ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

Resum de concursos 2010-2015

Deixa un comentari

Hem bastit el slideshare amb alguns, no pas tots, tanmateix hem posat uns quants que ens feien més feliços. Com diem sovint a l’Estudi, ens agrada presentar-nos a concursos i perdre’ls.

I ens demanen, i guanyar-ne?…, tot responent: això deu ser fantàstic.

A la fi, van deixant d’un pòsit conduït per la sostenibilitat, la humilitat de saber que no hi ha dissenys eterns. Que la societat és cadascuna i que cap solució serveix per a una altra mimèticament.

Així i tot, de cada concurs n’aprenem a plantejar-nos lliurement situacions que algun dia podrem plasmar-hi. Un bon moment per a posar en valor tants i tants col·laboradors que hi han participat esplèndidament: Maria-Pilar, Inma, Emili, Pau, Pedro, Adriana, Carles, Heidi, Susana, Sabrina, Joan, Eva, etc.

Estudis previs de la més “moderna” església de València

Deixa un comentari

Des de 1984 que començàrem aquest treball com a estudiant d’arquitectura tècnica, després com a arquitecte a les ordres del catedràtic, però sobretot amic, en Rafael Soler i Verdú. L’home que més sap de cúpules valencianes actualment.
Possiblement les estructures antigues més agosarades de tot Europa en la seua execució. Extrem aquest força desconegut entre els propis valencians. Formàvem un equip molt cohesionat i amb força interés per la recuperació patrimonial. Presentàrem el treball en 1986 i tardaríem anys per a poder intervindre-hi. Seria en 1991, ja sent arquitecte i treballant a les ordres del mestre Soler.

 

Una bona reflexió d’intervenció sobre la rehabilitació. PFC d’Adrià Arce i Roca.

Deixa un comentari

URBAN ACTIVITY

El projecte es proposa com una intervenció urbana en el barri de Parc Alcosa situat a la localitat d’Alfafar. Aquest barri, creat en la dècada dels seixanta, necessita d’una actualització i reactivació per a potenciar-lo i aconseguir que torne a habitar-se.

La intervenció es procedeix del general, gran escala, fins al particular, l’habitatge, passant pels elements urbans i quotidians del barri.

Per a açò es planteja el projecte des d’una gran escala fins la petita. En primer lloc es connecta amb València per l’antiga carretera de Madrid mitjançant una via verda, per als vianants i ciclistes, acompanyada pel transport públic, d’aquesta manera es reduirà la utilització del transport privat.

A açò es disposen una sèrie d’aparcaments periurbans que permeten tindre el transport en un lloc fix i així poder eliminar la circulació en el barri. Amb açò es realitza una peatonalització i apropiació del viari per als usuaris.

Com a tercera fase a nivell de la gran escala es proposa distingir tres activitats potents: educació, esport i associació. Les tres activitats es veuran representades mitjançant tres colors característics; roig – educació, blau – esport, groc – associació. Es detecten tots aquests elements a nivell de barri, de poble i de ciutat. Aquestes activitats es connectaran formant una xarxa d’activació urbana, “URBAN ACTIVITY”. Les pròpies xarxes seran les que generen activitat en el barri alhora que permeten una nova configuració de l’espai públic i dels edificis residencials. No es tracta del camí més curt, sinó del més atractiu.

ESPAI PÚBLIC + ACTIVITAT = LLOC = GENT

A nivell de barri, compta amb edificis longitudinals, amb pati central d’ús privat, subdividits per portals individuals. Aquestes xarxes van a travessar la planta baixa dels edificis del barri de tal manera que es crea un buit actiu, nou generador de l’espai comú. Amb el buit s’aconsegueix agrupar en un únic accés per l’edifici i distribuir en el pati la nova circulació vertical i els ascensors. Aquesta reactivació eliminarà els habitatges situats en planta baixa per a crear un nou disseny més contemporani, adaptat a les necessitats actuals.

En l’actualitat una sola tipologia domina el barri, amb quatre habitacions. Es proposa poder triar la dimensió de l’habitatge i configurar sobre la base d’una sèrie de mòduls la grandària i les característiques. Per a açò es procedeix al disseny d’elements de mobiliari mitjançant fusta, que s’adossaran al mur de càrrega central tals com: bany, dutxa, mòdul de cuina xicotet, mòduls base de cuina… tots ells acompanyats d’una banda d’emmagatzematge.

La configuració del sumatori de mòduls moble de l’habitatge permetrà tindre espais lliures que en funció a l’època de l’any es puguen permutar.

