Avui, l’alt comissionat de la UE per als Afers Exteriors, Josep Borrell, ha estat al Parlament Europeu per a donar explicacions de la seua desastrosa visita a Moscou.
Com era d¡esperar, ningú li ha lloat la “feina” feta. Al final, ha respost quatre tòpics i ha recordat que hi ha hagut dinou visites d’alt nivell a Moscou i que només sembla que als parlamentaris els sembla malament la seua. Si l’alt comissionat no hi pot anar, per a què el voleu, un alt comissionat? Ha preguntat. Possiblement, encara es pensa que la seua és una pregunta retòrica.
El problema de fons és que la Unió Europea és una organització d’estats que agrupen, aproximadament, uns 600 milions de persones. Menys d’un 8% de la població mundial. I que viuen, vivim, bé. Molt millor del que ho fan les poblacions d’altres països amb tanta o més població. Però no tenim massa recursos naturals. Ja els hem esgotat. Especialment, els recursos energètics. Darrerament, en noves tecnologies estem quedant endarrerits si es compara amb Xina, per exemple.
De manera que els nostres productes per a mantindre un nivell de vida, minven. En realitat, allò que ven la Unió Europea és l’estat del benestar i un respecte escrupolós als drets humans. Si a l’hora d’anar al mercat a vendre es pot comprovar que aquests valors no es respecten en alguns països de la Unió Europea, ningú comprarà aquesta superioritat moral que és el gran producte a vendre. Es converteix en fum. I ningú compra fum. Però és que no hi ha res més per a vendre, al cistell. Tal i com es veu la cosa, potser caldrà alguna cosa més que fer neteja d’ineptes. Igual s’ha d’esporgar i tot.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!