Des de fa mesos, totes les grans empreses farmacèutiques del món es dediquen a buscar el vaccí per a la COVID 19. En realitat, trobar un vaccí eficaç és una tasca difícil i llarga. Cal, després de totes les investigacions preliminars, provar-lo en humans, i seguint unes normes estrictes, comprovar que el vaccí és eficaç, que no té efectes indesitjables greus i que es pot fabricar, conservar, traslladar i aplicar en unes condicions raonables. Totes aquestes investigacions tenen un cost molt elevat. I també necessiten temps; alguns efectes indesitjables poden aparèixer molt després del tractament. I el problema rau en que malgrat que un projecte puga estar molt avançat, en qualsevol moment pot aparèixer un contratemps que obligue a tornar a començar.
En general, les empreses farmacèutiques inverteixen quantitats molt elevades en investigació. Però si aconsegueixen un tractament, siga el vaccí o qualsevol altre producte, aconsegueixen també la patent (l’exclusiva per a fabricar-lo) al llarg d’uns anys. Qualsevol altra empresa que el vulga fabricar en aquest temps, ha de pagar per fer-ho. En conjunt, van passant. I no només. Quan aconsegueixen un nou producte, els seus beneficis són molt elevats.
El cas és que ara hi ha moltes empreses al darrere del vaccí. I els inversors que han posat molts diners en aquestes empreses volen beneficis. De manera que quan s’anuncia que una empresa té les investigacions molt avançades i que el seu vaccí té una eficàcia del 90% (quina casualitat que s’anunciés en diumenge), just l’endemà ja n’hi ha una altra que té una eficàcia del 92%. I abans d’una setmana, una tercera que el té d’un 94,5%. Es nota que hi ha nervis, en el sector. Que qui es quede endarrerit en aquesta carrera embogida cap a la neutralització d’aquest virus, anirà a la fallida.
Tot aquest procés introdueix una dosi extrema de tensió i pressions sobre els científics que són, al capdavall, els qui tracten de trobar aquest vaccí. Però els qui manen a les seues empreses, en general només pretenen obtindre beneficis per als seus accionistes. Per no parlar dels polítics, que demanen certeses a la Ciència i que, en general, no entenen res de Ciència. Ni tan sols aprovarien un batxillerat de ciències.
En mig de tot això, estem les persones. Obligats a complir uns protocols que sovint són difícils, que els enfonsen el mitjà de vida si són autònoms. Enviats a l’atur o a ERTOs que sovint triguen mesos i mesos en cobrar, pagant, fins a la setmana passada un IVA del 21% per unes caretes que, a la primera onada, eren del tot introbables. I tot, sense una perspectiva que el malson acabe en un plaç breu.
Val a dir que la grip, que també la origina un virus, afecta milions de persones cada any. I que com va mutant (això ho fan sovint els virus, perquè són organismes més senzills en els que una mutació viable és més fàcil) la efectivitat del vaccí només és del 70% aproximadament. I només protegeix per al virus de l’any. No garanteix protecció de per vida. Us imagineu que el vaccí per a la COVID19 s’hagués de refer cada any i que alguna empresa en tingués la patent per a vint anys? Sembla en conte de la lletera, però s’assembla al que deuen pensar els inversors. Perquè hi ha empreses farmacèutiques que pugen i baixen com si el seu preu estigués fent una volta pel Dragó Khan.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!