Adrià Arce i Roca

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 24 de juny de 2015 per josep_blesa

L’escala petita: mercat municipal i unifamiliar a El Palmar

Deixa un comentari

http://issuu.com/josepblesa/docs/tot_el_palmar._dret/1

En molts treballs urbans és la intervenció d’acupuntura, d’escala petita, la que pot transformar i reviscolar un espai social. Els petits canvis són revolucionaris que deia aquell anunci. De la mà d’en Joan-Josep Estellés i Ceba, van fer un estudi de la petita pedania de València, El Palmar on ens proposà amb dues punxades com podíem augmentar l’activitat diària en aquest nucli d’extrarradi de la ciutat. Nosaltres proposàrem un mercat municipal i una tipologia adherida als “trasts” (amples) de barraca originaris de la pedania. Tal i com s’explica en algunes de les novel·les de Vicent Blasco Ibàñez.

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 23 de juny de 2015 per josep_blesa

8 articles d’En Joan Olmos i Llorens per a entendre la València actual.

Deixa un comentari

Tinc l’honor de presentar-vos vuit articles publicats per l’enginyer de camins, ports i canals, en Joan Olmos i Llorens en la premsa de la ciutat. En el següent recull existeixen articles també  dels arquitectes David Estal, i  Xandro Pons, així com de la literata i ensenyant na Carme Miquel.

Podríem dir que València necessita d’urbanisme d’acupuntura. Sobre la base dels grans trets conductoras, descendre al detall. La petita escala. Aquell urbanisme en què la gent hi contribueix i se’n responsabilitza a conformar la seua ciutat.

Considere en Joan Olmos, qui ja fou director generald’infraesteuctures en els anys 1980′ seria un bon regidor d’urbanisme del cap i casal. Heus ací algunes de les seues propostes.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 15 de juny de 2015 per josep_blesa

I.E.S. de Bunyol (Foia de Bunyol).

Deixa un comentari

Una obra del gran arquitecte valencià Manuel Portaceli i Roig, un dels meus mestres més estimat i admirat per mi. A les ordres del qual treballàrem per elaborar aquest projecte, junt als aparelladors o arquitectes tècnics n’Alfred Paredes i n’Àngel Aznar i Orenga.

Després de tants patiments soferts per l’educació valenciana, s’albira l’eclosió d’uns nous temps. Caldrà que implemetem l’arquitectura que mereix la nostra comunicat educativa emmirallant-nos amb els models que estan apareixen en llocs rellevants com Finlàndia.

scriptorium-monk-at-work-571x536 749bd522f3ada2fb97b3bdda01c26169On la integració de l’alumnat i professors siga el fil conductor, la creació d’espais comuns no disgregants i claustrofòbics siga bandejada, la inserció en el medi natural, la flexibilitat espacial, la llum, la multiplicitat espacial i funcional, la interacció entre professorat i alumnes siga activa, relaxada i participativa.

També la reducció de ràtios per espai, la intergeneracionalitat perduda, la reutilització espacial, etc. siguen trets comuns i parets mestres d’aquest nou estadi que se’ns fa avinent.

En definitiva deixar arrere l’educació de l’scriptorium medieval per a inserir-se en l’aprenatge actiu, contemporani, interactiu entre alumnes i professorat, crític i lliure.

 

Conferència sobre “Els perills de l’amiant”

Deixa un comentari

Aquesta vesprada pronunciarem una conferència un metge pneumòleg especialista en abestosi, un enginyer de Conselleria, el president de l’Associació en defensa de les víctimes de l’amiant de VALÈNCIA i un servidor. Després de les ponències es procedirà a fer un debat obert entre els assitents.

El lloc: Casal faller Trafalgar /Dama d’Elx. carrer d’Illes Canàries, 219.

Hora de començament  17:30 hores de 19 de maig de 2015.

Convocants:

Associació en defensa de els víctimes de l’amiant de València i Compromís pel País Valencià.

Hem confeccionat en l’estudi un slideshare i power point que farà de fil conductor de la nostra exposició. Ací vos el presentem:

https://www.youtube.com/watch?v=mp8iVDNXmv0

 

Bailén, 22

Deixa un comentari

Tenim un abans, un després i una dura batalla entremig engalada per un parell de plets judicials guanyats:

Un abans en què hi havia un edifici enfront de l’estació del nord de València. Un edifici fet malbé pel pas dels anys i la descurança dels propietaris. Un edifici comprat per un especulador de manual que anà fent fugir els seus llogaters. A la planta baixa una fleca amb el seu antic forn de pa. Ens van encarregar el projecte de rehabilitació. Prèvia declaració de ruïna tècnica de l’immoble. Ja sabeu: el cost de la rehabilitació superava un percentatge del cost del valor cadastral total.

