que és cosa d’ells, et responen que en aquella zona d’on els parles, no tenen constància de cap incidència. Abans però, ja t’ha explicat que com a conseqüència de la situació metereològica en el llevant de la península, és possible que l’espera per a que atenguen la teua cridada pot ser llarg. De manera que et resignes a quedar-te sense llum. I, de passada, sense internet, perquè la wifi tampoc funciona i la fibra òptica no arriba a casa. I sense aigua potable, perquè la bomba tampoc funciona, que és elèctrica. I gràcies que encara tens una cuina de gas i ciris, que has de sopar mirant la família entre ombres tenebroses.
Després de sopar, baixes al carrer i fas un romancet amb els veïns, que estan igual com tu. De lluny, es veu el resplendor del camp de futbol. I t’assabentes que l’equip juga, a porta tancada, amb un equip israelià un partit de la UEFA Champions league, Però diu que l’han aplaçat, perquè el camp estava negat.
Vist el panorama, bon d’hora te’n vas a dormir. I entens perquè abans la gent tenia tants fills.
Cap a les tres de la matinada, t’adones que la companyia ja t’ha restablert el subministrament. Quasi vuit hores després del tall que no els constava com avaria a la zona.
Amb sort, avui o demà ja s’alçarà l’oratge. I fins a la propera llevantada. Que serà molt semblant a aquesta. I que originarà els mateixos tòpics repetits fins afartar per part dels tertulians de torn. I tu, que t’has quedat a les fosques perquè el subministrament d’electricitat ve de molt lluny, centralitzat com tot el que es fa en aquest país, et consolaràs perquè a tu no t’han eixit goteres. I saps del cert que n’hi ha hagut moltes.
Ja ho dèiem al principi: Al País Valencià no sap ploure. I això del lliure mercat s’acaba quan entropesses amb “la Companyia”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!