ARCHILETTERS

A mitjans dels anys 1990′ vaig conèixer Lázaro, un jove cubà assentat a València. Vam establir una certa relació degut a que em trobava relacionat amb gent per a la què, jo, treballa. En intensificar la mútua coneixença m’explicà les penúries que passaven a l’illa en aquells anys de blocatge econòmic.

Desconeixia per complet la meravella que s’amagava en aquelles latituds. Només les referències d’alguns amics que hi havien viatjat a l’illa que parlaven del bon tracte humà i el paisatge brillant de la mar, platges i el deteriorament material que sofria.

N’estava amoïnat per la seua família que havia deixat a l’illa caribenca.

Un bon dia, veient que les coses que feia aguantaven i tenien un punt decoratiu més aviat poc carregat ni retòric, em demanà que dissenyàs una casa senzilla per als seus pares, doncs vivien en unes condicions força precàries i que ells anirien construint-la a Matanzas, a poc a poc, i ell des d’ací els aniria ajudant tant aportant-hi diner com alguns materials inexistents llavors a l’illa, però bastant comuns ací.

M’advertí, que allà, el ferro dels forjats era escàs i llis, sense corruga per a afermar el treball conjunt entre concret i acer, que els diàmetres eren del 8 o del 10 mil·límetres i que se’n servia plegat en rotllanes que es desplegaven i adreçaven en la mateixa obra per a servir d’armat de moments negatius. Allò em va fer transbalsar i pensar que, en la distància, podria esdevenir-se una solsida de la casa. I com solc fer, vaig “carregar el matxo” per si de cas fallava alguna cosa.

Podem observar, també, l’existència d’alguns materials ceràmics típics de les comarques de la Plana Baixa i Alta de Castelló per a banys de producció massiva fa dues dècades avui ja totalment descatalogats.

Vaig en recordar-me d’aquella prevenció de Gottfried Semper sobre la seua teoria de que els arquitectes europeus si estiguérem a l’Àfrica acabaríem construint com els constructors de les tribus africanes.

Perquè l’entorn i els materials a l’abast són els que n’hi ha, i no cap altres. Hi han passat els anys i des de fa un parell d’anys aquella casa que vam construir s’ha convertit en una mena d’hotelet per a ús turístic. Possiblement un dels recursos econòmics que pot tindre l’illa amb un esplet de recursos que revertisquen sobre els cubans en els propers anys sense abandonar la seua ideosincràsia i identitat.

En aquest cas, i més que mai, van fer realitat una d’aquelles línies de pensament que més m’ha influenciat com és l’archittetura povera.

Avui la casa que amb tanta tendresa vam bastir és una mena de petit hostal de nom:

SI-1. Propagació interior

SI-2. Propagació exterior Evacuació d’ocupants

SI-3. Instal·lacions de protecció contra incendis Intervenció dels bombers

SI-4. Resistència al foc de l’estructura.

Document bàsic per a protecció front el soroll.

Document Bàsic per a marcar les directrius de seguretat d’utilització dels seus usuaris i l’accessibilitat per a tothom, incloses les de mobilitat reduïda.

SUA 1 Seguretat enfront del risc de caigudes

SUA 2 Seguretat enfront del risc d’impacte o d’atrapament

SUA 3 Seguretat enfront del risc d’empresonament 

SUA 4 Seguretat enfront del risc causat per il·luminació inadequada

 SUA 5 Seguretat enfront del risc causat per situacions amb alta ocupació

 SUA 6 Seguretat enfront del risc de ofegament

 SUA 7 Seguretat enfront del risc causat per vehicles en moviment

 SUA 8 Seguretat enfront del risc causat per l’acció del llamp

SUA 9 Accessibilitat

Document Bàsic per a la confecció de projectes relacionat amb totes les mesures higièniques sobre prevenció d’humitats, la qualitat i bonesa de l’aire interior, subministrament d’aigua potable i evacuació d’aigües residuals, etc.

