ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

STADTMUSEUM KASSEL

Deixa un comentari

Abans de tot vull agrair l’EMIGDI SUBIRATS la traducció a l’alemany del text que acompanya aquest concurs de rehabilitació i ampliació del MUSEU DE LA CIUTAT DE KASSEL (ALEMANYA)  sense la seua intervenció no haguera estat possible. A Vilaweb també, a més a més, perquè ens dóna amistats que podem atracar en qualsevol moment i cantó de la catosfera. 




Maximales erhalten. Unentbehrliches
zu erweitern, nach einem Programm das in Zukunft mittel- oder langfristig
umgesetzt werden muss. Die Vergangenheit zurückzugewinnen und sie in die
Gegenwart zu projezieren. Die Gegenwart der Documenta im Prozess der sozialen
Erneuerung der Stadt Kassel die Hand zu reichen. Unsere Stadt in der Welt zu
präsentieren. Städtebaulich differenzieren, das Alte vom Gegenwärtigen zu
unterscheiden und gleichzeitig zusammenzufügen. Harmonisch alt und modern eine
Einheit bilden zu lassen.

In der heutigen Zeit präsentiert sich ein Museum als Zentrum
des Studierens, der Wissensstreuung und der Meinungsaustausche. Es ist somit
nicht mehr nur die Villa der Inspiration, sondern weitaus mehr.
Es ist
eine lebendige und reizvolle Welt für die Allgemeinheit, nicht nur für Sachkundige.
Diesem liegt somit eine soziale und allgemeine Funktion zugrunde. Es soll Raum geschaffen werden, der das Erbe der
Stadt in aktueller Art und Weise präsentiert. Amüsant,
nicht langweilig wie in so vielen Museen anderer Städte. Die zukünftigen
Vorschläge werden andersartig und vielseitig sein, folglich wie der Raum, der
sie beherbergt, sich durch seine Variabiliät ausdrückt. Es entstehen fliessende
Räume, welche sich durch bewegliche Paneele unterteilen lassen, mit der
Möglichkeit der Diskussion und der Debatte mittels der Projektionen,
künstlerischer Anlagen. Jedes Ereignis, eine eigene kleine Feier! Ein
neuralgischer Punkt der andauernden und wiederbelebten Stadt Kassel.

Da für das Bestreben der
Erweiterung und Rehabilitalisation des Stadtmuseum nur ein geringes Budget zur
Verfügung steht, konzentrieren wir uns in unserer Arbeit auf die Fertigbauweise
im Bereich des neu entstehenden Gebäudeteils und versuchen verstärkt in
Hinsicht auf den Bestand, das vorgegebene strukturelle Gerüst zu erhalten.

Aufgrund der Basis des
Wettbewerbs erweitern wir die Bestandsfläche des Gebäudes im Bereich des
Tiefhofs, des bestehenden Zufahrtsbereichs und durch Aufstockung eines
Geschosses. Die Verlängerung im nördlichen Bereich bildet in diesem Zuge eine
öffentliche Passage für die sich im hinteren Bereich befindlichen
Parkmöglichkeiten der Bestandsgebäude und bietet zugleich Raum zur Anlieferung
und Parkens der Mitarbeiter des Museums.

Zurückgreifend auf das Ursprüngliche,
versetzen wir den Haupteingang des Gebäudes wieder in seine Originalposition am
Ständeplatz, das Denkmal ehrend. Gemäss seiner Bedeutung vergrössern wir
zugleich seine Massstäblichkeit.

Der Eckrisalt wird über seine
ganze ursprüngliche Höhe zum Foyer ausgebildet und bietet somit Sichtbezüge
zwischen den einzelnen Expositionsbereichen.

Insgesamt dient das Erdgeschoss als
repräsentative Zone des Museums. Die Kommunikationsplattform und das Kassel-Studio
kooperieren im bestehenden Gebäudeflügel der Wilhelmsstrasse, wie auch die Cafeteria
und der Museumsshop im Bestand des Ständeplatzes. Beide Zonen bieten Einlass in
das Herzstück des Museums, den Austellungsbereich. Insgesamt verbinden sich 8
Ausstellungsflächen zu einem einheitlichen Ganzen, welche sich über die
Räumlichkeiten des Bestandsgebäudes und die Zone des Tiefhofs erstrecken. Hierbei
sind die Flure, wie auch bei MoMA, Guggenheim von NY, als Ausstellungsräume zu
nutzen.

