Hui és nou d’octubre. El dia de sant Donís. La Diada del País Valencià. Un país Valencià que allà cap a la transició modèlica, es va decidir que es diria Comunidad Valenciana. Com les comunitats de veïns, de bens o de regants. Segons ell mateix, l’inventor de l’expressió va ser Emilio Attard.
El cas és que com cada any, es fa pel matí una processó cívica a València, on desfila la Senyera de la ciutat. Aquest any, com a novetat, la policia espanyola no ha deixat desfilar a Compromís; però no ha tingut problemes en que desfilara VOX o qualsevol grup d’extrema dreta. Diu que ara demanaran la dimissió de la delegada del govern (la governadora civil, per a entendre’ns). No sé jo perquè, ja ens podem esperar asseguts.
Per la vesprada, la manifestació. I altra vegada, els milers de manifestants valencians s’han vist encapsulats per la mateixa policia per a permetre que els grups feixistes de cada any pogueren fer el doblet sense prendre mal. Per si de cas.
Mentre, fins i tot el president Ximo Puig s’ha adonat de quina és la situació del País Valencià i ha demanat a Espanya que ofrene glòries als valencians. Com estarà el pati. Per descomptat, allà a la capital de l’Altiplà (ells en diuen Meseta) li faran un cas com un cabàs.
Mentre la ministra del ram diu allò de que el traspàs de Rodalies no està damunt la taula, mentre les vagues de maquinistes fan que es cancel·len centenars de trens cada dia sense que hi haja cap conseqüència, ací recuperem els bous per la vila. Mentre els nostres joves més preparats se’n van a treballar a l’estranger perquè ací o no treballen o ho han de fer de franc, nosaltres estem contents perquè la “Roja” li guanya a Kosove (que s’ha de dir “el rival de España en el dia de hoy” perquè no els reconeixen. És com el panem et circencis de la Roma imperial, però sense panem. I amb la llum ben cara. Com la moixama. Vista l’esperança en el futur del jovent, no és d’estranyar que s’emborratxen en grans ramats. Mal present i cap futur.
Sembla que l’únic projecte que té Espanya és que puga tornar aquell senyor que se’n va anar als Emirats Àrabs perquè la justícia l’empaitava per haver allargat la mà. Però com que la fiscalia diu que el perdonarà… També tenen un problema, pel què es veu, amb la seua llengua, que diuen que està en perill (i no és perquè el nou cap de la oficina de l’espanyol siga incapaç d’escriure ni una frase sense faltes d’ortografia) Per això els molesta que es parle en Valencià. Ja ho va dir Joan Fuster (crec). “Hi ha persones a les quals els molesta que es pense o que es parle en Valencià. Són les mateixes a les què els molesta que es pense o es parle”.
Doncs això. Bona Diada hageu tingut. I si heu tingut mocaorà, bona senyal. Algú vos estima.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!