Des de la Plana

Josep Usó

14 de maig de 2021
0 comentaris

El negoci.

Caixabanc i Bankia ara són una sola. Estem arribant allà on només hi ha un banc. El banc únic. El més gran. El que més es preocupa per les persones. El que més fa per això i per allò.

En realitat, només passa que La Caixa, aquella caixa que va adquirir tant prestigi, segons diuen, perquè els diners republicans que hi havia dipositats allà en acabar-se la guerra van valdre mentre que els que estaven a altres bancs no, s’ha cruspit Bankia, aquell desastre que va eixir de barrejar CajaMadrid amb Bancaixa (que ja s’havia fet a base d’unir vinga caixes valencianes). Pel camí, s’havien empassat, el Banc de València i la resta de caixes d’estalvis que van poder. El cas és que després de la gran crisi del 2008, van deixar un bony monumental que pagarem tots en forma de deute públic. Amb tot, renquejen més que altra cosa.

Progressivament, com altres bancs, han anat tancant sucursals i traient pit, al temps que la seua valoració en borsa ha anat caient sense remei. En paral·lel, en vista que els tipus d’interés són molt baixos i els negocis en els quals participen poc lucratius, han passat a cobrar comissions als soferts clients. Cada vegada més elevades i a canvi de res. I també, a vendre tota mena d’andròmines. De fet, a les oficines remodelades de La Caixa ells mateixos les anomenen “stores”. Venen, des d’assegurances fins a televisors. Per fi, amb la benedicció de l’estat, tots dos bancs han decidit fer-ne un de sol. Això els permetrà, sobre tot, reduir més encara el nombre de treballadors. Reduir despeses. I això fan, Es veu que volen acomiadar més de 8000 treballadors. Una barbaritat.

Però de passada, els seus directius s’ha apujat el sou. Uns sous de milions d’euros l’any. Perquè diuen, diuen ells és clar, que uns directius d’un banc d’aquesta categoria han de tindre un sou d’acord amb la mida del banc.

Es pot tindre més barra, però llavors ja seria com la del Trabucador, al delta de l’Ebre.

Ara, l’únic que falta és que els soferts clients abandonem el banc de la categoria. Llavors, els grans directius ja hauran arribat allà on volien. Al cim més alt del no res. Que així siga.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!