Un parell de mesos enrere, un bon amic em va proposar una tasca que em va semblar interessant. Ell, que dóna classes de valencià a un institut de la Vega Baixa, al de Catral, em va dir que, si em semblava bé, m’enviaria un conte que començaria un alumne seu i que jo hauria d’acabar a la meua manera. Per acabar, el conte es llegiria, amb efectes especials i tot, per Ràdio Burjassot.
Com jo sóc molt agosarat, de vegades massa i tot, vaig dir que sí de seguida. I, poc després, em va arribar la proposta de Verònica. Com podreu veure, perquè la part que ha escrit ella està en blau, en poc més de tres-centes paraules em va deixar una situació ben embolicada. I jo havia d’eixir d’allà en poc més. La veritat és que ha segut tot un repte, però també he de dir que m’ho he passat molt bé. I el resultat, el teniu ara al vostre abast. Fins i tot el títol, té un aire misteriós. Ara, el que toca és que vosaltres també doneu la vostra opinió. per la meua part, no he pogut més que felicitar a la Verònica, acabar el conte el millor que he pogut i donar-li les gràcies a l’Antoni per donar-me la oportunitat de participar en un projecte com el seu.
Està clar que al Sud del País Valencià el Valencià té un bon pervindre. Perquè també hi ha talent. I joventut.
De moment, i com a prova, ací us deixe l’enllaç.
Ja em direu si us agrada o què.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Prova superada i amb bona nota.
Es veu i se sent que ets un mestre, també de fer contes.
Salutacions cordials.
Ildefons.
Moltes gràcies.