ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

UNA DE CAPITANS

Deixa un comentari

El meu bon amic Albert Ferrer i Orts m’envia l’article que El Punt-PV porta des del mes d’agost sense voler publicar-li. Com patim el València CF tots dos i a més estem prou d’acord amb les crítiques que li adreça a l’interfecte, no he tingut cap inconvenient a publicar-ho. Ans el contrari: MAI EM VA AGRADAR FERNANDO COM A JUGADOR. Malgrat que bona part de l’afecció el tenia com a un semidéu. A mi per contra, sols veia que quan agafa ell l’esfèrica l’atac quedava sistemàticament aturat. Em va sorprendre que aprenguera tan ràpidament anglès quan estant a casa tenia seriosos problemes d’aprendre llengües. Ell ho féu perquè, a Mestalla, com tothom sap, la immensa majoria de l’afecció valencianista s’expressem en la llengua de Shakespeare. Sempre tan valencians. Obviar Pep Claramunt, Robert Gil i Esteve, M.A. Adorno, Daniel Solsona, Xavier Subirats i tants d’altres, em sembla una descortesia i un desconeixement fenomenal. PER CERT…com a Director Esportiu, el València no tornarà a ser qui fou mentre en Subirats no torne a comandar l’entitat.     

 

UNA DE CAPITANS

A mitjans d´agost l’ara vicepresident del VCF Fernando Gómez Colomer (Fernando, per als aficionats al futbol) es despenjava amb unes declaracions sobre Albelda, l´excapità del club de Mestalla.
En elles venia a referir amb l´eloqüència que acostuma -i que ha forjat en RTVV- que el de la Pobla Llarga era sens dubte el capità més important que ha tingut l´equip en la seua dilatada història. Apreciació que, volguera pensar, tenia com a objectiu recuperar-lo per a la pràctica activa de l´esmentat esport després de la marginació que va patir des de l´arribada de Koeman al conjunt blanc-i-negre. Perquè si David Albelda és -com assevera l´exdirector general d´esport de la Generalitat- el símbol viu de l´entitat, anem apanyats.

 

Si voleu continuar llegint passeu..al Vull llegir la resta…

 

Fernando, que no té un pèl ni de tonto (o si?), anteposà en eixes
declaracions el seu càrrec al seu orgull, ja que si el de la Ribera
Alta és tan important per al VCF, en quin lloc queda el bo de Fernando?
Ho dic perquè ell ostentà eixa dignitat com a futbolista durant un
grapat d´anys. Anys, millor dit temporades, en les que llevat de
tornejos estiuencs i algun bolo que d´altre, no tastà ni un títol ni
mig. Bé és cert que fou internacional absolut amb mereixement i que en
el seu temps el club valencianista passava per una de les seues crisis
més fortes en baixar a la Segona Divisió. Però, tot i això, no és
excusa. Fernando, atenent les seues pròpies afirmacions, és per lògica
conseqüència un dels capitans més nefasts que ha tingut el club.
En
altra ocasió hem engaltat, bé que de gaidó, la personalitat de
Fernando; justament quan fou nomenat Director General d´Esport de la
Generalitat Valenciana. I és que l´ex del VCF, com altres dels seus
companys (Giner, per exemple), els faltà temps per penjar les botes
-alguns ni això esperaren a fer- i enrolar-se en l´equip políticament
guanyador del senyor Zaplana. Al capdavall, què ha estat fins ara
l´entitat de Mestalla sinó un trampolí per a tutti quanti?
Però,
tornant a l´avui directiu, ell mai no es conformà a ser un actiu més
del PP, ja que com a jugador també tingué molt clar que ell dirigia
l´equip mentre altres corrien. Ell no estava predestinat a ser,
diguem-ne, un regidor de poble com el seu company de fatigues
esportives, que ho va ser d´Alboraia. Ell tampoc podia entrar a formar
part del VCF com entrenador base de les seccions inferiors, com altres
dels seus col•legues. Ell esperà el seu torn… I quan passà el tren
que esperava en l´estació anomenada de l´interés, d´un bot l´agafà
sense pensar-s´ho dues vegades. Camps fou el maquinista que l´acollí a
ell i a la Niurka (ves a saber quin sentiment de valenciania té aquesta
arribista!) i quan el Molt Honorable i el del barri de Sant Marcel•lí
ho acordaren, sense fer pols ni remolí, aquest darrer veié
l´oportunitat de submergir-se en les aigües tèrboles del seu València
SAD en què tan bé nada.
Perquè ell -vull dir Fernando- sap on posa
el cap. Ho ha sabut sempre. Ell vol poder, no qualsevol prebenda que
per això ha portat la batuta de l´equip quan era capità (amb pocs
resultats que recordar, com s´ha dit) i, a més, ha estudiat com altres
de la seua generació en què es mira, com Butragueño per exemple. Un
altre pardalet…
Bo serà que l´ex `10´ valencianista aconseguisca
algun profit per al club que codirigeix, a banda de renovar pagant el
que faça falta a Silva i Villa, les seues dos estreles d´actualitat. A
veure si eixa formació en els mitjans audiovisuals a l´ombra del poder,
juntament amb la seua dubtosa gestió en l´equip de la Plana, per no
esmentar la seua política ¿esportiva? al front de la Direcció General
d´Esport el duen a l´èxit que mai no pogué tastar com a capità del seu
club de referència.
Per cert, per a un servidor Albelda no
significa molt més que altres jugadors que han passat pel VCF, hagen o
no sigut capitans de l´equip. Dins del camp, l´afició mai no oblidarà a
Puchades, Claramunt, Saura o, fins i tot, a Mendieta. Jugadors que, a
més de nascuts ací majoritàriament, han pensat i parlat -tret del basc-
en valencià. Cosa que tu, Fernando Gómez Colomer, ni has fet, ni ho has
intentat, ni ho faràs. Tu estàs fet d´una altra pasta…

Aquesta entrada s'ha publicat en COLLABORATIONS el 22 de març de 2009 per josep_blesa

  1. F. Gómez Colomer era més lent o no, però en comparació a Del Bosque quan jugaba al Reial Madrid i actual seleccionador nacional el que em sembla és que Fernando era una bala i tenia doble tècnica i visió de joc. 

    Pot ser Albelda no represente el València C.F. d’ara i qui millor represente al València a hui siga Baraja i la passada temporada l’Helguera com a bons confidents de Bakero i Koeman.

    Amunt València!

Respon a rginer Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.