ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

L?IMPERI DELS SENTITS.

Deixa un comentari

Els humans i els altres éssers experimentem la vida mitjançant els nostres sentits. Les experiències més reeixides nodreixen els sentits. I quan més n’usa, més complerta n’és.

El sexe és l’activitat que n’usa de tots. Tacte, gust, l’olfacte, l’oïda i vista. L’amor, encara més. Els sintetitza i neuroconnecta a tots els allà presents. En les nostres activitat preferides gaudim d’ells inconscientment. Sense adonar-nos-en. Passejar per la vora de la mar de bon matí, és un bon exemple. Hi veus el blau fosc de la mar encalmada, la remor penetrant de la mar que colpeja des de l’horitzó, l’atzur despereant-se del cel, els verds de la vegetació terra endins, el tacte tou de la sorra que petges a cada passa. El gust salobrós de la brisa i de l’aigua marina en els llavis. El contacte de l’aigua freda encara que colpeja una volta, i una  altra, contra els teus peus. El rompent de les petites ones contra la platja. La meditació personal. Tots i cascú tenim una idea de benestar. De bonança. I difereix d’uns als altres. Uns s’estimen més ser autònoms, i pagar-los. D’altres ens estimem anar en companyia per eixa platja. És més agradable perquè corprén aquells sentits de què parlàvem adés. Tots, però, sense exclusió quan marxem de vacances el que fem és anar a la recerca d’altres sentits. Deixar aquells que han estat pressionant-nos i evitant-nos de viure’ls de manera relaxada, plaent i intensa. No mediatitzats per l’estrès diari dels dies faeners, els embussos, trànsit, i els desplaçaments a reunions que no tenen una veritable importància. Sols, entesos per tothom, com a actes de presència. Tenim mala consciència de no dedicar el temps necessari per a crear conjuntament convivències amb la parella, els nostres fills, amics, família, etc.
Com deia mon pare: anem sempre amb el cul llogat.

Us convide a seguir llegint, si ho trobeu interessant de l meua estimada SADE

Cal molta comprensió quan has tingut una setmana dura. Al límit. Cal enraonar. I escoltar-se mútuament. Fer del lloc de faena un espai agradable. Tindre l’esplai ben a prop.

Crear l’entorn on ens agrada viure. Indrets que han de tindre la seua cadència, les seues flaires i sons. Que puguen veure-hi naturalesa i verdor. Habitacles ben airejats i ventilats. Ben aïllats, i que no els calga més enllà del mínim puntual l’aire condicionat i d’altres estris que ens retornen a la mentalitat dels primitius antics. I dels moderns darrers del tot val perquè m’ho puc pagar.

S’han apuntat aquesta setmana a fer piscina els nanos i son pare. Per a viure situacions i experiències tots junts. Els ha apuntat al campionat de futbol d’escoles. M. està de campionat d’España a Madrid, em telefona dient que poden ser les campiones si guanyen demà. A. Se n’ha anat al Racó a casa d’un amic. La iaia es troba convelescent encara i he de vigilar-la. Tanmateix, aquest matí un amic i un servidor hem fet una volta amb bici pel camí de l’Horta.

La de meditacions que poden produir unes pedalades i una bona conversa tot mirant els camps de l’Horta nord !

En definitiva parlem  d’estils de vida. D’atmosferes vitals. Del canvi d’època que s’està produint. D’arribar a casa o al treball i ser respectuosos amb els altres. Sabem, del cert, que és difícil quan vivim sota molta pressió. I volem donar comprensió i tendresa i que se’ns entenga. Perquè cada microespai casolà és un petit laboratori –model- del planeta. Un lloc energètic en el SENTIT VITAL més ample de mot.

 


Peter Harper
 
fa uns anys feu una enquesta en què comparava els ideals entre els estudiants japonesos i els anglesos. I contra tot pronòstic els resultats eren ben semblants. Volien viure en una casa còmoda i amb jardí, tindre una família i amics, una faena gratificant i a prop de casa, temps per a poder viatjar, fer esport, etc.

En el fons estaven creant un nou paradigma de vida. I capir això, en la  -meua- vida professional i personal, té una repercussió brutal. I anar posant-ho en marxa més encara.

Aquesta entrada s'ha publicat en Indiscreet window el 4 d'octubre de 2009 per josep_blesa

Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.