ARCHILETTERS

Deriva 1: Il corpo // Detournement 1: The body from Anna Olmo on Vimeo.

The result of a/b 
                     is a number c,
                                         such as a/b=c ,
                                                               but the sign (/)
                                                                                     separating a and b.

Art, in this sense,

is no longer a product,

but,

the fraction bar

itself,

the discreet sign

of a transformation,

a lot of operators

of inversions.

Una  prèvia holística:
El programa de Desenvolupament de l’ONU promou un canvi envers un sistema energètic que no produïsca CO^₂ en base a l’estructura socioeconòmica preexistent:

A. energia solar als països en vies de desenvolupament.

B. hidrogen als ja industrialitzats, i

C. un major ús de biocombustibles en el transport mundial.

Com a societat humana emergent (i política properament) on volen i podem enquadrar-nos? 
*********************************************

A nivell social i professional:

Els arquitectes cal que s’impliquem en aquests canvis, no a través de processos de desenvolupament de les tecnologies més avançades, sinó mitjançant els nostres edificis per a que puguen adaptar-se a les canviants prioritats energètiques. Els nostres projectes serviran per a facilitar i posar a prova la transferència de coneixements des del laboratori científic en aquest camp pràctic. En aquest sentit, els edificis es convertiran en els bancs de proves de la investigació aplicada amb tot el seguiment posterior que açò comporta.

La sistemàtica vndria a ésser la següent:

1. Creació de coneixement………………………Teoria
2. Comprovació dels coneixements…………….Laboratori
3.  Transferències de coneixements…………….Projectes
4.  Aplicac.+seguiments dels coneixements…..Edificis
5.  Difusió dels coneixements……………………Docència

Un bon exemple d’aplicació:

Fa un parell de setmanes va eixir el resultat del concurs que promou el Departament d’Energia Nordamericà mitjançant la competició DECATHLON 2009. L’equip vencedor d’enguany és reincident, doncs ja va guanyar-ne el de 2007. La finalitat és cercar el disseny més atractiu, eficaç i eficient d’un habitatge individual.

En aquesta trobada s’hi conjuminen equips interdisciplinars d’estudiants i professors, d’arquitectura i enginyeria així com també d’empreses que hi donen suport als prototips que s’hi presenten. D’aplicació a la parcel·la dels arquitectes, des d’una visió global, cal destacar-hi que
l’actual debat internacional arquitectònic pivota sobre com inserir els nous avanços tecnològics dins del disseny que hom anomena ‘Green Architecture’. A tomb d’açò, els constructors (enginyers, arquitectes, investigadors i industria) tenim molta faena a fer. L’explicació extensa està a l’arxiu que vos he traduït, i aquí, després les pinzellades més reeixides del treball que us presente. Ajuda -també- el vídeo desat d’explicació sintètica del que han elaborat.
Aconseguir, com han fet, que la producció d’energia diària siga de 19 Kw/dia és atansar-hi certa autosuficiència. Recordem que és prototípic, però paradigmàtic, el model presentat.
El disseny interior és integral i integrat dins del concepte que persegueixen els membre de l’equip alemany capitanejat pel professor Manfred. Veieu el vídeo i n’observeu el mobiliari, els envans, els caus, desnivells i electrodomèstics…….. 

L’estructura suportant és senzilla, la típica autoportant de peus drets, muntants i bigues transversals de fusta similar al sistema ‘balloon framing‘ que veiem en les  pel·lícules de vaquers, però, és en la pell exterior, on es troba el quid pro quo de la QÜESTIÓ. Un mur cortina, d’alumini, normal al què se li ha afegit una superfície de panells, a mode d’escates, talment com les cases de fusta centreuropees i escandinaves, tot industrialitzant i actualitzant l’antic sistema.

PS: Vos emplace a llegir la traducció adjunta en l’arxiu de dessota que he fet del textos d’exposició de l’equip de la universitat de Darmstadt.

Transcric el text final original de la foto:

This application of high-tech elements like PV-modules in the façade has some special technical terms, we have to solve. In order to generate a façade, which functions working in all orientations we are forced to use amorph cells with good responding behavior to indirect radiation.