HS 1  Protecció front la humitat

HS 2  Recollida i evacuació de residus HS 3  Qualitat de l’aire interior

HS 4  Subministrament d’aigua

HS 5  Evacuació d’aigües

Traducció lliure del Document Bàsic per a La Seguretat Estructural procedent del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).

Document que caldria que haguera d’estar implimentat des del dia de la seua promulgació.

Quan no tens estat propi i si el que tens, et va  a la contra, la gent som l’estructura d’Estat.

Podeu agafar el document reconvertint-lo en format Word per a desenvolupar els projectes que vulgueu.

Aniré penjant d’aquest web els successius DOCUMENTS BÀSICS  que el nostre estudi hem anat desenvolupant.

Es compon de dues làmines:

CÀLCUL  DEL TEMPS DE REVERBERACIÓ DE LA SALA DISSENYADA

SALA PER A UNA FREQÜÈNCIA DE 1000 Hz.

MÚSICA CLÀSSICA, CANT O SEMBLANT

PARAMENT                        M²       COEF. D’ABSORCIÓ                    TOTAL

SOSTRE……………………204…………0’15……………………………………..30’60

PLATEA……………………136…………0’15……………………………………..20’40

PATI BUTAQUES………204…………0’15……………………………………..30’60

FONDO SALA……………..60…………0’25……………………………………..15’00

PARETS……………………196…………0’15……………………………………..29’40

FONDO  ESCENA……….84…………0’25………………………………………21’00

TOTAL…………………………………………………………………………………147’00

  FÓRMULA DE SABINE

 T_R  = 0’162 . Volum / (∑ Si .α_i + N_e. α_a)

Volum = 1.455’70 m³

Hem considerat l’absorció dels 356 espectadors inclosos dins del coeficients de platea i pati de butaques.

 Per tant el temps de reverberació de la sala és

T_R  = 0’162 . 1.455’ 70  / 147’00 = 1’61 segons.

Amb aquest habitatge unifamiliar vàrem intentar aconseguir la regulació tèrmica de tot l’habitatge, puix l’orientació era nord-sud en una parcel·la força estreta. En el fons bategava les lliçons d’aprofitament energètic solar passiu de l’arquitectura d’Edward Mazria

Per tal d’aconseguir el confort necessari interior sense afegir-hi gairebé més energia que la pròpia del medi acoblada a l’ús dels corrents d’aire creuats. Amés de murs d’una certa gruixa que tant en l’hivern com a l’estiu feren de conrtenidors de calor a l’hivern com de disipadors de la mateixa mitjançant el buc d’escala que funciona com una ximeneia de ventilació sempre que obrim certes portes situasdes estratègicament.

En el fons del disseny també subjau un joc de volums propi de Frank Lloyd Wright, però mediterranitzat.

Per una altra banda teníem la problemàtica de la foscor del garatge que vam solucionar mitjançant l’obertura d’una finestra de vidre dins de la piscina que enllumenava les estances del soterrani alhora que deixava visualitzar els nadadors des de dins estant.

Quan estàs il·lusionat per aconseguir un disseny total malgrat que eres conscient de la impossibilitat d’abastar-ho tot t’impliques tot i que els promotors no et seguisquen del tot.

La societat actual és així. Ací i a les antípodes. Malgrat que hi ha una veueta interior que crida a fer-ho. El restaurant “Tapas Canalla” a Moraira (Marina Alta) ja és en marxa i en el camí ha quedat un parell de dissenys industrials. Una cadira i una taula.

Teníem un topall de 38 € de cost. 50 unitats i la possibilitat de comercialització futura.El mateix nom “canalla” ja induïa a fer un mobiliari fins a cert punt punxegut i perillós si usem una estètica un pèl murri.

Unes planxes d’acer de 3 m/m, una talladora de làser que només feia talls rectes, unes posts de tauler DM contraxapades, uns cargols, un soldador, una trepanadora  i uns taps de polietilè rectes i moltes ganes.

Un cert homenatge al mobiliari de Gerrit Rietveld i al neoplasticisme.

En el desenvolupament d’aquest nou llibre ens recorda el teòric Kenneth Frampton advocant sobre el sis punts del regionalisme crític.