Un immoble típic de classe treballadora, pròpia dels treballadors dels ferrocarrils, de la indústria dels anys 1920′ i de menestrals amb recursos mitjans-baixos o directament baixos. Cases de renda en la terminologia barcelonina de l’època. Una façana composta en estil “cubriente” segons l’en va definir l’arquitecte Almenar i Quinzà.

Consistent en alçar amb murs de bona gruixa coberts amb motlures fetes amb guix d’exteriors falcats amb tatxes i estopada, que donà lloc a l’estil de faisó afrancesada que tant caracteritza l’edilícia valenciana d’aquell mig segle de l’interval entre 1875 i 1925.

A l’interior navades o crugies de tres a quatre metres de llum sobre matxons de maó massís i terres de bigueta de fusta sobre bigues mestres entre matxons, revoltons de rajola prima, tot al voltant del buc de l’escala situat en segona navada resolt amb caixa de mig peu de gruix.

Ja sabeu, el cost dinerari de rehabilitar-lo era superior a un percentatge del seu valor cadastral. I així vam armar l’estratègia de la promoció. Hi havia un problema urbanístic consistent a mantindre i rehabilitar o refer la façana. Així vam fer una bastida que subjectàs la frontera mentre nosaltres per dins desmuntàvem tot l’edifici. Recorde com vanestintolar tot l’edifici amb puntals, sopandes i dorments. I des de la coberta mamprendre una perillosa tasca amb sols tres obrers, cap oficial. Els vells emprenedors, a València ciutat i rodalia, tenen aquest estil particular de fer-hi.

El gran emprenedor, malgrat saber més que una rabossa, tenia la llicenciatura en dret, ens obligava a estar a peu d’obra, confonent la direcció d’obra amb la tasca de l’encarregat, que així se n’estalviava.

En el després també vam tindre una mica de problemàtica sorgida per l’existència d’un gran pati d’illa de cases al que pertany l’edifici: Extramurs. Zona Sant Vicent-Jesús.

Que tenia i en té una forta protecció ambiental en el pla general. Protegida la volumetria i façana vam idear una solució amb estructura d’acer i revoltó de poliestirè pèr a llevar-li pes i augmentar-hi l’aïllament. El disseny dels habitatges fou pràcticament fet ad hoc, doncs els mateixos eren col·locats a gent que eren coneguts del promotor. Per això ens eixien dúplex i diverses tipologies sobre el mateix a pleret del comprador. A més d’un baix amb altell, mitjançant l’estratègia espacial d’enfonsar-nos sota terra. Sempre exprement les volumetries.

Bo i Jugant amb l’espai interior zevià i el seu torçament. Malgrat la manca de la fluidesa espacial que vam aconseguir sols entre els envans mòbil d’una cuina amb el seu estar contigu.

Una arquitectura modesta que sols renova els modes de viure darrere d’una màscara impostada.

Hom no podia fer volar gaire els voladissos de la façana de darrere. Nosaltres volíem donar molta claror a un edifici de planta d’Eixample, d’aquells de corredor que es menja tota la superfície servida a costa de la superfície servidora, segons la terminologia encunyada per Louis Kahn.

PS: sempre podrem dir que nosaltres vam ser-hi en eixe mosset de la ciutat.

BIOMACLET

Deixa un comentari

UNA PROPOSTA PER A PRESERVAR L’HORTA NORD, ACABAR LA CIUTAT PEL NORD I MILLORAR ELS ESTÀNDARS DE VIDA DEL BARRI DE BENIMACLET.

Si voleu veure-ho en gran pitgeu ací

<iframe src=”http://www.slideshare.net/josepblesa/slideshelf” width=”615px” height=”470px” frameborder=”0″ marginwidth=”0″ marginheight=”0″ scrolling=”no” style=”border:none;” allowfullscreen webkitallowfullscreen mozallowfullscreen></iframe>

BIOMACLET

La proposta pretén millorar els estàndards del text refós del SUP T-4 de Benimaclet per a portar-lo a cap des d’una profunda reconversió conceptual i pràctica en favor del barri i el seu entorn immediat.