The angle of the cells towards the sun is optimized by the construction. For the single cell inside of the photovoltaic modules the best direction is vertical, due to reason of self-shading of the modules. The company Würth Solar supports us in the techical deevelopment and production and offers in innovative thin-film photovoltaic modules optimized for his façade-system.

ACLARIMENTS:

– La part final del vídeo posa de relleu, irònicament, el cas de la Cafeteria Jamaica (ara Cafè & Té) sita  a plaça de l’ajuntament de València, on per un enrocament entre els diversos agents quedà sense poder ser un local d’actuacions en viu, malgrat de tindre-ho tot previst i amb una despesa d’insonorització i d’un embalum important.
Donat que es distribuïa en dues plantes, una d’elles soterrània, amb la consegüent impòrtant instal·lació de seguretat front al foc.

– El powerpoint que serví per a fer una conferència a l’Escola Superior de Disseny de Castelló l’hem pogut  reconvertir en aquesta filmació. N’és obra i gràcia de la gran persona L. fet a correcuita en la vesprada d’un diumenge ja antic.

– Creiem que essencialment es conserva ben fresc.

CONFERÈNCIA SOBRE EL DISSENY D’INTERIORSfrom Josep Blesa on Vimeo.

Una sintètica explicació per a anglosaxons. Malgrat tot, trobe, que certes referències d’enquadrament polític són sobreres. Hom pot entendre-les pel suposat receptor, però li’n calien?

01. Explica que és un assentament de segles. Ço és: Síntesi de geografia i d’història urbana. Tradicionalment de tracte. Pactista ?

02. Se’n va a un dels punts claus de tota l’arquitectura gòtica com és el trànsit entre mur i columna salomònica que va des de la Llotja de Palma a la de València: Punt cabdal i mestre de l’arquitectura catalana de tots els temps.

03. Se’n va al Mercat Central com a centre d’intercanvi de la societat civil. Apunta sobre la mega-complexa estructura fèrria (obra de Soler i March & Guàrdia i Vial) que embolcalla tot l’edifici central i s’adreça vers la cúpula com a confluència de tota la sorprenent coberta, que  explica el Modernisme.

04. S’endinsa a la peixateria que és un tros entranyable i residual del cul del mercat.

05. Explica el seu pas matiner per l’escola d’arts i oficis. De tanta tradició entre nosaltres com a tret de civilització. Situant-la en el segle XVIII: tot dibuixant el motiu de les tres gràcies que es repeteix, ça i lla, estès per tota la ciutat des dels romans fins Valdés.  

06. Es deixa caure a dinar a ‘El rall’ de l’amic Bernat d’Alzira, a la placeta de l’om.

07. Acudeix al Palau de l’Òpera (de les arts i les ciències). S’incardina ell mateix dins d’aquesta tradició.

08. Un palau de l’òpera que té el cine l’imax i vol ser molt més que un teatre. 

09. Conserva el disseny …..ve a dir.

10. Un espai projectat que calia que fos atractiu.
.
.
.
.
VOS DEMANE:
Branding i Marketing d’aquesta mena: ens va bé, o no?

ELS FETS.

Un amic es  posa en contacte amb mi telefònicament i em diu que m’envia un correu elèctrònic i que el faça córrer. Entre dues visites d’obra, torne a l’estudi i el llegesc; munte un post d’urgència en cinc minuts. Faig el contacte pertinent per a que siga difòs el més possible.
Un amic de la XBS de seguida puja l’avís al Facebook i fa la crida solidària, confiant en mi.
Torne després de la segona visita d’obra i no ha estat penjat. M’estranye. Indague si existeix el grup sanguini AB. Em diu un conegut entès que sí. Quan no hi és penjat és perquè quelcom se m’escapa del meu coneixement. Hi ha, però, una vida d’un xiquet de deu anys en perill i sabent que Vilaweb mai no ho faria,…torne a telefonar l’amic de l’inici i li faig la pregunta de rigor:
-A tu qui t’ha donat aquesta informació?
-Ma germana. Que m’ha passat el correu, i jo confie amb ella. (em respon).