En els temps actuals la complexitat global baixa a cercar aquells punts de contacte entre la construcció local i l’adhesió simbiòtica amb el medi per a elaborar noves maneres de fer arquitectura.

A propòsit d’un nou llibre d’en Andrew Michler:

[vimeo 142563435 w=500 h=281]

feb 07, 2015

[ours] hyper localization of architecture explores sustainable archetypes
photo © andrew michler
all images courtesy of [ours] hyperlocalization of architecture

a book will be available in april 2015 written by andrew michler which focuses on a new term in the context, ‘hyperlocal architecture’. in the lexical meaning, ‘hyperlocal’ refers to ‘extremely local’ and collects news and information in the vicinity of its community. the book constitutively takes into consideration a site and its changeable environmental factors playing an important role in the design process. according to berrin chatzi chousein, an architectural theorist that has analyzed the text, ‘although the reader viewed a few pages of the book before entire publication, someone who is not familiar with this book before can easily understand that it is entirely based on a research, well-grounded, experimental, and observantly written over built some selective designs from different climates and geographies.’

michler is a sustainable architecture writer, passive house consultant and cibcerbed environmentalist who spent 20 years of his life in colorado pine forests by discovering the essence of design and construction. his consulting company, baosol, collects cutting edge sustainable practices and works in this website. in fact, when his research studies and experimental works are put under the scope, it seems that he is exactly the right person to write this book for the future designs to be dominated. berrin elaborates by saying, ‘michler performs his analyses using passive house design, a term whose meaning has not been fully probed until today, and it is the real breaking point of the book for the readers.’

dr. wolfgang feist, the founder and director of the passivhaus institut, in darmstadt, germany, also helped and supported michler’s research throughout the book and at first, he clarifies all the main principles and doctrines of passive house in terms of human activity and conditions occurring in the world. the main reason of starting point of the movement is to expand and maximize deeper meaning of the low impact technology of architecture regarding its own context and environmental facts like climate, materials, weather, fabric, sun, energy, green and all inputs impacting design methodology.

particularly, since the main pivot of the book is the human centric, also based on natural and cultural resources within the site, the sense of ‘place’ becomes an important parameter. this helps to improve the design assets by evaluating different or challenging conditions, because if the existing design is defined as ‘extremely local’, it should adapt to everywhere and to every condition without disrupting human comfort and its function. ‘actually, it means that you have made a correct calculations (if it is possible technically) and calculated all the possibilities that you may encounter in different regions,’ adds chatzi chousein, ‘and you got some specific results of that and finally you have formulated some cause-effect situations. however, is it possible? is it possible to reduce to a single result or formula for all possible situations for all possible regions? of course no!’

to be more precise, the notion of hyper localization of architecture in this book confronts different environmental situations and tries to solve its own contextual tool within its own boundaries without having to depend on extreme technology. in this way, it explicitly forms, searches, and analyzes different contemporary archetypes by examining or building specific examples over adjusted design parameters. for the very same reason, there is another question that comes to mind: what is the difference between contextualism and hyperlocal architecture?

contextualism in architecture has always been discussed and emphasized with its role and attitudes from 1900s until today and we have encountered different discourses as related to ‘modernism’, ‘postmodernism’, and ‘deconstructivism’. the theorist continues by stating, ‘contextual architecture is a kind of specific framework between the product and the background behind it and directly relates to how it is interpreted by designer. thus, contextualist architecture sets up a visual, tactual, and memorable relationship considering the built environment, existing fabric and history and I think it is still local. when I asked this question to michler, he explains that ‘context is fitting in, passive/established, while hyperlocal is responding to place, active/progressive,’ and we understand from his statement hyperlocal architecture acts as a more environmentalist that is driven by the user/designer and empowered by the specifications of a place so it can be improved, re-generated and be resilient in the long term.’

the publication includes several interviews starting from BIG, peter busby, KUUD architects, perkins+will, hassell studios, yasuhiro yamashita, william mcdonough+partners to dr. wolfgang feist and 30 selected projects are presented as a new generic, a convertor of contemporary sustainable archetypes in their own places. hence, it explores all contextual matters under seven chapters titled cascadia harvests, japan condenses, germany naintains, denmark plays, spain wraps, mexico embeds, and australia unfolds.

