Llullu, el nostre VIP
Deixa un comentariL‘arribada, com sempre, tardana
la sala del menjador és plena
un mig envà ens en separava, a
l‘altre costat, estirada hi ha
la teua cadira, on s’escampava
un xiquet reposadament quiet
,
ets tu, et guaite repetidament,
l‘espera del bacallà al forn triga
no tinc desfici ni massa gana,
o sí, famolenc d’escoltar-vos
salude el teu veïnat, em mires
tu fas com si et sorprengués
retorne al meu rogle, impacientat,
et conec històries que han explicat.
Veritable important persona.
Important persona veritablement.
Persona veritablement important.
Mentre ton pare ens anava endinsant en la demiürgia dels mots, tu guaitaves com dient, jo sóc el prota de la història i ja m’ho sé tot de la voltes que ho he vist i viscut. Acaba la vetlada del tot, te’n vas amb els pares i la germana a l’habitació de l’entrada, a la planta baixa de Ca les Senyoretes. A fer nones. Dorms mai o fas vigília sempre ?
L’endemà, havent desdejunat, ens tornem a creuar. Com eres el prota ens acomiadem per a retrobar-nos en un altre lloc. Tu que viatges tant !
En el vídeo tu estàs assegut a l’esquerra, davant, mirant gesticular el papa. Encara no hem après a comunicar-nos amb tu. Ni a entendre’t, sols a interpretar-te.
En l’altre vídeo que t’hi dese, el papa parla de tu.
Al matí següent: no podia pagar la meua estància perquè algú, amicalment, se’m va avançar la nit anterior. Tenia el fort impuls de demanar que ens feren una foto junts, sense els pares ni la germana. T’havia pensat anit en la meua habitació. Li ho comente tot desdejunant a l’Osser, i em diu que tranquil que no m’amoïne.
Sempre tan poc quiet, jo, tan impulsiu !
El prota i jo, però eixa vergonya que ens inunda als majors em fa retindre’m. Ara que has marxat a les estrelles em penedisc.
No ho saps prou !
……………………………………………………………………………………
Un dels llibres més emotius que he llegit en ma vida. Excepcional. De lectura obligatòria.
Entrenyable escrit, Josep. Com entranyable vaig trobar el llibre on vaig conèixer una mica el Llullu i el molt que era estimat.
I mai més tinguis vergonya…per coses Grans.
…en llegir alguns posts sobre el tema i m’he quedat….uf!. He estat fora uns dies però em penso que els mitjans no n’han dit gaire res, oi?.
Entre festes al poble i viatge a Euskadi no havia passat encara per ací. Quanta raó que tens i quina vetllada més “entranyable” tinguérem a Ca les Senyortes.