Mentre els ingressats per la COVID augmenten sense descans, el comunicat de morts de cada dia és de més de noranta cada dia des de ja fa molts dies, aquest cap de setmana ha segut el primer en el que les ciutats de més de cinquanta mil habitants del País Valencià han estat tancades des del divendres a les 15 hores fins al matí del dilluns. Només amb les excepcions d’anar a treballar. A totes les ciutats s’ha fet un desplegament policial molt vistós i també, en el primer cap de setmana s’han imposat ni sé les sancions. El propi alcalde de Vila-real, el mateix que va organitzar una fira per al Nadal, una altra fira d’atraccions abans i va dur una plaça de bous portàtil al poble, es mostrava “implacable” amb els qui pretenen saltar-se les restriccions.
El problema rau en que periòdicament les autoritats decideixen salvar alguna data. Primer va ser l’estiu; després va ser el Nadal i ara ja hi ha qui diu que el proper estiu ens ho juguem tot. I les mesures que es prenen tenen tot l’aspecte d’allò que decideixen fer les autoritats quan la realitat els desborda. Fan alguna cosa per a que es veja que la fan.
D’altra banda, les vacunes no acaben d’arribar. I encara sembla que les autoritats no acaben d’entendre que el virus només està “interessat” en propagar-se. De manera que tant li fa infectar a un habitant del primer món com del tercer. La immunitat de “ramat” (de col·lectivitat) no s’assolirà fins que hi haja vacunada un 70% de la població. Al pas que anem, això encara trigarà anys. En qualsevol cas, sembla impossible que ací estiga fet abans de l’estiu. De manera que aquells que volen salvar dates, ja poden anar acomiadant-se de l’estiu que ve. Només cal recordar aquelles imatges del retorn dels primers turistes alemanys l’estiu passat a Mallorca, rebuts per un personal completament protegit. No semblava prudent viatjar a un lloc on hi havia una malaltia infecciosa. I el resultat es va veure a partir del final de l’estiu. Ara en diem la segona onada.
A més a més, el virus no és només un. Com a ésser senzill, muta (varia) amb molta facilitat. I ja hi ha variants de les quals sentim a parlar amb més incertesa: la britànica, la sud-africana, la brasilera… de moment. Això només vol dir que allà on s’han batejat és on primer s’han detectat. Només hem de recordar que la “grip espanyola” de 1918 es diu així perquè va ser a Espanya on primer es va detectar. De fet, a Vila-real es va conèixer com “la Cucaratxa”. La resta de països europeus estaven massa ocupats matant-se entre ells en la gran guerra. Si no aturem l’epidèmia abans que el virus aconseguisca una mutació més contagiosa i més efectiva, tindrem un problema realment gros.
De moment, els habitants de les ciutats més grans, estem confinats els caps de setmana. Tots, tenim seny del lladre, la hostaleria tancada, el comerç amb els dependents a la porta i tancant a les sis, tothom anem amb la careta protectora allà on anem i tenim les mans alcoholitzades a causa del gel.
Però els governants, els mateixos que fa un any anunciaven que ací no ens arribaria mai la pandèmia, els mateixos que han gestionat d’una manera nefasta la infecció, els responsables d¡una xifra de morts que encara no sabem (i que probablement mai sabrem del cert) però que ja depassa de molt els cinquanta mil, continuen al seu lloc com si res. Repetint les mateixes bajanades que deien fa cinc mesos, o en fa deu. A més a més, molts d’ells es veu que s’han vacunat aprofitant-se’n del càrrec. I es pensen que demanant perdó ja ho tenen tot perdonat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!