vandusen botanical garden visitors center, vancouver by perkins+will
photo © nick lehous

the first chapter of the book consists mainly of two buildings designed in the pacific northwest region reaching out from british columbia to oregon. in this area, several heavy wood constructions are implemented through new design techniques. due to its strength and availability at any range, wood is the basic material of cascadia. the structures illustrated as the best examples of heavy timber construction are ‘bullitt center’ by miller hull partnership, US, 2013 and ‘vandusen botanical garden visitors center’ by perkins+will, vancouver, 2011.

bullitt center, seattle, US by niller hull partnership
photo © andrew michler

‘bullitt center’ uses local sources to represent proper heavy timber construction in the city. the material is an important and rich material for this region, because alternatively it has a variety of benefits and provides as aesthetic different than concrete, glass, and steel and no finishing is required. thus, the center is presented in this volume as the first heavy-timber multi-story architecture in seattle. the building tried to solve tiny, new, or experimental construction methods in its own context. berrin believes, ‘it is not about the end-product, it is about the process and finding, searching, or creating new, healthy conditions through natural resources of a place; which should be the main goal of designers or municipalities.’

kunstmuseum ravensburg by lederer + ragnarsdóttir + oei
photo © andrew michler

the ‘germany naintains’ chapter examines one institution that stands as a very interesting cultural symbol for ravensburg. this museum is an experimental project offered by the investor with the passivhaus standards and carries both the traces of vernacular architecture and self-expressionism of contemporary approach simply in a class of its own. this overwhelming, massive, and introverted building refers to historical brickwork, fabric, and the existing old neighborhood framing the old-new integration of special characteristics of architecture, but sets up efficient low energy use inside.

interior of kunstmuseum ravensburg
photo © andrew michler

‘the organization had no windows intentionally, which makes people little bit depressing or angry while walking through in it but according to the designer of the building, arno lederer; this museum definitely proved the idea of passivhaus principles because heavy buildings like kunstmuseum take a long time to get cold in winter and take a long time to get warm in the summer so the building is able to react or adapt according to different climatic conditions. this was an experiment and it worked,’ says chatzi chousein.

T-house, tokyo by kubota architect atelier
photo © andrew michler

cell brick, tokyo by yasuhiro yamashita
photo © andrew michler

house tokyo by A.L.X.
photo © andrew michler

institute of neurosciences of castilla y león, salamanca by CANVAS arquitecto
photo © andrew michler

E8 building, vitoria-gasteiz by coll-barreu arquitectos
photo © andrew michler

the richest chapter of the book may be designated as ‘australia unfolds’. this section examines different types of projects from sydney to melbourne, from apartments to a pavilion, from urban structures to funny, small houses.

mudgee permanent camping, mudgee NSW by casey brown architects
photo © andrew michler

pixel building, melbourne by studio 505
photo © by andrew michler

the book ‘[ours] hyperlocalization of architecture’ can be seen as a contemporary experimental guide for the future designers and produces different approaches to ‘ordinary architecture’ with regional sources or materials. in this regard, defines a new way of producing through provocative rules and limitations, removing all ambiguity about sustainable architecture.

PÒSIT CONCURSAL (2009-2015)

Des de 1991 fins a l’any 2000 només hi havíem concursat en quatre ocasions: el Centre de Salut de Vilamarxant, la intervenció residencial i rehabilitació de l’escorxador de Tortosa, el Concurs restringit del concessionari de Ford a la pista de Silla i els habitages de Promoció Pública del IVVSA als carrers de Quart-Carrasquer de VLC.

Entre l’any 2000-2008, en plena efervescència constructora només a quatre mes: Entorn urbà del centre històric de Sueca, la seu de Gandia del CTAV, Promoció del PAI Grau-Vell a Massamagrell i el del Logo de l’empresa CYPE d’Alacant.

