ARCHILETTERS

Una altra de les descobertes del primer curs de l’assignatura d’anàlisi de formes fou l’hermenèutica de les proporcions o relacions harmòniques. Eixes relacions que, segons els cànons clàssics, fan que els objectes materials ens siguen plaents en observar-los. Amb el pas del temps vaig aprofundir-hi bastant amb el tema. Primer amb la lectura del El Modulor de Le Corbusier, després amb un llibre La geometria en el arte de Dan Pedoe, Alquimia y Simbolismo en las Catedrales publicat per la secta Nueva Acrópolis, el Formalismo de Fèlix Candela, Cálculo de estructuras en paraboloide hiperbólico de Joan Margarit i Carles Buxadé, lectures sobre la geometria de Gaudí, teoria dels fractals en la natura de Benoît Mandelbrot, etc. tot començà amb les proporcions àuries, les proporcions locals com a patrons-pauta de la ciutat, i l’encaix dels taulells de mocadoret verd-i-blanc per a formar figures que Román Jiménez tenia un fervor especial com veiem en el fons de les seues fonts. Els mandala, els laberints, les piràmides, etc i així tot allò que durant trenta-cinc anys. A la fi, he entès que l’única cosa que fem és plagiar -tan maldestrament com podem- l’ocult llenguatge de la naturalesa animal o immaterial i intentar traslladar-la a les nostres produccions. Tot començà quan eixírem al carrer a prendre apunts ràpids de les construccions emblemàtiques de Ciutat Vella i després traslladar-les a paper vegetal i dibuixades amb tiralínies o estilògraf (Rotring, Faber Castel i Standler) més tard. Avui tenim tant estudiat amb internet que qualsevol bajanada que fem té una rèplica en la natura. I un tema gens menyspreable….mentre dibuixes la ciutat…les “pedres, els vidres, els maons, etc et parlen….d’ella i les seues gents, si sabem escoltar-nos-les”

En la presentació anterior les fronters principal i posterior de l’església parroquial de Sant Joan del Mercat, front per front a la Llotja de la Seda. S’hi veu, a la part inferior, que encara funcionaven les “covetes del mercat” com a botiguetes d’artesans a les què s’accedia descendint per unes escaletes petites i s’endinsaven per sota del cadafal de pedra que servia per a les representacions, i em tem, també, per a executar públicament actes de la inquisició.