Faig la telefonada al dit telèfon i em diuen que aquell número no existeix.
Faig telefonada a l’hospital La FE i demane si han donat un avís d’urgència perquè els cal sang del grup AB per salvar un xiquet amb leucèmia.
-L’operadora em respon que no. I hi afegeix: això és un mail embullat que corre per la xarxa des de fa quatre anys i que, de tant en tant, el fan reviscolar.
Fins ací els fets.
*************************************************

LA TRAÏCIÓ DEL SUBCONSCIENT:

1. Sóc donant de sang de fa molts anys del Centre de Transfusions de la Generalitat Valenciana. I en sé la de voltes que m’han cridat d’urgència, per donar-ne.
2. Fa uns setze anys vaig viure el mateix cas de leucèmia de la filla d’una amiga meua. Ella estava destrossada perquè temia perdre la seua filleta. L’escasetat del seu grup feia que la seua vida perillara de debò. I en aquelles, una nit, vaig pensar que trucant al programa de Ràdio 9 ‘Passatge a la Nit’ , que conduïa la magnífica Amàlia Garrigós, des d’ell podríem fer una crida i tindre’n la que calia. Fet i fet, la cosa funcionà i va haver-ne molta del seu grup. I sé del bo que no-sé-quin paràmetre virà a favor de la seua vida en mesos després. Avui aquella xiqueta és una fadrina preciosa, amb la vigilància permanent que cal tindre en aquest casos.
****************************************************

LES LLIÇONS:

1. Les persones no abocades a temes mèdics desconeixem si aquest cas li cal sang o medul·la. No s’hi aturem a pensar. Sols volem actuar i solucionar el cas si està a l’abast de la nostra mà, de gent normal, del carrer.
2. S’ha de contrastar tota la informació que t’arriba.
3. Sinó, no t’has de preocupar per allò que no pots ocupar-te’n.
4. Agraesc la professionalitat dels tripulants de mésVilaweb que una vegada més han demostrat que no pengen res sense contrastar abans. Fa goig navegar amb aquest col·lectiu, malgrat que els passatgers puguem ser capaços de fer el ridícul més gran.
5. Em sap greu que una concatenació de confiances mútues de gents que en molts camps han demostrat una responsabilitat social a prova de bomba hagen/m estat engalipats en tan vil parany.
6. Qui ha difòs el correu té accés al coneixement de números existents o no per algun mitjà i s’hauria d’investigar. Aplicar alguna sanció exemplar.
7. Accions com aquesta ens enverinen i socaven la confiança en el proïsme i la societat en el seu conjunt. L’ús dolent de la xarxa per a gastar-la com a divertiment, que en casos d’urgència real no es juga.
***************************************************

MORAL.

Aquest afer recorda la contalla aquella del pastor que cridava en broma que venia el llop i enganyava els seus col·legues, però quan vingué de  deveres ningú no se’l cregué i el llop es cruspí totes les ovelles.        

PS: malsabor de cretí. 

Si voleu conèixer el contingut del correu piqueu ací o passeu al “Vull llegir la resta…”

EL CORREU ELECTRÒNIC PERTORBADOR  

Si conegueu algú que tinga el grup sanguini AB disposat a donar-ne sang, aviseu sens falta a:

Hospital Universitari La Fe de València hi ha un xiquet/nin/noi de 10 anys ingressat amb leucèmia que necessita urgentement uns dotze (12) donants. Aquest grup sanguini (AB) és bastant rar, d’ací el fet de la manca de donants. Els metges anuncien que si els trobassen seria molt possible salvar la vida d’aquest xiquet.
Per favor, feu saber-ho a tothom que pugueu conèneixer.

El telèfon de la mare ( Maria Àngels 963802408 )

Gràcies de bestreta !

HO ACONSEGUIREM SEGUR !

Algunes dades conegudes:

El CO₂ no és un producte derivat del combustible, és el combustible en forma de gas, amb l’afegit de l’oxigen. Cada kg. de combustible que posem en un cotxe, pel tub d’escapament, deixem anar aproximadament tres (3) kilos de diòxid de carboni. Si el motor és eficient, el cotxe pot recórrer més kilòmetres amb el mateix contingut, però el diòxid de carboni emés sempre és proporcional a la quantitat de combustible usat.

