ARCHILETTERS

Escrivim arquitectura sobre arquitectures ja presescrites. Matèria amuntegada que esborrem de llocs anteriors. Creant-hi nous topos. Esborrant els kitsch preinstal·lats. Superant l’estultícia veïna. Adoptant solucions inèdites als encontorns. Colpejant l’ànima que ens paga. Desoïnt el seu tarannà. Car, ens esbandí el nostre prec. Tornant-li amagat el deshonor. Clavant-li als fronts les barres que vitupera. Barres esgarradores alenadores de la podridura interior.
Barres que bateguen incansables. Marca de la casa, de la polis i el país. Vull que produesca por en enlairant-se del terra que el sosté. Capsa que substentarà els nostres morts.

Òstia en la galta pel rebuig de la contemporaneïtat esventrada per la llum cegant del sol. M’heu fotut la geperuda emplomada i estanyada. Jo vos fot la creu l’enigmàtica dels quatre braços d’acer resplendent manllevada del Parc Güell. Vos estaque al cim el record de les Tres Creus talaiòtiques preses en homenatge sincrètic d’en Gaudí.

A sota cou el forn de calç blanca folrant els vostres nínxols de blanc d’Eivissa on destruïrem les ànimes gasiveres. Vos he encolomat la cúpula catenària de barret. No és pas un motiu ortodox, sinó ben heterodox. Us he separat del negre granit amb estructures per que els vostres sucs putrefactes s’escolen entre els racons eixalbats sense embrutar-me l’envolvent. 

He fet volar llindes i llindars per a poder assentar els florons d’espines i roses per on desagnar la mala fel. He traçat les seccions aúries invisibles de gairó que jamai trobareu. Heu prescindit del vitrall d’en Paco Maria que matisava la llum de l’interior, bandejant la coentor. Kitsch i discreció demanàveu i vos he fotut un bell panteó. Una capsa a quatre aigües que sobreïx del seu solar.

Hem emmarcat el nom de la tribu dins de la tarja superior del portal. A sota, a un angle poc perceptible hem signat el picapedrer i un servidor per a memòria del crim imperfecte obrat.
Requiescat in bella.