In der Gebäudeverlängerung des 1.
und 2. Geschosses befindlich sind die für die Verwaltung vorgesehenen
Räumlichkeiten, die zugleich eine vom Museumsbereich unabhängige Erschliessung
über das hintere Fluchttreppenhaus besitzen. Es trennen sich somit die
Eingangsbereiche von Personal und Besucher. Dieser neue Gebäudeteil bietet für
die spätere Umsiedlung der Verwaltung beste Möglichkeit als Fläche für
Expositionen. Er steht im direkten Zusammenhang mit den Ausstellungen und kann  zu einem späterem Zeitpunkt zu einem grossen Saal
umfungiert werden.

Das aufgestockte Geschoss beinhaltet
den letzten Austellungsbereich in seinem Inneren, den Vortragsraum, der unabhängig
vom Rest des Gebäudes funktionieren kann, die Pädagogikräume, sowie die
Museumskneipe mit Austritt auf die Dachterrasse, die bei Happenings Ausblick in
den Stadtkern Kassels bietet und gleichzeitig als offene Ausstellungsfläche funktionieren
soll.

Die senkrechten Kommunikationselemente
ziehen sich über die gesamte Gebäudehöhe, zum einem die 2 voneinander
entfernten Fluchttreppenhäuser, zum anderen die öffenliche Treppe, die sich in
den Knotenpunkt des Gebäudes legt und die Verteilungerfunktion der Besucher in
die öffentlichen Expositionsflächen besitzt. Der sogenannte ´Tanz´ des
Panoramaaufzugs wird für den Besucher schon von weitem Sichtbar. Beeindruckend durch
die grosse Öffnung.

Aufgrund der Besorgnis der
Unverstandenheit der Zirkulationen und des allgemeinen Verständnisses des
Gebäudes, lassen wir die Sichten von einem zum anderen Ende des Gebäudes
fliessen. Es werden offene Räume kreiert, die
die Sensation des Gefangenseins garnicht erst aufkommen lassen. Die vorherrschenden
Mauern werden perforiert, so dass eine klassische Ordnung von Massiv und Offen
entsteht.

Der neue Gebäudekörper setzt
sich durch die auskragende ´Marquesina´ vom Bestand ab. Durch das von uns
integrierte Lichtband erhält das aufgestockte Geschoss eine schwebende Wirkung.
Zum einen trennt es alt von neu, zum anderen verschmilzen sie zu einer neuen
Einheit.

Die neuen Fassaden zur
Strasse werden aus sandbestrahltem U-Glas ausgebildet, somit dringt diffuses
Licht ins sein Inneres und lässt ohne weiteres auch Austellungen in diesen
Bereichen zu.

 

Si voleu saber què diu i com ho hem desenvolupat vos convidem a acompanyar-nos en el “Vull llegir la resta de….

Per a situar-nos direm que la ciutat de Kassel té un museu de la ciutat que no s’avé amb l’ambició dels seus habitants. Recorda els museus antics que teníem ací fa uns quaranta anys enrere. Els Documenta ha modificat l’autopercepció que tenen de si mateixos i volen enlairar-se per una simple qüestió d’autoconeixement i projecció. Hem desplaçat una persona de l’estudi per a conèixer en viu i en directe l’entorn sobre el que pensàvem dissenyar. Heus ací l’edifici i l’interior del museu. NO es pot dissenyar sense saber per a què i per a qui, si volem saber el com i el què. Això és una de les premisses originàries d’aquest estudi d’arquitectura. Treballem per a persones, no per a ens imaginaris.


 
  ACÍ HI HA MÉS FOTOS

L’edifici és un antic edifici senyorial esbucat i enrunat durant la 2ª Guerra Mundial que fou reconstruït pels ’50. Modificant la situació d’accés principal de l’avinguda fins a col·locar-lo en un lateral del carrer que és un atzucac. Hi ha un parell d’estàtues que representen l’arquitectura i l’escultura que eren inicialment a la porta principal. Per tant no és un edifici escaient per a las seua finalitat; però és el que tenim i hem de remolar-lo per a obtindre un funcionament el més òptim possible.