TOTA LA FARAMALLA MENTAL QUE VE, S’ENTÉN MILLOR VEIENT EL VÍDEO. N’ÉS BO !

La matèria es pot transformar però mai no desapareix, tretes les reaccions nuclears. Per mitjà de l’energia del sol, les plantes generen aliment a partir del diòxid de carboni (CO₂) de l’atmosfera. Per cada 3’67 kg de CO₂ absorbit per una planta, aquesta, en genera 1 Kg. de carboni i 2’67 kg. d’oxigen. Quan cremem aquest kilo com a petroli (gasoil, benzina, etc.) agafa 2’67 kg d’oxigen de l’aire i produeix 3’67 kg. de CO₂ . Per tant, el diòxid de carboni no és cap subproducte del combutible, n’és el cos del combustible que ha canviat d’estat, de líquid a gasós, durant el procés de combustió fins al tub d’escapament.
Matèria i energia bescanvien de forma i estat, però no desapareixen mai.      

N’hi ha (+)

El transport de mercaderies i persones, a nivell mundial, és el responsable del 30 % de les emissions de diòxid de carboni a la troposfera.

Però com a arquitectes: cal pensar que la meitat (50 %) del canvi climàtic és provinent de l’ús de combustibles fòssils en els edificis (llur construcció i ús). 

Com a urbanistes: cal pensar que les ciutats són les responsables globals d’un 75 % del total d’emissions de CO₂ que produïm els homes.

Com a tècnics:  La idea d’escalfament global ha estat mal explicada  ala societat en general; és l’efecte hivernacle qui produeix la retenció de la radiació solar en la capa inferior de l’atmosfera situada a uns 14 km. sobre la superfície terrestre. El cinquanta per cent (50 %) de la radicació solar és absorbida per la Terra en un procés que altera la longitud d’ona de la llum. Evitant-ne el retorn pertinent. Una part de la radiació es transforma en infraroges, que no poden arribar a l’atmosfera exterior degut a la presència de gasos d’efecte hivernacle i aquests, que en general, són beneficiosos per a la vida terrestre perquè permeten que la Terra absorbisca la radicació solar. D’ací l’apel·latiu a l’efecte hivernacle. Sense eixa barrera la Terra estaria 30º més freda. Però entre poc i massa, la mesura passa. En augmentar considerablement l’acumulació de CO₂, metà, òxid nitrós, clorofluorcarbonis,etc. des de la revolució industrial ençà, ha provocat que absorbim més radiació donant pas a un sobre-escalfament terrestre que abans mai s’havia esdevingut. I la traducció del fenomen no és per igual a tot arreu, com s’explica esbiaxadament, sinó que s’expressa per la inestabilitat climàtica local en molts llocs dispersos de la Terra. Augment de ciclons, mànegues, etc. i pèrdua de conreus que van desertitzat-se com ara Texas o Sudan.

Com a sociòlegs: Els mercats de treball i de l’habitatge, llocs on s’hi viu i treballa, no s’entenen ja circumscrits als límits administratius d’antany -de cada ciutat de manera aïllada-, ans, en termes d’autèntiques ciutats metropolitanes que integren els espais urbans i els territoris entremig d’elles. Connurbant-les-hi.
Escenaris extensius i de fluxos intensius. El que provoca la compressió de l’espai a costa del temps. És allò que va explicar Paul Virilio sobre un temps mundial. Un temps molt diferent del temps històric de cada territori al què estàvem acostumats, en el què les noves tecnologies han reduït tant les distàncies fins a fer-les esdevenir temps real.

El vídeo anterior, sarcàsticament, ho expressa millor sense ascetismes ni mística. 

El mestre, i amic, Toni Mollà ens ho conta. Ell ho fa des del seu àmbit professional però, tanmateix, açò que ens descriu és aplicable a cada parcel·la de la vida actual. I per suposat, per a cada professió. Mostrat de manera planera.
És la visió del nostre món immergit en l’actualització permanent.
Sinó la vida seria molt avorrida, no creieu ? 

