Des de la Plana

Aquest matí, al mig de la Plaça de l’Ajuntament de València, que per uns pocs dies s’ha transformat en la Plaça del Llibre, he llegit el cant de Basset. Recorde quan el vaig escriure, fa pocs anys. Aleshores, Vicenç i jo pensàvem que caldria anar donant-lo a conèixer molt lentament. Eren, encara, els anys de plom al País Valencià. Però encara que semble mentida, encara que, com explicava un amic l’altre dia, “ací estem esperant que passe alguna cosa, però mai passa res”, els temps estan canviant. Ja ho cantava el flamant premi Nobel de literatura, fa uns anys. I ara, cinc anys després de la publicació del Poema a Basset, aquella plaça que presidia un ajuntament on manava la omnipotent Rita, s’ha girat com un mitjó. Aquella Rita ara està imputada o investigada o acusada per emblanquiment de capitals. I la plaça de l’Ajuntament és la del Llibre. I els llibres, els llibreters, els escriptors i els lectors ens hem retrobat una vegada més. Un altre any. Aquesta vegada, però, al mig de la Plaça.

I aquell petit poema que jo vaig escriure com homenatge a un valencià que va ser fidel al seu poble fins les darreres conseqüències, el mateix home que va defensar Barcelona, va girar tot el Regne de València en contra del Borbó i a favor de l’Arxiduc Carles i va conquerir Gibraltar per als anglesos, l’he pogut llegir al mateix centre de València. Un poema que també vol ser un homenatge a un poble, el nostre, que du molts anys lluitant per sobreviure, malgrat tot.

Us semblarà poc, però a mi no m’ho ha semblat. Tal i com diu el mestre, Els temps estan canviant. I no poc. I encara més, que canviaran.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!