ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

MANIFEST DELS ARQUITECTES NO PROSTITUÏTS ARRAN EL CABANYAL

Deixa un comentari

Vos vaig fer aquesta entrada fa uns dies arran d’una recent prostitució professional covada i perpetrada endins de la mateixa seu del CTAV. A ser veraços, covada a un restaurant, en un sopar on acudí l’alcaldessa, membres del consistori valencià i algun membre de la junta de govern, on es produïren un bescanvi de favors, segurament, no confessables.

No totes i tots els professionals de l’humil ofici de ser UN ARQUITECTE (artesans de la tècnica) tenen la mateixa escala de valors morals, ètics sobre el vell i bell ofici de contruir.

PS: DE MOMENT N’HI HA 200, DE SUBSCRIPCIONS DE COL·LEGUES VALENCIANS-NO PROSTITUÏTS-, A FAVOR DEL MATEIX.

Heus ací el manifest:

ELS/LES ARQUITECTES I EL CABANYAL

El Col·legi d’Arquitectes (COACV) ha emés un pronunciament oficial sobre la hipotètica generació d’espoliació patrimonial a causa del projecte urbanístic que promou l’Ajuntament de València, conegut com a ‘Prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez fins al mar’, a través del cor dels barris històrics del Cabanyal-Canyamelar.

Segueix en el vull llegir ( + )

El
Col·legi, com a organització professional és plural i, evidentment, no
en tots els casos cada col·legiat/ada ha de sentir-se plenament
representat/ada davant l’opinió pública. Per això resulta exigible, si
vol mantenir el seu ascendent i prestigi social, que incentive des de
l’àmbit col·legial els debats necessaris perquè hi puguen aflorar les
diferències, abans de pronunciar-se en conflictes que, com el del
Cabanyal, han adquirit una dimensió compromesa, de gran abast.

Res d’això s’ha produït a l’hora de dictaminar que el pla municipal no
genera espoliació patrimonial. No només això, sinó que no s’ha comptat
amb cap dels arquitectes que, des d’un indiscutible reconeixement
professional i/o docent, han qüestionat aquesta actuació de forma
raonada i pública.

Però a més de ser objectable el procediment, l’informe resultant defuig
un pronunciament lliure i propi de la nostra qualificació professional,
inhibint-se de la seua responsabilitat tècnica.

L’informe emès ve a dir
que, com que unes determinades sentències judicials han avalat la seua
legalitat, no és possible que s’hi produesca espoli, una argumentació
discutible i que no té res a veure amb el nostre ofici. Sorprén quan,
pel contrari, el Col·legi ha mantingut una trajectòria que tenia a gala
pronunciar-se sobre diverses polèmiques urbanes des d’una posició en
general gelosa de la seua independència i del seu fonament
professional, esgrimint arguments d’arquitectura, urbanisme i
patrimoni, els que corresponen a la seua esfera de coneixement.

Per això era d’esperar una anàlisi feta amb rigor en resposta a la
petició que va motivar la comanda ministerial, evitant-nos al
col·lectiu d’arquitectes l’assumpció d’una afirmació infundada i
acientífica, com ho és dir que “el passeig al Mar, el seu projecte i
traçat formen part de l’estructura urbana del Cabanyal-Canyamelar,
(…) constituint una traça històrica d’enorme valor estructurant”. Una
afirmació que va servir en el seu dia per a confondre els tribunals,
però que no pot enganyar cap professional que així es valore dins del
camp de l’arquitectura i de l’urbanisme.

Qui subscrivim açò no ens podem conformar que s’utilitze la representació del col·lectiu sense una mínima exigència professional, immune a interferències i servituds de tot tipus, i ens veiem obligats a discrepar d’aquest informe del COACV.

Som molts els col·legiats i col·legiades que considerem aquest projecte
un atemptat contra un patrimoni singular de la ciutat, que produeix
espoli manifest i que no existeix recolzament raonable que ho
justifique.

Ens sembla un pla socialment inacceptable, a més de ser econòmicament
inviable, urbanísticament desaconsellable i patrimonialment recusable.
En cap cas és real la vinculació de la prolongació del passeig amb la
rehabilitació del barri; aquesta és una teoria improvisada, que no
respon a la realitat i que no està contrastada.

Malauradament hi ha exemples, fins i tot a València, que demostren la
ineficàcia d’actuacions desproporcionades i alienes a l’entorn,
inductores de major deteriorament i que, no obstant això, van nàixer
justificant-se en suposades millores que mai no han pogut garantir.
Igualment afirmem que hi ha solucions urbanístiques capaços de resoldre el problema de connectivitat i d’articulació entre barris sense haver de
recórrer a actuacions reduccionistes i agressives contra la seua
caracterització.

Com a professionals de la matèria no podem admetre aquest fals
apriorisme que pretén vincular el futur del barri del Cabanyal amb la
prolongació d’una avinguda de trànsit que li és aliena i que no
reconeix ni respecta els seus valors. Per això manifestem el nostre
desacord amb l’informe emès pel COACV, així com amb el pla aprovat, i
reivindiquem la necessitat de reconduir el procés renunciant a aquesta
prolongació i abordant la rehabilitació integral del barri del Cabanyal
com a patrimoni dels seus habitants i de la cultura de la ciutat.
Donat el conflicte plantejat, en lloc de manifestar-se de la manera que
ho ha fet,haguérem preferit que el Col·legi actuara com a mediador, no
només a favor dels que s’estan veient directament afectats sinó, en
general, en benefici de València, que és alguna cosa més que una
abstracció urbana. Parlem d’un espai de concòrdia i acord ciutadà
mereixedor d’una governança participativa.

A València, febrer de 2010

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 12 de febrer de 2010 per josep_blesa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.