Ací vos dese aquesta interessant entrevista:

PRIMERA PART:

SEGONA PART:

Fa uns mesos vam participar en un concurs internacional.
POEMA VISUAL ARQUITECTÒNIC.

Heus ací el resultat:

No vam poder acabar la nostra proposta amb millor embolcall. Hem représ la tasca de poder visualitzar allò que vam dissenyar. Amb nous ulls. Al capdavall tot hi era però no vam poder expressar el que s’estimàvem mostrar. Agraesc la intervenció de totes aquelles persones que ens acompanyaren en aquells dies de nervis i pantaix; i també les afegides a l’actual, més assossegadament, d’ara.
Hi hem afegit l’àudio ACT A FOOL de la Bryan Cherry Band.

Detectem des de fa uns anys ençà que no és suficient fer-ne sinó que cal presentar-ho embolcallat amb un format atractiu. I realment en aquesta escomesa estem molt verds. Durant gairebé una dècada acabàvem l’obra i marxàvem sense girar el cap ni tan sols a fer fotos en acabar cada obra. Acabàvem farts, perquè no dir-ho !

Al cap d’un temps  tornàvem per l’edifici construït per a veure com havia respost a les hipòtesis de partida i les solucions ad hoc; per tal de no tornar a cometre els mateixos errors en d’altres comandes.

Tot tenia una aplicabilitat directa i purament operativa en si mateixa sense transcendència posterior. D’aprehendre l’ofici de construir.

En entraren l’actual segle tot canvià de la mà de les noves tecnologies computadoritzades d’aplicació personal i d’empresa. Bàsicament impulsada per gent eixida de l’escola d’arquitectura molt jove que competia en concursos i d’altres quefers al marge del mercat lliure diari.

Tampoc no havíem tingut uns clients que ens permeteren moure’ns en el terreny experimental. Hem tingut la sort o dissort de que els encàrrecs ens venien sense esforç i confiadament. El que generava endogàmia i mandra de buscar-hi més. Volíem assentar un estudi.

L’arquitectura depèn del promotor/a i és el seu gran heroi. I amb això no faig desació de responsabilitat ni tampoc dic que calga tindre molta disponibilitat econòmica. De vegades gent amb menys recursos pot obtindre millors resultats artístics i més òptims econòmicament. És tot plegat fruit d’una actitud i una predisposició personal.

Al hinterland de València, on bàsicament treballem, és un perill que la gent de molts diners t’encarregue un projecte. És allò del fenomen de la coentor tan propera al kitsch.   

Camí d’una nova presentació ens trobem de les faenes fetes. Creiem que  les presentacions més acurades poden ser de gran ajuda. Sempre hem tingut grans dificultats a embolcallar la faena que fèiem amb un format mitjanament presentable.

Com ens movem en un món de lliure competència comences a detectar certs endarreriments en la nostra pròpia praxi. Caldrà fer-hi alguna cosa que vaja acompanyada d’una evolució del paradigma arquitectònic. No sols estètica, amb major escandall- conceptual i operatiu-, sinó com a guia ètica.

Aplicant-nos-hi: hem aconseguit convertir un Power Point Show en vídeo.
És poca cosa. Vam obrir canals de You Tube, Dailymotion, Picases, Flickr’s, Slidershare, etc…fa un temps però sense continuïtat…tanmateix cal una reorientació metodològica. I per això…hem fet aquesta incursió.
Ací us dese un extracte d’algunes intervencions arquitectòniques de l’equip de l’estudi d’arquitectura durant els darrers quinze anys. N’hi ha molta d’eina, cibernètica, que desconeixem i que cal adoptar per a obrir nous modes en els treballs. Vos presentem una en què hem estat 15 dies fins a donar forma

* És un experiment senzill. Hem comprat el programa Wondershare PPT to Video  que no permet grans formats però que retallant el PPS pots encadellar de nou les parts. 