 

L’interior és llòbrec i malendreçat i sense criteri expositiu. Desfasat en el temps. Malgrat que tinguen col·leccions històriques de gran vàlua que no poden exposar-hi públicament. Emmagatzemades. Amb continus afegits sobre l’estructura per a acoblar-se a les exigències de cada moment. Murs de maons del segle XVIII, del XIX i del XX. Pilars i matxons de maons i de formigó armat. Un totum revolutum. Urbanísticament ens trobem entre uns edificis dels ’70 dedicats a bancs que ultrapassen en tres o quatre altures aquest de tan sols tres; i en la zona de la dreta, hi ha un jardí eclèctic rococó que lliga visualment amb el parlament del landen que té un caire entre neorenaxentista i romàntic, amb tocs clàssics anglesos de Lord Burlington, Sir William Chambers, C. R. Cockerell, fins John Belcher en què tant arribaren a emmirallar-se els senyors alemanys de Bismark. Malgrat tenir un gran ventall d’arquitectes del nivell, entre ells, en Karl F. Schinkel. Coses del sucursalisme mental i un provincianisme militant, que després pot derivar en eixides endavant dramàtiques. Ací en sabem un fum d’això.

Com deia l’arquitecte J.A. Coderch de Sentmenat:

la internacional humana més nombrosa és la dels estúpids.

Hi hem afegit en la documentació lliurada uns apartats tècnics, que creiem que no són de massa interès per al lector ocasional, que obviarem en aquesta entrada. Anirem desgranant-hi l’única làmina que vos hem presentat i els pensaments que hi hem volgut implementar mitjançant els dibuixos de plantes, seccions i perspectives, etc. 

*************************************************************

Entrem en el text original:

Conservar el màxim que tenim. Augmentar l’imprescindible
d’acord a un programa de futur a mig i llarg tèrmini. Recuperar el passat i projectar-lo
en el present. Donar la mà a la contemporaneïtat dels Documenta en el trànsit
de renovació social de la ciutat de Kassel. Projectar la nostra ciutat en el món.
Urbanísticament diferenciar, morfològicament, allò permanent del contemporani.




Acoblar el modern (banc) veí amb el contemporani. Integrar harmònicament antic i
modern amb el contemporani en una unitat. Avui un museu és un centre de estudi,
difusió i debat.

No és, sols, la mansió de les muses. Es molt més.



Es un lloc
viu i atractiu per a la generalitat de la gent. Tota, no sols per als experts.
Té una funció social i general. Hi haurà espai per a exposicions permanents del
llegat però presentades de manera actual. Divertides, no pas avorrides com passa
en tants museus d’altres ciutats. Les propostes futures seran diverses, tant,
com l’espai que les acull. Per això serà un espai fluid i parcel·lable d’acord
a elles. Distribuïble amb panells mòbils. Amb la possibilitat de discussió i de
debat rere projeccions, instal·lacions artístiques. Cada esdeveniment, una
celebració. Un punt neuràlgic de la persistent i renovellada Kassel. Recuperem
l’entrada original en la Ständeplatz, monumentalitzant-la. D’acord a sa rellevància,
augmentem la seua escala. Tenim poc de diner per a
tanta ambició. Per això cal economitzar mitjançant una construcció
prefabricada. Reforcem tot el sistema estructural existent. Esponjant-lo d’ acord
a les directrius marcades en les bases concursals. Ha crescut en una planta i s’ha
allargat fins crear-hi un passatge semipúblic per al museu i, endemés, les altres
entitats que ja existien: els dos bancs. S’hi creen 4 places d’aparcament per al
staff del museu i una zona tangencial al braç secundari en el seu interior per a
desembarcament de material al muse. S’independitza l’accés de personal i el
visitant.
S’implementa l’accés general a disminuïts físics.  L’estructura té la possibilitat de créixer
una planta més en un futur si fos necessària. La nova construcció és prefabricarà
de pilars i bigues prefabricats així com els forjats seran lloses alveolades o
de xapa col·laborants. També els tancaments. U-glass amb aïllaments. Les cobertes
invertides planes. Posseiran plaques fotovoltaiques i  tèrmiques. Les instal·lacions i centre de
transformació s’ubiquen en passatge i llocs estratègicament situats en coberta.
L’aire condicionat a la coberta. Es distribuirà amb conductes. Els buits s’han
dissenyat per a distribuir per tot l’edifici les diferents instal·lacions que
han de servir per al seu funcionament, registre i manteniment. S’hi cerca que
hi entre matisada la llum natural mitjançant el tractament del U-glass al àcid.
 

