Des de la Plana

Babel és, des que es va fundar una de les llibreries de referència de Castelló. I allà va ser on ahir vaig presentar la meua onzena novel·la. El carrer era de terra. Premi Ciutat de Sagunt 2020, publicada per Onada Edicions.

En tots els anys que presente novel·les allà, m’he trobat amb més gent, amb menys, amb molt poca o quasi en família. Pere Duch i Celeste, sempre al seu lloc, per descomptat.

Però ahir hi havia molta gent, allà. Molta. I encara millor, gent molt diferent. D’acord que ho havia comunicat a molts col·lectius. Però hi havia amics, companys d’estudis, amics d’amics i gent que havia tingut prou curiositat com per anar a veure què era una presentació de novel·la en Valencià. En resum; el Fòrum Babel, quasi de gom a gom. Això sí; tothom amb careta i ben separats els uns dels altres.

En un moment de l’acte, quan Manel Domínguez ja havia lloat a l’obra i a l’autor i quan jo ja havia dit tot allò que vaig poder dir del carrer de terra sense avançar-me al lector, un company de carrera, em va posar el llibre al davant per a signar i em va dir:

“El primer llibre que em llegiré en Valencià”.

I què voleu que vos diga? Em vaig emocionar. En aquell moment, vaig saber que, malgrat totes les dificultats, els entrebancs i les temptacions a deixar-se vèncer pel desànim, estem fent el que s’ha de fer. Anem pel bon camí. Ara només queda esperar que quan l’hagen llegida em diguen què els ha semblat.

I, per descomptat, esperar el dijous que ve; que el dia 17, presente a Vila-real. Poca broma, presentar al poble.

Ací vos deixe unes imatges de l’acte.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!