Pretén de manera eficaç que l’especulació no assalte a l’altra banda de la ronda nord sobre l’Horta nord. Vol crear el camp idoni per a l’autogestió dels veïns i usuaris, tot i ajudats per les administracions i la col·laboració de les iniciatives privades interessades. Igual que passa al Malmö, Berlín, Londres o Nova York més avantguardistes.

Se conforma tot el sector com a límit efectiu de la ciutat de València, establint una barrera vegetal funcionalment permeable vora la ronda nord i considerant tot el sector com a un bioma, transcendint els conceptes parcials tradicionals de parc, equipaments, dotacional, etc. No vol molletes inconnexes, vol el pa sencer. Concebent-s’hi com a límit final paradigmàtic d’altres indrets de la ciutat. Atrapant el desarrollisme construït entre els 1960’-90’ entre el sector T-4 i el nucli històric, bo i redireccionant-lo.

La perifèria interior del sector manté els vials, l’única concessió és la prolongació de l’avgda. de Valladolid a la rotonda intermèdia. Cerquem disminuir el trànsit rodat al seu interior tot incentivant l’ús de la bici i desplaçament de vianants, tot creant-hi circuits. Sols situem l’aparcament conquerit per l’Associació de Veïns, situant-lo en semi-soterrani cobert pel centre de dia o llar per a jubilats i pistes esportives per a contacte intergeneracional.

S’agrupa tota l’edificabilitat residencial i part del terciari en 4 gratacels híbrids d’unes 40 plantes, convertint-se en les edificacions més altes de la ciutat. Torres de guaita promogudes en cooperativa mixta, 60 % residencial de promoció pública i 30 % de privada inclòs el terciari situat.

Dotacional: hi ha previstos dos centres d’escoletes de menuts situats estratègicament a 1/3 i a 2/3 del desenvolupament lineal del conjunt. També s’inclou un Centre d’Educació Ambiental.

Terciari: a l’igual que passa en el jardí del Túria cal anar situant estratègicament bars, quioscos, paellers, barbacoes, etc. amb serveis  d’higiene regits des d’una concepció cooperativista que atraguen l’emplaçament de vianants i colles d’activitats.

Hi ha previst un centre d’activitats socials que recull l’àgora a l’aire lliure per a actuacions, representacions, projeccions i esdeveniments públics.

Els horts urbans (terra-planta compostatge-magatzems) van distribuint-se bàsicament on es situen en l’actualitat, engrandint-los i connectant-los per corredors per a que esdevinguen visitables. També s’hi inclou un mercat de productes frescos prop de la rotonda intermèdia.

L’important de la proposta és potenciar les relacions humanes en què els veïns i ciutadans que s’acosten “passen” activitats de manera sinergiada per l’entorn. No conduïdes, sinó espontànies. Òbviament les associacions i entitats de caràcter social se’n beneficien de crear “barri”. Així com la generacions d’inputs entre el veïnat pels skateparcs, els centre d’educació ambiental, la generació de comerç actiu, el centre de dia de gent gran i les escoletes de menuts, els espais de jocs infantils, recorreguts interns del BIOMA obert etc. Així com la creació d’un nou pol d’atracció com és el mercat, els horts amb centre de compostatge, la proximitat de l’IES de Benimaclet i el seu aprofitament dels parcs i jardins. Inclús el joc creat entre l’activitat residencial, oficines i residencial implantat en les quatre torres gratacel que des de la seua hibriditat aprofundeixen en el caràcter implantat en cota 0.00.

A tenor d’açò cal remarcar que el cos inferior de les torres funcionaria com a terciari, les primeres plantes com a oficines, etc, el cos següent com residencial divers i la coberta com a mirador amb restaurants. Aquesta proposta incideix en la sensació anímica del ciutadà en amarar-lo amb el verd que tanta tranquil·litat espiritual i nova aliança amb ella que en els temps convulsos de l’actual “territoriant” urbà troba a faltar.

Els valors contrastants entre el Pla Parcial Refós i aquesta proposta són:

Pla Parcial Refós 2003

BIOMACLET

Sistema general 69.210,30 m2

37.430,08  m2

Sistema local 64.620,22 m2

40.610,00 m2

Jardins públics 20.175,50m2

62.0000,00 m2

Àrees de joc….8.529,03 m2

9.520,00 m2

Parc urbà de S. G. (GEL-2) 21.170,17 m2

s’inclou a jardins

Parc esportiu……10.760,00 m2

12.000,00 m2

Equipament escolar 16.140,79 m2

15.000,00 m2

Serveis públics….6.955,79 m2

21.900,00 m2

Horts urbans……0,00 m2

15.600,00 m2

Total…217.561,08 m2…………………217.561,08 m2

Sòl de domini i ús privats

Pla Parcial Refós 2003…………………..BIOMACLET (162.777,20 m2)  