Amb tot això, les fotos antigues són escanejades de fotos a mitja construcció i gairebé descolorides. Amb pantalla gran s’hi veu fatal.

PS: Tinc el dubte lingüístic si hauríem de dir Microstory o Microhistory.
Vosaltres ho sabeu?

OUR SMALL MICROHISTORY

Ens agradaria saber què penseu, com ho veieu: defectes, música, tempo, interès, si s’entèn o no, que hi trobeu….resta tant per a transitar…

En el vull llegir més l’hem pujat per You Tube per a comparar les diferències.

I en aquest enllaç del Facebook també:
 http://www.facebook.com/video/video.php?v=1244180576900&saved

Ací teniu la versió en YOU TUBE

La crisi bancària pot obrir noves expectivaves i rèdits socials. La proposta  amenaçant del vicepresident Camps pot albirar un anhel que teníem alguns llargament esperat des de feia molts anys.

Això unificaria problemàtiques de totes tot cercant solucions menys complexes. I evitaria problemes d’absorcions alienes. El més greu serà el caure sota la fiscalització que l’estat (ço és: Madrid) imposarà. I ja que en l’actualitat pitjor no es pot estar, seria un mal menor. I això dit per un home de l’entorn alacantí és una passa important. 
Per una altra banda hom podria començar a esbandir la problemàtica que suposa el provincialisme vegabaixista i, de retop, el cantonalisme absorcionista del lobby oriolano-cartagener que bressola la CAM des dels temps de Visente Ramos fins avui amb Fernández Valenzuela al capdavant. 

Hola Xesca:

Vinc de la manifestació que hem convocat per segona vegada per facebook i pels blocs. La primera no va anar massa bé pel nombre. Aquesta segona ha estat tot un èxit. Unes 20.000 persones. Tenia una flaire de civilitat generadora de noves actituds. Transversal, autoresponsable, catàrquica i valenciana.
Canal 9 no hi era. No ens han defraudat com era d’esperar. Com a tu, ens continuen negant l’existència. Ens volen fer aparèixer deformes com si fóssem el Quasimodo de Notre-Dame de París. Tanmateix, aquesta volta, no podran mirar cap a un altre lloc. Francesc Camps és un cadàver español que els voltors de la metròpoli tentacular han usat i després llançat en benefici colonialista. L’olla bull i no té deturador. Coincidint amb això avui han emès un programa dedicat a tu a Catràdio.

Ací et dese el programa de l’Internauta. Preciós tot allò que han comentat els teus amics, especialment, la
intervenció de les teues amigues de colla: Victòria i Marieta. Una pena
la impossibilitat d’entrevistar la Roseret, haguera donat molts més detalls de gran interès sobre tu. Parlar de tu, em tenia embargat i emocionat. Les teues idees i imatges verbals em brollaven a glops. Els nervis m’atenallaven, per això em repetia. Ho sent.

Trobe molt important el trencament del silenciament a què vares ésser sotmesa ni que siga després de traspassada.

És la teua (i nostra) victòria.

Torne a repetir-te: amb tu, estem davant d’un cas semblant a Van Gogh.
Com t’agrada que diga: HO ACONSEGUIREM SEGUR……
d’on t’has tret aquesta bonica frase josepet ?

Un b7 Xesca ets entre nosaltres.

PS: ací i aquí teniu dos posts que li’n vaig dedicar.

L’amic Carles Subiela és un homenot de Benaguasil. Diria que és una persona de les imprescindibles. Home de la cultura i empresari d’èxit. D’aquells que tan escassegen en aquests moments en aquest país de la Santíssima Trinitat i tanta por fan als que ens volen el pitjor. Carles deixa al nu a tant d’empresari de via estreta que tem el lliure comerç perquè viuen arrecerats sota el poder establert. Tant els hi dóna de quin siga. A sopluig del suborn i tràfic d’influències. Els en fa por per la dignitat que representa: la cultura pròpia com a font de felicitat i d’ingressos.
El coneixia perquè tots dos pertanyem a l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa (IIVEE), però desconeixia la seua vessant d’activista cultural i d’home de vasta cultura. I a tomb d’això..

el dissabte, en donar el premi a l‘Ateneu Musical i Cultural del seu poble en la celebració de lliurament dels Premis Jaume I del Casal de la seua comarca (El Camp de Túria) va llegir aquest poema de collita pròpia. Fou tan commovedor i sentit que l’hi vaig demanar permís per a publicar-li-ho en aquest bloc:

ATÈNIX

Amb els anhels

de joventut,

la il·lusió

volà pels cels,

de nord a sud,

com un falcó.

