SELF ONESELF
Deixa un comentariAquest és el text i el vídeo que presentem al concurs de Google i Guggenheim Museum.
SELF-ONESELF
There’s more than just study
and sleep. One’s own social responsibility of resources. Through natural
elements such as water, light and wind, we reach autosufficiency. The light
will come from the“WindBelt” and electricity will flow through the photovoltaic
roof.
The rainwater will be drained
to become potable water. Bed and table are rotary. Table will have two
functions: studying and eating.
We separated the living room from the washing room. The “stay” zone is the
kitchen, the bed and the living room. The washroom is shower, sink and toilet.
The union zone is the hallway and the terrace. A part of the wall becomes a
terrace sitting on a bench that stores chairs and a table. This fractal
new-plasticist composition is homage to Mr. Wright.
Hem decidit de situar-lo prop de la riba de l’estany del Central Park. A escassos metres de distància del Guggenheim Museum. Crec que hem sabut fugir de la mera composició arquitectònica. Inserit-ne més qüestions tècniques i d’autosuficiència. Hi hem fet, tanmateix, una clucada d’ull a l’època neo-plasticista del Wright arravatat i enamorat de l’esposa d’un client, fuig amb ella cap Europa deixant-ho tot arrere a Amèrica. Malgrat tot seria reemcimbellat de nou per l’avantguarda holadesa i el Bauhaus d’aleshores.
Dels 9’30 metres quadrats màxims de superfície tancada útil hem intentant discriminar funcions amb els dos volums paralel·lelípeds. Un per a funcions d’higiene (wc-dutxa-pica) i l’altre per a zona de vida interior (dormir-menjar-estudiar). Com la superfície era esquifida hem assajat d’estirar-la tot creant una zona exterior a partir de pivotar una paret que es convertís en terrassa recolzant-se en el banc dels passejants. Al seu interior alberga la taula i les cadires de la terrassa. Passadís i terrassa conformen el nexes i connexió amb l’exterior per a estar-s’hi. La coberta recollidora d’aigua i d’enegia relliga el conjunt de peces soltes. Les emmarca.
Les bases del concurs incidien molt sobre la mancança de fluid elètric i d’aigua, i això ens ha esperonat a pegar-li la volta. Tindrem llum i aigua.
Fer una cèl·lula on es poguera viure-hi. El jurat diu: sols dormir i estudiar.
Nosaltres podem esmenar-los la plana: Menys NO -sempre- és més.
Més amb menys, potser, és millor.
Si voleu veure el vídeo paseu al “Vull llegir més ..:“
PS: ens agradaria conèixer les vostres crítiques, per a millorar-lo, afanyeu-vos perquè el volem presentar la setmana vinent. La funció bàsica dels concursos és la de plantejar-se reptes que després podrem aplicar-los o no.
Com l’acudit aquell:
– ens encisa presentar-nos a concursos i perdre’ls.
– I guanyar-los-en?
– Això deu ser l’òstia !
Gràcies, de bestreta, per la col·laboració !
http://www.youtube.com/watch?v=mSYp8rvfJ1E
Encara ens resta la inserció en un punt de la terra mitjançant el Google Earth.
http://sketchup.google.com/3dwarehousedetails?mid=e93fba223319a60bf33ed8995e20e297
Josep, em sembla un treball magnífic. Ara que aquest mes d’agost tot és calma, mandra, calor, va i ens surts amb aquest video i m’ha agradat i força.
L’activitat de presentar-se a un concurs ara, veritablement és un goig, i si guanyes … la òstia en patinet !
Video: Molt, molt ben fet. Música perfecta. Presentació moderna i sense elements distorsionadors. Només veig poc engrescadora la imatge del bany, la dutxa a soles, sense color al darrera, molt simple.
En el text en anglès no creus que seria millor :’ We HAVE separated the living room etc. etc. ?
9,30 m2 ….. la idea del nexe entre passadís i terrassa esplèndida. Dormir-menjar-estudiar. Ara vé la dona …. i rentar la roba ? Un estenedor fora ? No crec. Un raconet dins aquests 9,30 m2 on deixar la roba per rentar, és possible? Ja he constatat que el jurat i les bases només diu : Dormir i menjar’, però tú bé que ho dius : més amb menys, potser, es millor.
Last but not least ….. m’ha encantat el lloc escollit: la riba d’un estany com el Central Park. Increïble, però també molt i molt creïble. La cirereta, el vostre homenatge a Mr Wright, ben pensat. Això els agrada.
Endavant i molta sort …. un agost fructífer, no creus ?
Ja hi tornem ser, jo, la criticona de “turno”!
Tot perfecte a excepció de: la lletra nens! que està més passada de moda que jo. (no t’ofenguis eh?). No podríeu utilitzar-ne una de personal? Qualsevol lletra bonica que algú tingui pel despatx com a presentació i/o tancament del projecte. Igualet, igualet com està ara, però amb un altre lletra?
La dels teus fills? (aixó els hi roba el cor!) Si no ja et deixo jo la meva, que tot-hom se n’enamora. Com sabràs s’ho miren tot… I la lletra té molt ganxo alhora de presentar les coses. Només amb aixó, ja tens un punt guanyat! Per la senzilla raò d’utilitzar una lletra on t’hi has amoïnat. Un altre petit detall, la làmpada de paret… No m’acava d’agradar.
Tota la resta molt bé.
Per ser més originals encara, no em conec les bases, la música m’ha semblat molt bona, però tinc una idea: la veu en off d’una nena que expliqui amb gràcia el projecte ( i amb això els acabes de rematar)
Pel que fa referència a la il.luminació no queda clara.
Ai! que lleig això de criticar. No és fàcil el paper que ens fas fer. La de dolents!
M’encanta la idea de tenir-ho tot a la bast, cuina, dutxa, taula per treballar… En fí , la de refugi personal per uns dies. És com una mena de somni i més, en tant poc espai. Genial! Felicitats!