ARCHILETTERS

En el lliurament del primer post PETER ZUMTHOR (I) -que teniu enllaçat- vaig fer un petit esquema per a endinsar-nos en el pensament i pràctica d’aquest arquitecte suís guardonat enguany amb el premi més important d’arquitectura que es concedeix a tot el món.

Les crítiques americanes, han estat molt radicalitzades entre els opinadors mediàtics, què ens porten a reflexionar sobre aquest fet. De fet, fan emergir el malestar regnant i les diverses preses de posició davant la realitat. Primer creen un terreny enfangat de debat contraposat induint-hi dos pols -falsament i maniquea- irreconciliables en els pressupòsits, en les realitzacions materials i els resultats socials.  

Cercant que es consolide un estat d’opinió contra la variabilitat i diversitat qualitativa i quantitativa de les arquitectures. Perquè un estat d’opinió així és molt fàcil de crear -mediàticament- i molt difícil de contrarestar. Ni que siga, com és el cas,  amb poc de sentit, més enllà de consolidar posicions personals. Com provarem a esbrinar.

Els dos pols de tensió són, d’una banda els arquitectes ignorants i de l’altra els arquitectes polítics. I açò és traslladable a tants i tants camps de la condició humana. 

És una mena de reglotada d’aquell debat del XIX entre els artistes de l’art pour l’art i els compromesos amb unes causes socials. Debat que és un parany, perquè tothom som polítics -per acció o omissió- i tothom, en cadascuna de les nostres accions, induïm unes maneres de fer intencionals. Àdhuc els nihilistes.
Hi ha qui creu que per estar feta una acció per una persona compromesa socialment política té el salconduït de la seua bonesa social. Hi ha qui creu que qui no fa bandera de deteminades posicions polítiques té un resultat menys eficaç socialment. Posarem uns exemples contundents en la gran art del nostre temps, el cinema: John Ford i Clint Eastwood. Dos personatges manifestament (conservadors), sense ideologia social (progressita), però quina potència social !.
Algú creu que el poder persuasiu dels germans Coen, Woody Allen, Tarantino, etc. n’és equiparable?

Les crítiques americanes a Zumthor semblen paral·leles a les fetes a Emir Kusturica.     

VEGEM-LES SINTÈTICAMENT:

1.  La seua arquitectura no està inserida en els ítems de l’activisme social, el desastre de l’agressió a la topografia, en la sostenibilitat, en el nou disseny amb software, en la constucció de mega-ciutats, en la accessibilitat de minusvàlids o en la ideació de mega-infrastructures.

2. Zumthor fa arquitectura MONSTER (?) i és un outsider.

3. Aquesta ja ni la traduesc: His buildings are both regionally flavoured, like a meal prepared with only local ingredients, and remote, at least for anybody living outside central Europe.

4. Cameron Sinclair, fundador de Architecture for Humanity , fou un dels primers a blasmar la concessió del guardó a Zumthor. Dilema entre l’arquitectura de l’excés i la de la rellevància. Tot al·legant-hi, amb molt de fonament, que calia visualitzar-ho tot amb una visió més ámplia. Considera Sinclair que és una mena de penediment i redempció del paper de comparsa, assumint les regles de joc imposades des d’aquest premis, que envalentonaren i vantaren els luxosos gratacels que trepanaven els cels. Però una cosa no trau una altra, al nostre entendre. Vull fer-li un post dedicat a la seua tasca arreu del món. Una crítica avalada pel pensament fonamentat en l’ètica, el treball i els fets.

5. Frances Anderton, replica Sinclair sobre la base d’un cert lloccomunisme. Curiosament, amb els successius comentaris, ella va modulant i aproximant la seua postura i la crítica a Cameron Sinclair. Si podeu, féu-ne el seguiment per fils. 

Si voleu continuar i esbrinar un poc sobre el pensament de Zumthor al respecte, us pregue que m’acompanyeu al “vull llegir…”

1. Zumthor s’estigué durant 11 anys fent la creació del centre TOPOGRAPHY OF TERRORS, sobre el quarter general de l’antiga GESTAPO.  Una gàbia confomada mitjançant una estructura de barrots i usà un missatge altament i incòmodament ambigu. O semblava totalment transparent o fermament sòlid. Les autoritats adduiren problemes econòmics que portaren no sols a desfer-se’n de Zumthor sinó que enderrocarien allò que ja estava bastit. Al meu mode de veure no sols feia recordança sinó que feia una denúncia silent davant la vigència existent d’aital horror en els dies actuals. Aquestes denúncies són més poderoses si es fan des de postures polítiques liberals. Esparveren. D’un suís que, a sobre, s’ha format als EUA. Ens posen l’espill massa a prop.

2. Zumthor ha construït relativament poc. Ha destriat molt els seus encàrrecs. Ha fet d’arquitecte de poble. Ha pertangut durant dècades a la comissió de preservació patrimonial del seu cantó. Ha rebutjat treballar per a grans firmes comercials. Construeix petites peces, no megaestructures. Dissenya amb detall. Té una vida familiar com la de qualsevol de llurs veïns. Òbviament no és un arquitecte a l’ús. Li molesta la fama perquè diu que li’n trau temps. Té ofici, i professa la professió com un artesà. En sap d’història. Té publiats un parell de llibres. Tan estem en braços de la indústria i els consultings que desenvolupen la totalitat dels projectes que els arquitectes de prestigi es limiten a dibuixar el que seria el projecte bàsic i al resta es dediquen a passar per l’obra per a fer acte de presència. El Guggenheim de Bilbo és un dels casos flagrants. Circulava en la revista dels aparelladors españols ‘CERCHA’ tota l’epopeia de la construcció del dit museu. I, al capdavall, l’única cosa d’interès que perseguien era la signatura per part de F. Gehry.

3. És usual que quan no s’entén una obra iterativament, els liders del lloc, si damunt es troben casualment en algun centre de poder et pengen la llufa de tindre sabor regional, i que la teua obra és molt casolana. Remota. Estranya. Intel·ligible sols per aquells del teu redol. No deixa de ser una manera de ser egocèntrica. Tot allò que no surt o és metabolitzat per les metròpolis és titlat d’aquests adjectius, que tan bé coneguem els que vivim arreu del món, defora d’elles. Sense franquícies.

4. En mereixerà parar-hi atenció mitjançant un post al respecte.

5. És consegüent amb les deliberacions del punt 3; al voltant d’una periodista especialitzada en art que viu a San Francisco.       

La diatriba ha tingut efectes immediats en el món del negoci editorial, Peter Zumthor comença a ser reconegut als EUA:

Efectes secundaris de la controversia.
Hi ha quelcom que puga incrementar en el seu valor de 39,06 $ a $836.00 en menys de 10 anys?

Seeing Zumthor–Images by Hans Danuser: Reflections on Architecture and Photography by Hans Danuser and published by Scheidegger & Spiess. Fou posat a la venda el 15 de juliol.