Des de la Plana

Josep Usó

3 de novembre de 2020
0 comentaris

El contrasentit.

Mentre s’apropa el desembre i el Nadal, sembla que la pandèmia no ens dóna treva. I fa tot l’efecte que les autoritats pretenen tancar tant com puguen ara mateix per a “salvar” el Nadal. El problema és que el que es fa és massa semblant al que ja es va fer al març per a “salvar l’estiu”. I els resultats de desconfinar massa de pressa de cara a l’estiu ja s’han vist.

D’altra banda, les autoritats ens han fet tanta por com han pogut des del principi. Perquè saben que la por és un bon mecanisme per a controlar la població. Però amb el pas dels mesos s’ha pogut veure que molta de la informació que ens han anat donant era, com a mínim, fantasiosa. Per posar un exemple, només cal recordar quantes vegades s’ha anunciat amb tabal i platerets l’arribada imminent d’un vaccí que havia de ser eficaç. Fins i tot hi ha dies en els que les borses pugen o baixen per “l’esperança d’un vaccí” o l’entusiasme per algun prova en el decurs d’una investigació d’una empresa que treballa en la síntesi d’un vaccí. Tanmateix, si l’endemà alguna prova no ix bé, de seguida les mateixes accions baixen amb la mateixa intensitat amb que pujaven la vespra.

I el resultat final és que la gent s’ha fartat de sentir mentides. De veure com cap responsable de la desastrosa gestió d’una pandèmia ha patit cap mena de conseqüència. Ningú ha dimitit, ningú ha segut cessat. Ni tan sols ningú s’ha penedit públicament de les seues errades. I encara pretenen continuar donant lliçons. Per això comencen a aparèixer mostres de rebuig. I per això l’extrema dreta se n’aprofitarà. I tots en patirem les conseqüències. Ara mateix, submergits en un estat d’alarma que no sembla adaptar-se a la constitució aquella que tan intocable sembla ser quan convé, tenim retallades les nostres llibertats, la nostra economia, el nostre pervindre. I no sabem, perquè no ho sabem, fins quan durarà el malson.

Per això el descontentament només pot continuar augmentant. Perquè d’ací a un poc temps, els nostres joves descobriran que els han acabat d’arravatar el seu futur. Després d’un curs passat amb aprovat quasi general, el present no es presenta molt millor. I la manca de coneixements que acumularan en aquest període els serà molt difícil de recuperar. I també perquè de sobte, en pocs mesos, hem descobert que aquell sistema sanitari tan fantàstic que teníem, només funcionava gràcies a que els seus treballadors treballaven molt a canvi d’un sous que, en molts casos, són de misèria. I ara l’atenció primària està desmantellada; gairebé tota l’atenció és telefònica; els treballadors estan molt fatigats i la situació sanitària es torna a tensar. I la nostra salut se’n ressentirà. Com la economia, que per a molta gent ja està enfonsada. Per exemple, per als autònoms. Només cal veure la quantitat de comerços que han tancat a qualsevol dels nostres pobles.

Mentre, sentim com els bancs, uns bancs que encara no hem acabat de pagar de la nostra butxaca com si no s’hagueren enfonsat ara fa deu anys, ploren perquè no poden repartit beneficis als seus accionistes. I com els rics cada vegada són més rics i els pobres som cada vegada més pobres. Per aquesta via, malgrat que els qui figura que manen s’autoanomenen els més progressistes de la història, anem de cap al desastre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!