Des de la Plana

Fa anys, una cançó de La Bullonera deia: “dicen que la economía se está poniendo fatal porque los obreros piden que les suban el jornal. Lo dice la patronal, lo dice y sabe que miente. Miente para conservar sus privilegios de siempre”.

Ara, més o menys, passa el mateix. Però hi ha una notícia que m’ha cridat l’atenció.

El gran empresari Arturo Fernández, president de la Patronal Madrileña, vicepresident de la CEOE de la mà de l’altre gran empresari Joan (Juan) Rossell (Rosel), ha consumat el seu enfonsament. Així ho indica un interessant article de El País. Curiosament, no he aconseguit crear un enllaç amb la notícia original del diari de Madrid. Es veu que no he segut prou llest. Però trobareu la notícia al País (edició digital) del 4-VIII-2014, però molt avall. La periodista és Elisa Silió.

L’assumpte sembla bastant envitricollat, però tot pareix resumir-se en que el personatge, amic íntim d’Esperanza Aguirre, va arribar, en els seus bons temps, a regentar les cafeteries del Congreso de los Diputados (des de l’any 96 amb els socialistes), IFEMA, col·legis, hospitals, ministeris, Teatro Real, Club de Campo de Madrid, CaixaFórum (d’allà), Universidad Europea de Madrid… És a dir. Que donava a menjar a tothom d’allà. I ara es veu que està en fallida, la seua empresa.

El personatge és el mateix que donava lliçons als desagraits dels treballadors i els explicava que calia treballar més i guanyar menys. Que no és el que feia ell. Ell pagava en negre als seus empleats, defraudava a la Seguretat Social, ha intoxicat múltiples comensals perquè les seues cuines no permetien elaborar el que allà servia i perquè, pel que s’explica en l’article, es veu que amb tot el que s’embutxacava del que els pertocava als seus treballadors, es pagava un bon sobresou a ell mateix com a president de la confederació empresarial d’allà. En poques paraules: tot un personatge. D’aquells com “la Maestra Piñones, que no sabe sumar y da lecciones”, que dirien ells.

Un llest d’aquells que, gràcies a les coneixences i amistats, aconsegueix subvencions (diners públics) per explotar allò que ells mateixos anomenen “concesiones”. Es veu que el que ha sentat pitjor és que intoxique als mateixos que l’han encimbellat.

El que jo volia dir, senzillament, és que ara que està tan de moda l’atac a Pujol, als Catalans, als catalanoparlants, a tots aquells que s’oposen (ens oposem) a combregar amb rodes de molí, no estaria de més que es miressin amb un poc de detall el que fan, defensen i proposen ells mateixos.

Si mireu l’edició digital del País del dia 4-VIII-2014, veureu la notícia, però la veureu molt més enrere de les habituals de: “el tribunal supremo prohibe a la generalidad promover el voto a menos de cien dias de la consulta”, els habituals atacs a la família Pujol (la setena més rica de l’estat segons Forbes), la por congènita a que el PSOE es quede en blanc i quede per darrere de Podemos, d’IU (que també es veu que té por) i de uns quants assumptes majors o menors.

Així, els del País poden dir que també parlen malament dels que ho fan malament a sa casa. El que passa és que, segurament, només jo i quatre com jo, arriben tan avall en una portada digital avorrida i monòtona. En altres diaris d’allà no els he consultat, però si voleu fer deures, ho podríeu consultar a l’ABC. O a la Razón. Alerta. Els deures només si els voleu fer, que el que trobareu allà no deu ser apte per a persones delicades.

De manera que la patronal espanyola en general s’ho podria fer mirar. Arturo Fernández, en fallida. Gerardo Díaz, ex-president de la Patronal espanyola, a la presó. Carlos Fabra, fins fa quatre dies president de la Cámara de Comercio de Castelló, esperant que l’indulten o que el tanquen d’una vegada… I segur que en coneixeu d’altres.

Però no patiu. Que ja ens ho expliquen els qui manen allà a la capital de prop del Cielo. “El hecho de que Pujol estafara, desmonta el mito de que los catalanes estan infrafinanciados”. I Ja està. I si en voleu més, pareu el cabàs. O mireu la única línia fèrria (1) que hi ha entre Vandellós i Tarragona. I després encara voldreu més.

Però mira que si els acabaren tancant a tots i el càtering de les presons el dugués aquest home?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!