És a partir de l’aparició de la crisi de treball de 2009 on comencem a replantejar-nos la finalitat dels concursos tan vilipendiats i discutits en la majoria de casos amb traces d’irrealitat realitzable. Sobretot per la manera de ser plantejats. Sempre amb l’espasa de Damocles penjant sobre els caps sobre l’existència de “tongo”. Que tot veient el resultat final sembla donar la raó als malpensats.

Per a nosaltres sempre ha estat una eina de coneixements. Deiem amb sornegueria: “ens agrada presentar-nos-hi i perdre’n”. Per tal d’enfortir la moral de derrota i esperonar-nos a trencar el malefici algun dia. Després de vint-i-tants concursos ja tenim material suficient per a detectar un pòsit que hem acumulat. També tenim el costum de revisar els guanyadors i accèsits, tot comparant amb el nostre que fa de patró de mesura. Per a saber on estem fallant.

No hem estat exempts de discussions dins de l’Estudi per tal de filar més prim i en els darrers temps hem fet un tomb cap a fixar millor la presentació i l’estètica dels prototips presents. Tendència contrària a la meua pròpia que negava presentar res que no fos construïble de manera seriada, industrial i econòmica. Els col·laboradors joves s’enfrontaven amb la meua dèria…en veure els guanyadors d’alguns concursos que eren incostruïbles i sols forjaven magnífiques representacions. I he acabat donant-los la raó, tot conjuminant una sèrie de trets que em costen, per formació, renunciar a la realitat íntima.

Entorn natural i urbà, ús de recursos no exhauribles i gratuïts, sostenibilitat real (no “propagandista”), modulació industrial, optimització de qualitat/preu, intent d’implementació de l’economia del Bé Comú, distribucions senzilles, insercions contrastants, programes oberts, l’arquitectura com a esdeveniment. I, sobretot, la gent, la societat ad hoc, l’activitat humana, animal, vegetal i mineral que relliga tot l’anterior perquè, sense elles, aquest teixit quedaria deixatat i inharmònic.

Ací hi ha una relació d’algunes de les nostres propostes.

És des de l’obra anònima que hom pot fer Architecture without arhitects, agafant el fluxos dels invariants universals. Separant-nos de la luxúria dels marcadors de tendència efímers de moda.  Posant-nos del costat de l’arquitectura humil, tot sabent que el procés de construcció és l’inici i mai l’arribada d’un organisme transformable, que es modificarà en virtut de les necessitats i gustos de llurs habitadors.

Allò que els grans crítics dels anys 1980′, com ara Kenneth Frampton,  qualificaren com a “regionalisme crític” des del seu status dalt de la peanya. Allò que els servia per a fer autocrítica dels múltiples Kitsch en què queien els grans fenòmens adesiara associant amb l’apropiació de l’envolvent nostàlgica dels antics models de planejament urbà i la projectació d’artefactes per a viure-hi.

What is Architecture?

Normally, we don’t make a distinction between architecture and building. But I think it’s important to recognize that there are these two words in almost every language. And architecture with a  capital A has always been about public building (more or less). Although, of course, very fine architects design very sophisticated, defined, beautiful houses for high-class, bourgeois class, here and everywhere else… but when it comes to the question of extremely poor people, or the mass invasion of urban areas, the whole long-standing problem of favela, barriada, which goes back a good 60  years already, 70 years even, you know architects cannot do very much about that. It’s a demographic, economic, social, political problem. But architecture is impotent from that point of view. It’s more like building, it’s spontaneous building. People building their own houses, which I suppose is what happened during the medieval period and so on. So I think that in the end, one has to discriminate. I’m not saying that one cannot do social housing that has strong architectural quality. Sometimes we ask of the architectural profession demands which the profession by itself cannot meet. So I think that to distinguish between architecture and building, and I suppose finally “what is architecture?” I think architecture guarantees the public realm that kind of political and cultural importance. There’s a philosopher, Hannah Arendt, who coined the term “the space of public appearance.” I think architecture is ultimately about the space of public appearance, like this space for example, and this building.

https://vimeo.com/100454603