La Planta
baix és la planta noble. Accessible des del quadrat del cantó que es conforma
en un espai a triple altura. Les sales del Kasselforum, Kassel-Studio,
plataforma, etc són de accés fàcil. Igualment redistribuïbles en funció de la
magnitud de l’event a exposar. La petita cafeteria y la botiga ateses
conjuntament. 6 espais d’exposició distribuïts tangencialment sobre els
corredors de distribució.

Els corredors també són, com al MoMA, Guggenheim de
NY, espais d’exposició. El staff de direcció passa a la zona alta i independent.
La sala de conferències pot funcionar aïlladament i independent de la resta de l’edifici.
Les aules de pedagogia són servides pel seu propi magatzem entre ambdues. La
biblioteca serveix de tap del cos allargat. Visualment,
el cos afegit  es separa de l’antic per
la marquesina volada, que levita per la llum. Separa nou de l’antic, que el
macla tanmateix. Tots els elements de comunicació vertical traspassen l’edifici.
2 escales d’ incendis alunyades en llur situació. Una altra de públic distribueix
i desembarca en el nus gordià de l’edifici i realitza la funció de distribució
dels visitants per les sales obertes, o privades a públic.
L’ascensor
interior i panoràmic pot ser vist en la seua dansa vertical des de lluny.
Impressionar i maximitzar el buit interior. Existeix la preocupació circulatòria
del visitant i la seua comprensió de l’edifici. Per això la vista flueix de braç
a braç de l’edifici. No tenir la sensació d’enclaustrament. Per açò perforem
murs. Ordenem acadèmicament els buits i massissos. Clàssicament.  El bar interior té la prolongació en la
terrassa adjunta com a espai obert d’exposicions i lloc ocasional de
happenning.

*****************************************
Vull finalment agrair l’assessorament de dos savis: Josep Selva i JP Anketa en qüestions d’energies fotovoltàica i tèrmica en la coberta. També a F. Nebot en les d’electricitat, il·luminació i la inserció del centre de transformació en el passatge semipúblic que hem creat ex novo. A I. Miralles en qüestions d’insonorització i prevenció contra incendis. A JL Soler en les domòtica i ascensors i muntacàrregues. També a tot l’equip de l’estudi i, especialment, a eixa persona meravellosa que m’ha acompanyat en el bloc, donant-me consells off the record, i patint-me.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 18 de juny de 2009 per josep_blesa

  1. YEs, I knew you&your team would be able to get it, and EVEN on time!!!
    I just hope some day someone will be clever enough to get the gist of one of your professional projects. They are great to the same extent you are, you  and Sabrina, Emilio, Joan, Maria PIlar and every one who collaborates on them.
    I’m very PROUD to have by my side and feel a GREAT PERSON AND MAN.
    There are not such a great friend, mate and soul. It’s not very easy to count on with great persons, you know it.
    Wonderful KASSELPROJECT or BLESAKASSEL???
    BIg Kissen, Larki

  2. En una Ciutat com Kassel, un edifici més aviat tristot, sense esma, crec que el vostre projecte està molt i molt pensat per les persones i per gaudir de l’espai d’un museu viu, interessant i per ser-hi dins per a qualsevol activitat; exposicions, biblioteca, col.loquis, conferències ….. sempre guardant les ‘formes’, és a dir, el concepte de museu. 
    És un molt bon projecte, lluminós, modern,  i esper i desitjo veritablement que els senyors i senyores que tinguin la responsabilitat de decidir, no formin part de ‘la internacional humana més nombrosa’ …… però pot passar. No importa gens, les idees, el projecte són una realitat i després de una hipotètica ‘caiguda’ sempre arribe una brillant ‘ascensió’ !
    ”Ausgezeichnet” Blesa i tot el teu equip de l’estudi i la resta de gent que també hi ha col.laborat. Ja he vist que els d’esta casa també han tingut un poquet de feina …… 

  3. Josep,

    ben segur què no tardarà el dia de poder gaudir fisicament d’una de les teues obres. Una obra en la què el promotor et deixe total llibertat en el disseny i , durant l’execució de l’obra, et respecte el disseny original i/o les millores que pugues anar suggerint.

    Ja sé que costa, però ben segur que ho acoseguiràs! Ja ho diu la dita, qui la segueix l’aconsegueix!

Respon a pura maria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.