he cregut convenient repetir i afegir els comentaris. Disculpeu-me al tossuderia. I com no havia tornat, se m’havia permutat la T del cognom de l’alemany, per això la rectifique.
ARA & ACÍ: BERTOLT BRETCH
Els fets van ocórrer just abans d’iniciar-se el partit entre el Barça i l’Athletic de Bilbao, quan un grup de membres de la JNC, branca juvenil de Convergència, es disposava a repartir entre els espectadors que anaven a accedir a l’estadi de Mestalla 5.000 cartells amb el lema “Catalonia is not Spain“, que van ser requisats per la policia.
Figueras va presentar una denúncia per “abús d’autoritat” i per “agressió” de la policia ja que, en resistir-se amb altres militants de la JNC a lliurar els cartells, els agents el van tirar a terra i el “van copejar”, si bé al president de les joventuts convergents se li va comunicar que havia incorregut en “un delicte de desobediència a l’autoritat”.
Fa unes quantes setmanes, Figueras i dos militants més de la JNC van rebre de part de la delegació del govern a la Comunitat Valenciana la notificació de l’obertura de l’expedient sancionador per haver impedit, segons el text, “la labor dels funcionaris actuants, forcejant amb ells, quan procedien a la intervenció de diverses pancartes”.
En la notificació es recorda que aquests fets “poden ser constitutius d’una infracció greu” i “susceptibles de ser sancionats” amb una multa de 3.000 a 60.000 euros.
Figueras ha renunciat a presentar al·legacions i, en els pròxims sis mesos, l’administració té temps de resoldre aquest expedient sancionador.
——————–
http://www.facebook.com/n/?inbox/readmessage.php&t=1212899517213&mid=1207832G3ba8e174Gdecb9dG0
Conclusió, per als espanyols la llibertat d’expressió és allò que els permet dir-nos en la nostra pròpia cara del mal que hem de morir però per a nosaltres sols serveix si els riem les seues gracietes i, sobre tot, si fem declaració d’espanyolitat.
Preparen agressions, provocacions, etc. i estan força bé instruïts. La primera destinació que tingué fou al Principat. I crec que no és casualitat. Ell no té cap problema a dir que a València parlem català. Amb la qual cosa escandella perfectament el perill que suposa anar tots plegats.
Recorde quan l’altre dia m’explicaves el cas de la persecució, a Barna, dels troskistes després de la guerra incivil i com els stalinistes acabaren dins del sindicat vertical. NO és casualitat, ans el contrari, sembla prou lògic.
Com els de la FAI, que tants estralls causaren arreu.
El poblema al meu entendre, en una colònia, és l’elecció del marc de referència.
I el nacionalisme español ens han endilgat allò del universalisme, però sense nosaltres. I ahí és on falla la llibertat per a tothom, la d’expressió i totes les altres.
La llibertat no és un xec en blanc sinó que comporta contraprestacions. La dels altres que no eres tu.
Una abraçada i gràcies.