Amb l’energia

que es desprenia

dels cors rebels,

fórem fidels

a uns idearis

humanitaris.

Si voleu continuar,…. n’hi ha més…

En uns moments

d’efervescència

d’adolescents,

de transcendència

per al país,

cresqué l’encís

per un món digne

que no es resigna

a veure’s mai

ple d’injustícia

ni done espai

a l’avarícia.

Tot ho volíem,

també la lluna

i la fortuna

que conviuríem

en un estat

de llibertat,

on les idees

es debatrien

sense bastons,

en assemblees

que adoptarien

decisions.

El governant

sempre seria

qui més sabria

dialogant,

aportant, fent

i comprenent.

El poble atent,

que és qui canvia

l’autoritat,

premiaria

el competent,

no el deshonrat.

Projecte savi

el de conviure

amb el debat

tranquil i lliure,

mai sota el glavi

del mal soldat.

El somni fou

tindre un país

culte i feliç,

sempre amb un nou

impuls sincer

pensat per ser

ric en l’herència

dels que han emprat

la intel·ligència,

la dignitat

que infon i presta

la terra aquesta.

Però la curta

transició,

més bé una absurda

transacció,

deixà el ramat

molt ben lligat.

Fins a l’extrem

que les ovelles

voten els llops

que, amb gest blasfem,

de les mamelles

roben a glops.

Els qui marginen,

multen, prohibeixen

i discriminen

ara reuneixen

molt de poder,

força i diner.

Una marea

de vots caient

al mateix sac

potser ens crea

l’ofegament

d’un atzucac.

Tot el país

pareix cobert

per un tapís

compacte i cert

amb un color

conservador.

Tot? Tot del tot?

No, ni de lluny!

Queda una instància

on creix un brot

i s’alça un puny

ple d’elegància.

L’aldea Atènix,

un bastió

d’independència

on no obté rèdits

la legió

de prepotència.

Les temptatives

més primitives

de destruir

emprant la força

no han d’alentir

a qui s’esforça

lluitant els dies

de cada dia,

posa energies

i l’alegria

de qui raona

com a persona.

Potser podran

fer que ens marginen,

molts dubtaran

entre el desmai,

mes no ens dominen

ara ni mai.

Perquè l’eixida

mai no pot ser

l’abatiment,

sinó la crida

i el ritme ver

de qui va fent.

Que ho tinguen clar

els assaltants!

Resistirem

perquè lluitar

és un dels cants

que més sabem!

Amb la mà oberta,

amb el deler

sempre sincer

que se’ns desperta

bastint de gust

un món més just.

No hem fet cap crim

ni som experts

en colps mesquins;

només tenim

llibres oberts

i violins.

Plantem batalla

amb lletra impresa

que res no es calla,

música emesa

del fons del cor

i amunt sens por!

La nostra vida

és l’opció

de llibertat

com a enaltida

condició

d’humanitat.

Amem la vida

de qui coopera,

lluita i espera

la compartida

joia en alt grau

d’un món en pau.

I la victòria,

la major glòria

és que perdura

l’Art, la Cultura…

El gran trofeu

de l’Ateneu!

Ací vos dese un recull fotogràfic de les sis unifamiliars. No sabria dir com ha arribat fins ací el constructor i promotor dins de la situació econòmica que travessem.

SLIDER FOTOGRÀFIC de l’obra finalitzada a l’espera de molts retocs.

Ací també teniu com era en l’inici de manera abstracta.

Tampoc no sabria dir si estic satisfet o emprenyat.

A la pròxima…millor….

Six housings in Bétera. from Josep Blesa on Vimeo.

