Avui fa quaranta anys d’aquell 23 de febrer del colp d’estat. D’aquell colp d’estat tan estrany que va protagonitzar un guàrdia civil amb bigot, com els clàssics. L’endemà, tothom li estava agraït al Rei, perquè havia salvat la democràcia. Fins i tot la Trinca, li va dedicar una cançó. La dansa del sabre.
Avui, quaranta anys més tard, tots volen que ens en recordem de què estàvem fent, aquell dia. Seria un bon exercici per a entrenar la memòria de no ser per uns quants detalls.
El Rei, el mateix rei que aquella jornada va encimbellar, ara és “el Emérito”, perquè va haver d’abdicar després de l’enèssim escàndol de diners i faldilles. També, perquè la justícia suïssa l’investiga per emblanquiment de capitals. I viu a Abu Dhabi, pel que es veu. I paguem les despeses a través de “Patrimonio”. Ara, el qui fa de rei, és el fill. De manera que el regne d’Espanya té dos reis. Igual com el Vaticà té dos papes (però no és un cisma).
D’altra banda, després de molts anys, també hem conegut uns àudios entre dos personatges: Pedro Gómez Nieto, capità de la Guàrdia Civil, i Luis Alberto Perote, ex-coronel del Centre Superior d’Informació per a la Defensa (CSID). Allà descriuen les tortures que van patir tres joves bascs a mans de la Guàrdia Civil a la caserna d’Intxaurrondo, (Zabalza) o a mans dels GAL (Lasa i Zabala). Un grup terrorista que va arribar a dur a un ministre a la presó per pertinença a banda armada. (Barrionuevo).
El més impressionant de les converses és la tranquil·litat amb la qual en parlen. I les descripcions i detalls que es donen sobre tortures que poden (de fet aquest va ser el cas) a una persona fins a la mort. I s’expliquen com s’ha de fer bé per a que siga més efectiu.
Ja de passada podem recordar que el capità Gómez Nieto va ser processat per l’Audiència Nacional, però que les gravacions de les converses van ser desestimades pel tribunal perquè el capità no reconeixia la seua pròpia veu. Que mira si n’és de fàcil, eixir lliure d’un procés. Dius que no et reconeixes la veu i en paus.
I encara ens cal aguantar els hereus del partit del govern d’aquell temps, el PSOE, donant lliçons del què està bé i del què està malament. Si dius que algú té un comportament criminal, és molt probable que tingues raó. Però si per a combatre un crim tu en comets de semblants o de pitjors, perds tota la raó. Creues la ratlla i et converteixes, tu també, en un criminal com el que volies combatre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!