Des de la Plana

Josep Usó

8 de febrer de 2014
Sense categoria
0 comentaris

Cristina. Què has fet?

El que ha fet de greu la Infanta Cristina de Borbón, no és cometre o no blanquejament de capitals. És situar la Família Real Espanyola al banc dels acusats.

Avui, vuit de febrer del 2014, la Infanta cristina de Borbón, ha arribat als jutjats de Palma per declarar davant del jutge Castro, com a imputada per balnquejament de capitals i frau fiscal.
La dona ha arribat en cotxe, ha baixat just abans d’entrar a la seu judicial, ha saludat els mitjans informatius que l’esperaven i ha esquivat, segurament, la manifestació en contra de la seua família que hi havia pels voltants.
Tothom hem pogut veure-la: Pantalons grisos, camisa blanca, jaqueta negra com de vellut, un somriure ampli al rostre.

Tot això, és el mateix que el fet que, juntament amb els seus advocats, la dona du tres dies tancada a Barcelona preparant l’interrogatori. Irrellevant.

Perquè hem de recordar tot el procés. Al principi, la estratègia oficial era que el Rei havia tingut mala sort amb el gendre. Que li havia eixit de la mà llarga. Però amb el temps hem anat sabent que el paper d’Iñaqui Urdangarin no sembla ser més que el de marit de la infanta. L’instituto Noos, l’empresa familiar Aizoon… i segurament alguna cosa més que no sabem, son a mitges. Duc i Duquessa de Palma (que ara ja no sé si encara ho són o ja els han retirat el títol) son matrimoni i propietaris al 50% d’aquestes “empreses”.

És evident que li l’esposa del soci d’Iñaui Urdangarín ha queat imputada i ningú ha trobat res a dir, la Infanta Cristina hauria de tindre un tractament parell.
Però no.
Després de la primera imputació de la Infanta per part del jutge castro, fins i tot el fiscal (cal recordar que el fiscal és l’encarregat d’exercir l’acusació en un judici) té l’insòlic gest de “desimputar-la”.
Per fer-vos una idea del que això significa, suposeu que se us acusa de qualsevol cosa. D’un robatori, per exemple. D’un televisor de plasma. I que l’encarregat d’acusar-vos, abans de començar us diu que no veu motiu per acusar-vos, encara que el televisor de plasma robat estiga al menjador de casa vostra. I l’argument per tan fantàstica pirueta és, despullat de la faramalla dialèctica, que el jutge li té mania a la Infanta. !!!.
Fins i tot, però, l’Agència Tributària, elevà fins a 120000 € la quantia defraudada per a ser delicte fiscal. Una modificació que sembla feta a mida i just a temps.
Però l’home, em referesc al jutge Castro, refà la instrucció, la re-argumenta i torna a imputar la Infanta Cristina.
Aquesta segona vegada, malgrat que de seguida el fiscal es torna a mostrar en contra del fet que la Infanta siga imputada, ni tan sols ell té valor per recusar l’acusació. Ni els seus advocats, capitanejats per l’insòlit Miquel Roca. Un dels “pares” de la Constitución española que ara sembla trontollar per totes bandes.

Ara, canvia l’estratègia. Apareix l’argument de l’amor. “Una dona enamorada, no mira el que signa, si el que li ho dona és justament l’home del qual n’està enamorada”. justament aquest és un argument que branda la defensa davant dels mitjans de comunicació.

I mentre, els poders de l'”Estado” , capitanejats per la parella PP PSOE, s’afegeixen entusiasmats a les tesis del fiscal, que són ventilades per tots els mitjans de comunicació d’àmbit estatal. Des del conjunt de cadenes de TV d’extrema dreta amb seu a Madrid, fins als diaris com l’ABC, la Razón, La Vanguardia o El país.

Però entre tots, no han pogut evitar que la Infanta estiga, ara mateix, declarant davant del jutge. El que haja somrigut en entrar és irrellevant. El que ho és, és que ha hagut d’anar a declarar. Com a imputada.

I la prova del nou del que era de veritat important la tenim només fent una ullada als titulars dels grans mitjans internacionals.

El que ha quedat destrossat és la imatge de la família real espanyola. I, per extensió, encara més desacreditat el propi estat espanyol. A tot el món, la notícia és que la Infanta Cristina està acusada de frau fiscal, d’emblanquiment de diners i de qui sap quines coses més. Tant és, el que declare. Què més dona que s’haja aprés bé el seu discurs? Quina importància té que obliguen al jutge a tornar-la a desimputar. El fet important s’ha vist a tot el món.
La filla del Rei d’Espanya ha declarat davant d’un jutge acusada de delictes econòmics.
Això, en un país que, ara mateix, està pràcticament en fallida. La imatge de la Infanta entrant al jutjat és molt més poderosa que qualsevol declaració, gest o reacció que puga fer cap dels partidaris de l’estat tal i com està.

I si, per ventura, sort o altres circumstàncies la Infanta acaba essent considerada lliure, la imatge que es transmetrà a tot el món, és que la corrupció està més estesa que no sembla. I això que ja tenen una fama terrible, també en aquest aspecte.
A hores d’ara, qui s’ha de creure que la Infanta Cristina no sabia res? Si l’absolen, l’únic que quedarà clar és que l’Estado Espanyol no es pot permetre condemnar a una simple infanta.

Ara mateix, quan Catalunya proclama la seua voluntat d’anar-se’n, quan l’atur es manté en uns nivells insuportables, quan la recuperació econòmica no és res més que una estelèquia, quan els escàndols de corrupció esquitxen primeres espases dels grans partits, quan els escàndols econòmics i de tota mena transmeten una imatge de l’Estat Espanyol en descomposició, ara la cara més agradable de la segona generació  dels Borbons reinstal·lats en el tron d’Espanya, la Infanta Cristina, es veu imputada per delictes fiscals.
Tot un símbol. I amb ella, s’asseu tota la seua família. Perquè l’ombra de la culpabilitat s’estén damunt de tots els seus parents fins ara blindats per una opacitat i una llei del silenci (omertà en sicilià) que ha funcionat fins ara des d’abans de l’inici de la Transición. I amb detalls gens negligibles. Com el fet que son pare, El Rei, no puga ser imputat per cap causa. (la Constitución dixit).

Crec, personalment, que el pitjor que li pot passar és que l’absolguen sense càrrecs. Perquè això només augmentaria la sensació que a Espanya, la Justícia no és ni de bon tros, igual per a tots. Com el “privilegi” de tindre feina, conservar la pròpia casa o poder anar a la Universitat.

Pel que diu ara mateix la ràdio, la Infanta afirma que no en sabia res. És a dir: que al·lega ignorància de tot. Això vol dir que no vol ser considerada culpable. Allò tipic: No sé, no ho recorde o no me n’havien informat. Vol fer-se passar per ruca. Quina propaganda per la Caixa!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!