Des de la Plana

Josep Usó

18 d'agost de 2021
0 comentaris

Afganistan.

De sobte, Afganistan ha tornat a ser el que era fa vint anys. Un lloc ancorat en la alta Edat Mitjana, com a molt. On els qui manen exerceixen un poder tirànic sobre els manats. I on les dones no són considerades persones.

D’un dia per l’altre, tothom s’ha escandalitzat. La veritat és que les imatges de la fugida dels qui encara tenien esperances de fugir han ajudat a que la impressió de derrota fora més grossa, encara.

No han trigat ni un dia en aparèixer els gests d’estar disposats (si Espanya i Déu nostre senyor volen) a acollir refugiats provinents d’allà.

Però és que el desastre és molt més gros del què sembla. Quan els EUA hi van anar, ho van fer, segurament, de bona fe. Vull pensar que va ser així. El cas és que no els han dut, a aquella gent, res d’allò que els varen prometre. Vint anys de guerra, que es diuen prompte. I corrupció. I segurament, molt negoci de tràfic d’armes. I abusos de poder, tortures i maltractaments. Ara que hem sabut que un il·lustre càrrec del Regne d’Espanya s’ha guanyat la vida com a traficant d’armes, seria interessant saber si també ha fet negocis, allà. Potser alguna vegada la justícia suïssa ens n’informe.

De sobte, més d’un s’ha quedat sorprès en veure com Hamàs es felicitava del triomf dels talibans, a l’Afganistan. Perquè per a molta gent, especialment d’aquella que s’autoanomena d’esquerres, les persones, o les organitzacions, es divideixen en bones i dolentes. I si la organització és israeliana és dolenta per definició i si està en contra dels israelians, és bona per definició. De manera que ara, més enllà d’allò que estem disposats a acollir, poc més de profit se sent dir. Només ens arriben notícies, no totes contrastades, com la de la corresponsal de la CNN, que resulta que per eixir al carrer ja fa mesos que havia d’anar coberta. I imatges colpidores. Com la del senyor Borrell reconeixent que hauran de negociar amb els talibans “per evitar un desastre”. Un desastre és que si els americans es retiren de l’aeroport de Kabul abans d’hora, els treballadors de moltes ambaixades europees es quedaran allà. I es veu que Europa no és capaç de garantir ni l’eixida segura dels seus.

Tant vendre democràcia, justícia social, benestar i tot allò que sempre es diu, i es veu que només era retòrica buida. I que el negoci del cascall és molt llaminer. Com el de les armes o el tràfic de persones.

De sobte, Occident sembla haver assumit que allò no es pot conquerir. I es retira amb la cua entre les cames. El veritable problema és que per allà, just a la vora, està Pakistan. I Pakistan és una potència nuclear. Tot i que, se ser cert el que s’explica, l’armament que s’ha proporcionat a l’exèrcit afgà, ara també està en mans d’aquells que han guanyat la guerra sense ni disparar un tret. Més enllà d’aquells assassinats a sang freda de persones indefenses; sovint després d’un discurs d’un personatge que sembla haver fugit de “La vida de Bryan”; però en versió tragèdia.

Tanta retòrica i ací continuem mirant aquells que més diners tenen, o més diners guanyen, com els models a imitar. I tothom sap qui és el més ric de l’estat, o del món o del seu poble.

No acabem de recordar que entre aquests tan rics, està la família que regna a l’Aràbia Saudita i que es veu que, a la vegada, són dels qui proveeixen de recursos de tota mena els mateixos personatges que ens volen fer tornar a tots dos mil anys enrere. Però és que aquests tenen un iot que quan s’està al port de Marbella causa sensació entre tots els qui l’admiren. Perquè són molt rics. Fa molts anys, a Puerto Banús hi anava a estiuejar la família Bin Laden. El mateix Ossama, d’adolescent. I a tots els semblava bé, perquè anaven a un lloc a prendre alguna cosa i es veu que deixaven unes propines estratosfèriques. Ningú mirava el que hi havia al darrere, de tants diners.

Hem de recordar que el nostre planeta és l’únic lloc que coneixem on podem viure. I que de Barcelona a Kabul no deuen haver més enllà de huit hores de vol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!