Aquesta setmana, el dijous, s’havia de començar a vaccinar massivament els docents, al País Valencià. Només cal recordar que aquest col·lectiu és molt de risc, perquè està en contacte directe (i sense massa protecció, la veritat) amb centenars de persones. Tot allò dels grups bombolla és molt sofisticat sobre el paper; però cada alumne, tan bon punt ix del centre, s’ajunta amb qui vol. I es protegeix com vol o com pot. Només cal recordar quantes persones han estat hores i hores als bars convençuts que el virus s’atura davant d’una taula amb cerveses per a beure.
Bé; no ens desviem. El cas és que el dimarts d’aquesta setmana s’havia de començar a vaccinar i fins i tot es va començar. Però es va aturar de sobte. Perquè hi havia algú que l’havien vaccinat amb el vaccí d’Astra Zeneca que havia patit una trombosi. Aproximadament, un cas per cada milió de persones vaccinades. I uns quants països europeus van aturar la vaccinació. En el cas concret d’Espanya es parlava de tres vaccinats, dos policies nacionals i un guàrdia civil que havien patit una trombosi. No hi havia cap relació entre la vaccinació i les trombosis. però ja s’havia aturat la vaccinació. Avui mateix, l’Agència Europea del Medicament ja ha confirmat que l’espantada dels governs que han aturat la vaccinació no té cap mena de base ni de sentit. Però ja s’ha endarrerit la vaccinació. Mentre, els morts continuen pujant. I els empestats (alguns dels quals es moriran en els propers dies o setmanes sense que cap dels governants assumisca cap cost per la seua insensatesa).
El problema sembla ser que els vaccins costen de fabricar. Hi ha la capacitat que hi ha per a produir-los. I no arriben a la velocitat que tots voldríem. I això s’ha de preveure. S’han de fer les reserves a temps. I això Europa no ho ha fet. I no ho ha fet perquè es mou molt lentament i, a més a més, es mou malament. La pregunta podria ser: Per què?
Sembla ser que a la Unió Europea, els diferents països envien els polítics més inútils. De manera que no facen ombra o no molesten els polítics “millors” que són els que es queden a la política nacional de cada país. A tall d’exemple, el que fa de comissionat d’afers exteriors és Josep Borrell. I allà on va aconsegueix generar un conflicte diplomàtic. La pròpia presidenta, Ursula Von den Leyden era, abans de fer cap a la Comissió Europea, la ministra pitjor valorada d’Alemanya; i amb diferència. I com aquests dos exemples, la resta. Podem recordar, des d’aquell president de la Comissió, Jean-Claud Juncker, que tenia uns problemes amb l’alcohol que no eren normals, o alguns dels representants espanyols ara mateix, allà. Des del senyor Cañete, aquell que feia negocis familiars abastint de combustible la flota russa que anava a bombardejar Síria, fins a bona part de la resta.
Això funciona molt bé mentre la UE no ha de prendre cap decisió. No molesta; però quan van mal dades i s’han de prendre decisions, allà tens un bon percentatge de tarambanes que són incapaços de prendre cap mena d’iniciativa (per si algú s’emprenya i no poden repetir bon sou i sense feina). I això és el que ha passat ara. Amb la pandèmia, s’han hagut de decidir coses molt importants. I l’Agència Europea del Medicament ha actuat amb molt de retard respecte a altres països. Des del Regne Unit fins els Estats Units (malgrat Trump, en el seu dia).
Fins i tot sembla que, per proporció d’habitants de cada país, Espanya té més funcionaris allà dels què li pertocarien. I això potser també s’ha d’encomanar. No de bades França o Alemanya ja han començat avui mateix a vaccinar. Però el regne d’Espanya, l’exemple per a tothom, no començarà fins el dimecres que ve. En el cas dels ensenyants del País Valencià, no serà fins el divendres 26 de març.
El pitjor de tot però, no són aquests morts de més o les pèrdues milionàries que haurem d’assumir per culpa d’uns ineptes en llocs de responsabilitat. El pitjor és que, si qualsevol governant (per exemple la que ara fa de ministra de Sanitat) ix a la televisió a divagar sobre vaccins i trombosis, es crea una desconfiança en una bona part de la població sobre la utilitat i la bondat dels vaccins. I això hauria de ser delicte.
Perquè els vaccins, des del primer fins el darrer, salven vides. Recordem que ara no es pateixen pandèmies de verola, ni de tètanus, ni de tos ferina, ni de poliomielitis, ni de xarampió, (que a Vila-real es diu la Pallola i a Almassora la Rosa), ni de rubèola, ni de grip, ni de…
La relació entre les trombosis i el vaccí d’Astra Zeneca contra la COVID 19 sembla ser la mateixa que la relació entre el vaccí i que et trenques un os o t’atropellen en creuar el carrer, per exemple. Per si algú no entén la ironia, cap relació. El que passa és que el vaccí, ni aquest ni cap, no concedeix la immortalitat.
No hi ha dret a que la comunitat científica mundial aconseguisca un grapat de solucions per a un problema greu per a la Humanitat i que un grapat d’analfabets científics malmeten aquest esforç només per si de cas acaben perdent el seu lloc de cobrar molt fent poca cosa de profit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!