RAM-A……8.430,94 m2………………………………..(10 % = 16.277,72 m2)

RAM-B……30.593,58 m2…………………………….. (70 %= 113.944,04 m2)

Terc. D. Mitj. grau B (TER-2) 10.930,90 m2…….(20% 32.555,44 m2)

Estació de servei (IS-6) 1.059,06 m2…………………………..1.200,00 m2

Edificació compatible amb P.P….1200,00 M2……

Total…52.214,48 m2……………217.561,08 m2

 

El Pla de Reforma Interior vigent considera 

Pla Parcial Refós 2003…………………………..BIOMACLET (162.777,20 m2)  

Edif. residencial…139.928 m2R…………………………….130.221,76 m2

RAM-A……8.430,94 m2………………………………..(10 % = 16.277,72 m2)

RAM-B……30.593,58 m2…………………………. (70 %= 113.944,04 m2)

Terc. D. Mitj. grau B (TER-2)..10.930,90 m2..(20%…32.555,44 m2)

 

Número d’habitatges…..1.345 unitats…………………..1.278 unitats

Superfície mitjana d’habitatge ..104.04 m2.

Variable a mòduls de 34,00 m2, que poden ser de 34, 68, 102 i 136 m2

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 24 d'abril de 2015 per josep_blesa

L’urbanisme especulatiu (i 2 de 2). Baixades a l’infern immobiliari.

Deixa un comentari

Quan vam esbossar en el primer lliurament sobre l’urbanisme especulatiu ja vaig avançar-hi quines claus eren necessàries -per a fer el PAI amb la nova LRAU- que vam urbanitzar amb l’enginyer de camins, canals i ports J-L Arnandis, amic i company, amb qui vam inciar la proposta de PAI. En aquella època tan iniciàtica no es sabia a ciència certa com s’havia de desenvolupar aquest nou instrument de planejament. Amb la “Proposició Econòmica”  que era un senzill full on marcava un valor que incentivava – teòricament- a que hi haurien més contraofertes per a urbanitzar un Pla Parcial.

De tan bon punt que l’ONCE de Miguel Duran, de bon començament creà un equip d’enginyers que presentaven contraofertes a tots els PAI’s que anaven sorgint arreu del País Valencià. La veda s’havia acabat. És a dir, un nínxol de negoci on una empresa amb gran poder econòmic des de Madrid podia quedar-se un bon mos sense tan sols tindre un mil·límetre quadrat de terreny i on ell, com a agent urbanitzador, podria fer i desfer al seu antull.

En rebre l’oferta de l’ONCE l’ajuntament de la Pobla de Vallbona, l’amo dels terrenys i nosaltres s’escarotàrem. I anàrem a que Paco Blanc,  (l’ideòleg de la LRAU junt a G. Roger), ens explicàs si era possible que tot l’equip quedàrem descavalcats després d’any i mig de preparació de tota l’operació. Vam comprovar que ningú entenia bé aquella nova llei. I se’n desféu el tort en favor nostre.  Endemés la intervenció del batle en Vicent Alba, que intercedí per nosaltres.

Bo i reorganitzat tot l’afer administració prosseguírem el seu desenvolupament normal. El promototor com a agent urbanitzador dels seus propis terrenys i nosaltres, els tècnics, com arquitecte i enginyer. Simultàniament vam desenvolupar el projecte d’urbanització signat per tots dos, però Arnandis com a tècnic primer i jo com a secundari. Visant en el col·legi d’enginyers de camins el projecte. I com a arquitecte vam desenvolupar fins a 16 tipologies diferents sobre sis models aproximadament pareguts. Amb preus descompostos en mà d’obra i mateials tant de la urbanització com de cada tipologia. Un treball de xinesos. Doncs el promotor volia subcontractar per oficis cada partida i que els tècnics coordinàrem tot a peu d’obra.

Fins al punt que cregué que nosaltres, també, hi havíem de fer “d’encarregats” a peu d’obra i ell “estalviar-se’n” tal despesa. Fet el projecte d’urbanització i dels d’arquitectura de les diverses unifamiliars aïllades (o independents) què deia “l’amo” i les aparellades lateralment o apegades pels testers. Una tipologia estranyíssima que em vaig inventar i que sols podia ser admesa per un “gola” econòmic d’aquesta mena. En volia la closca, el tel, la clara i el rovell de l’ou i la resta que n’hi quedara per als que pul·làvem junt amb ell per allà. És a dir: no-res.