Quan s’acaba una obra tens una sensació semblant, puc imaginar, a la que senten les dones en donar a llum un nadó.

Besos  a tots els que ho heu fet possible, malgrat que pareixia impossible:
Hèlio, Vicent, Pasqual, Rafel, Jaume, Lola, Mila, Isaac etc.

Aquesta és la nostra proposta per al concurs promogut per l’IVVSA  a la Pobla de Vallbona.
Haig d’esmentar i agrair l’esforç intens desenvolupat per totes les persones de l’estudi en aquesta recta final per a poder arribar-hi en temps. Soterrada hi ha una forta proposta d’autosuficència però les bases concursals no deixen expressar-ho contundentment. Els textos en parlen a doll, però no ha estat possible ser molt més explícit per tractar-se d’avantprojectes.
La forma avui, tota sola, no té cap esdevenidor. Recorda ‘l’art per l’art” dandista del XIX.

Promoció de 50 habitatges de lloguer per a persones grans, minusvàlids i famílies joves. Hi ha la llavor intestina de desenvolupar-lo en tres fases d’edificació i una quarta per als elements comuns. Doncs sabem –off the record– que no hi ha diners per a fer-ho tot d’una.

Com es tracta d’una parcel·la periurbana: hem intentat de crear els blocs d’habitatges al voltant d’una plaça pública, d’encontre de tots els veïns, amb forma aproximadament triangular. Amb creació de passeigs, òbagues, solanes, piscines, parc infantil, etc. Lloc on propiciar la trobada entre les persones que hi viuran. 

La topografia és una miqueta en pendent amb un desnivell aproximadament d’uns tres metres entre la part del nord i el sud de la parcel·la. Per això funciona en dos nivells. El superior al nord que acull els blocs 1 i 3, i la part inferior que acull el bloc 2 i els accessos a les plantes semisoterrades d’aparcament i trasters.

La tipologia de bloc s’ha disgregada per a augmentar el ventall de possibilitats:

Planta baixa dedicada a persones majors i minusvàlids són hbitatges adaptats i d’accessibilitat plena d’un o dos dormitoris. S_útil : 40-45 m²
Planta 1ª : habitatges símplex de tres dormitoris  S_útil : 70 m²
Planta 2ª i 3ª : habitatges dúplex de tres dormitoris  S_útil : 70 m
  
Si voleu conèixer més dades i perspectives de la proposta passeu al “Vull llegir +”

Ací vos posem la làmina de les superfícies per les a les diverses tipologies d’habitatge:

Solucions tècniques i superfícies:

La mateixa “netedat” de què pressumeix li priva d’innocència. N’hi ha quelcom de tèrbol en ella, amb tanta de claredat, per molt diàfans que siguen els seus postulats. Sempre amaguen la puresa de quitrà i carbó al seu interior que difracta la llum blanca entre foscors.

PS: Fet i fet, la llum blanca incidint zenitalment sobre la rosa els fa bastant més bells a tots dos, fins fondre’ls, com mostra la fotografia feta al Jimmy Glass.
Reflexiones sobre el signo de Virgo
por J.E. Hueso  

()….Si tenemos algo que decir no recurramos a la adulación o a la elevación de voz para llamar la atención, si lo que emite nuestro corazón no es escuchado, no perdamos el tiempo con explicaciones por que tampoco nos escucharán, y lo único que vamos a conseguir es que nos oigan algunas palabras fuera de contexto que serán interpretadas bajo prismas falsos, si no se puede establecer relaciones basadas en la intuición e intención pura, en lo correcto, no recurramos a formas incorrectas, rompamos el ciclo de lo incorrecto, son los Devas Solares los que nos traen a las personas que emiten en frecuencia similar a la nuestra, deleguemos en ellos, que el silencio de nuestro corazón emita la nota mas pura, porque tenemos a las personas que necesitamos para aprender, si hay conflicto en las relaciones solo es un efecto del conflicto que hay en el corazón y en la mente, si hay Paz interna los devas nos traerán a personas con Paz y la relación será de Paz. Empecemos cuanto antes para que las nuevas relaciones lleguen a toda la humanidad.