Des de la Plana

Josep Usó

4 de gener de 2021
0 comentaris

Capacitat.

Ja no hi ha dubte. El virus ens ha tornat a vèncer. Ja es torna a confinar la població. I els vaccins arriben però no es poden repartir a temps per problemes de logística. El Regne Unit acaba de decretar un altre confinament total. I mentre al Principat ja saben que els xiquets no tornaran a l’escola fins el proper dilluns, dia onze, al País Valencià encara ho decidiran demà.

Tot plegat, mentre els professionals de la Sanitat i els experts fa setmanes que clamen en el desert. Demanen actuacions concretes i molt raonables. Però les autoritats contemporitzen. Segurament, perquè no són conscients del que significa governar. Governar vol dir prendre decisions. Raonades, consensuades, amb el assessorament pertinent, però decisions. El problema és que un governant ha de saber prendre les decisions a temps. I les ha de saber defensar, mantindre i raonar. Però per això calen persones capacitades. Que vol dir que han de tindre una mínima idea d’allò del què fan. Per exemple, un responsable de Sanitat ha de tindre coneixements de com funciona el sistema sanitari del que figura que és responsable. El mateix es podria dir d’un polític responsable d’Agricultura, de Defensa o de qualsevol altra cosa.

Però els nostres polítics són persones “de partit”. Vol dir que des de molt joves formen part d’una estructura piramidal. I allà, la principal ocupació és mantindre alguna mena de càrrec que et permeta viure. Com més temps passa, el “lloc de treball” és més alt. El sou, millor i les possibilitats d’accedir a un lloc encara més alt, més altes. En realitat, al capdamunt de l’estructura només hi ha una plaça, que és la que tothom cobeja. La de Secretari general del partit.

Evidentment, els qui ja estan a la part alta de l’estructura, tenen com a gran preocupació mantindre el seu lloc a recer de tots aquells que els el puguen arrabassar. Per això, qualsevol persona que puga “fer-li ombra” ha de ser detectada i apartada de la cursa cap a la part alta de la piràmide.

Això no significa que tots els qui estan a dalt de tot d’un partit tal i com funcionen siguen uns ineptes; però si el partit ja du molt temps en funcionament, inevitablement acabarà havent més persones que no li poden fer ombra al cap, que persones competents en algun camp concret.

I a l’hora de formar governs, és des de dalt que es reparteixen els càrrecs i les responsabilitats. Llavors, ens trobem al capdamunt de ministeris i conselleries a persones que abans estaven a altres ministeris o conselleries.

I ara, tornant al tema del virus i la vacunació, ens trobem explicacions dels alts responsables polítics de la inexplicable lentitud en l’administració dels vaccins que són de pati d’escola. “problemes logístics”, per exemple, quan ja fa setmanes que se sap que arribaran els vaccins, que s’han de conservar en fred a molt baixa temperatura i que cal personal preparat per administrar-les.

O que no s’han administrat vaccins en dissabte i diumenge perquè “són festius”. Igual com les festes de guardar. Aquesta segona part és més greu, perquè si recordem aquelles rodes de premsa del primer estat d’alarma, quan l’inefable ministre Illa apareixia envoltat de militars condecorats, en va haver un que va dir un dia que “estàvem en una guerra. I a les guerres no hi ha caps de setmana. Tots els dies són dilluns”. La resposta de que no es vacuna en diumenge perquè és diumenge significa que el responsable ni tan sols va ser capaç d’entendre un missatge que podria entendre qualsevol soldat d’infanteria, que no necessiten massa coneixements científics per a fer la seua feina.

Per acabar, només una dada. A qualsevol empresa, un responsable que hagués comés errades d’aquesta magnitud estaria ja acomiadat. I no hi hauria cap altra empresa del sector que li donés feina. Per contra, sembla que estem disposats a considerar que els polítics són d’una espècie especial i que, per ineptes que siguen, per grans errades que facen, encara que costen desenes de milers de morts evitables i la ruïna d’un país, cal donar-los una altra oportunitat. No poc evitar preguntar-me: per a què? Si no serveixen per a res, el que tocaria és enviar-los a casa per sempre i canviar-los per uns altres. A certes edats, no hi ha res que reciclar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!