Ja aconseguida la llicència d’obres de la urbanització vam començar les obres i els promotor va adquirir uns “caterpillar” enormes:

Enmig del denvolupament de les obres i la descomunal pressió econòmica que n’exercia -el promotor- doncs ens tenia a peu d’obra un dia sí, i l’altre també, es va produir un infart de cor d’Arnandis en mig de totes aquelles turbulències amb el promotor, que quasi matà Arnadis, i vam acabar les obres com bonament poguérem, i jo, fastiguejat per la situació li vaig malvendre tot el producte i el vaig deixar amb la seua “amistançada” a mig camí. Li havia dissenyat una unifamiliar enmig de la urbanització per a ell i l’amistançada que tenia de secretària. Em produïa angúnia veure la dona del promotor enllitada a causa d’una malaltia degenerativa i ell, seixantanyer passat, pegant-se rebolcons amb la secretària trentanyera.

I l’arquitecte que em substituí i en signà el producte va seguir fil-per-randa, tot allò que havíem elaborat des de l’estudi. Sempre és un honor que qui ve darrere arrosegant-se no puga superar-te en la solució a l’objectiu que atansa el client. És la pena del copiador i “arquitecte-signant”.

El PAI havia estat signat per un tal Sanchis, enginyer de Torrent, de confiança de l’alcalde, que feia tots els programes existents al poble, tret d’algun que se li n’anà de les mans. O el d’enfront de Valforsa, SL, que vaig acabar de desenvolupar i urbanitzar jo mateix i el nostre estudi dins d’una macrooperació edilícia. Explicada en el apunt anteiror.

La PARCEL·LACIÓ, LA REPARCEL·LACIÓ I URBANITZACIÓ del P.A.I. (PLA PARCIAL) textualment:

“LA UNITAT D’EXECUCIÓ Nº 2 DELIMITADA PEL PLA PARCIAL REFERIT AL SECTOR “I-4” DEL SÒL URBANITZABLE DELIMITAT PEL P.G.O.U. URBANITZACIÓ “SANT MARTÍ”.

La referència al sant era una concessió del promotor a sa muller ja molt greument malalta. Tot un quadre típicament verament valencià d’una mentalitat molt interioritzada desproveïda de qualsevol ètica i moral sobre l’imperi de la hipocresia regnant.

 Certament la tècnica emprada per a construir aquests habitatges aïllats o adossats era ben comuna, tret de l’ús massiu del bloc de termoarcilla que feia jo, bo i que acabava d’entrar a l’estat espanyol de la mà del consorci empresarial i administratiu Hispalyt. A Alemanya l’havia vist usar anys abans. Els fonaments de sabata correguda dfe formigó armat, els tancaments com he dit de mur de Termoarcilla, que conjuminava la funció portant i de tancament. Normalment revocat exteriorment de morter de ciment (bastard o no), alguna tirolesa, o els primers monocapes. Teulades de teula de gran format o en algun cas teula adhesiva de betum asfàltic autoprotegida de les de la marca Chova de Tavernes de Valldigna. De vegades algun cèrcol en els buits o aplacats de rocalla. I els insofribles balustres “xaleters” que tant agradaven a les classes menestrals i proletàries valencianes.

Sols la “capsa de sabates”era trencada per l’afegit d’un porxe davanter compartit entre cada bloc d’aparellades. I l’aparença estranya que vaig “copiar” els trencaments de les cobertes d’algunes obres de l’inicial modernista vienès i posterior noucentista i gironí en Rafel Masó i Valentí.

Vistos avui aitals habitatges, amb la profusió cridanera de colors diversos de les vistes preses amb el Google Earth recorden un cert infantil anònim minimalisme.

Posiblement en les distribucions de plantes sí que s’intentà la creació d’espais mínims habitables per a gents amb molt pocs de recursos econòmics. Com vegem en la següent galeria de plantes i alçats. Obviem mostrar els nombrosos 16 tipus, car, en són variacions sobre el mateix tema. L’única lliçó vàlida rau en que per a prendre consciència de la barbaritat cal haver-la comès alguna vegada. Si no, no hi hauria acte de contricció i d’esmena.

Actuacions d’aquesta mena et fa explorar la relació íntima entre la reparcel·lació i la tipologia arquitectònica que s’hi insereix.

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 9 d'abril de 2015 per josep_blesa