ARCHILETTERS

Si heu entrat mai a la sala dels comuns londinenca observareu que té una forma rectangular i una gran alçària, amb un pis que permet observar com els oradors polítics defensen les seues tesis. Des del premier britànic John Major -fou el meu cas de xamba i mercès a un contacte amical- a qualsevol altre ponent. Sobre una taula oberta rectangular de bona fusta i amb un feltre verd i un petit faristol amb un llum fan llurs discursos palplantats. Una sala que, tret de comptades i benemèrites excepcions, era políticament quasi dual. El cadiram s’arrenglera sobre sengles dos murs dels costats llargs. En una banda hi ha els tories (conservadors) i en el d’enfront els laboristes, (mig hereus dels antics whigts).
Conten que quan Winston Churchill fou triat membre de la cambra, jove encara, s’assegué al costat d’un vell tory i amb l’excitació del moment iniciàtic, fità rabiüt els membres de les bancades d’enfront i demanà al seu company experimentat: Aquells d’allà davant són els nostres enemics?
i el vell conservador li respongué:
NO, aquells d’enfront són els nostres adversaris, els teus enemics els tens en aquesta banda.

Avís previ al lector vilaweber:
Aquest escrit és ideològicament i políticament incorrecte.

1. EL CABANYAL I CANYAMELAR.

Els que vam manifestar-nos en defensa de l’actual tramat
i traçat viari del barri d’El Cabanyal i llur patrimoni material i immaterial amb les persones que hi viuen al capdavant caldria que sabèrem que el document que vos enllace http://www.valencia.es/ayuntamiento/urbanismo.nsf/vPGOU/9801B71E535433D1C12572C60020D45C/$file/1513%20[BOP%2016-06-01].pdf
És el PGOU aprovat el dia dels sants Innocents de 1988. Aprovat amb els vots del PSOE i del PCE per aprovar el PGOU de la
ciutat de València al final de la legislatura 1983-1987. Un PGOU què, en
la seua memòria (pàgina 51) i a la seua fitxa M.4 estableix la
prioritat de connectar el Passeig al Mar, també conegut amb el nom de
Blasco Ibànyez, amb el front maritim.
Cal agraïr
els senyors del PSOE, que gràcies a ells sabem que els PERI’s són un magnifics
instruments de modificació dels PGOU’s vigents. Que els srs. del PP es trobaren el llit fet en arribar al poder.

Per això, m’estranyà que la sra. Carmen Alborch i una bona colla de socialistes de la sucursal valenciana del PSOE ens acompanyaren en el dit trajecte, quan ella, en aquells moments, era un pes pesant en les decisions culturals. Duia l’IVAM per exemple i crec recordar que fou ministra de cultura española.  Així com els membres d’Esquerra Unida (Sucursal del PCE en la comunidaz Valenciana). Aquesta societat és tan sols un mitjà i no la finalitat per a tots ells. La finalitat és el poder i, aquest, és a Ponent.
En definitiva: tal faràs, tal et trobaràs. PSOE i PCE tant se’ls en dóna el Cabanyal com d’altres elements patrimonials.

Diumenge, aquell vell tory ha tornat a encertar-la per primera volta però no s’ha aturat la cosa ací aquesta setmana.

2. MONTROI.

Aquest matí he llegit que havies estat detingut Xavier. Tinc per a mi que molts dels que s’han alegrat no et coneixen. Ara, en els moments complicats et reitere la meua amistat. A tu, que eres una bona persona. No tinc el menor dubte d’això. A tu, que has treballat pel teu poble i no volies embolicar-te amb afers de València ni de Madrid. Que has intentat de millorar la vida material del teu poble. Sempre atenallats entre Montserrat, Torís i Real (de Montroi), em deies. 

Recordaràs que fa més de sis anys et vaig advertir que se t’estava acostant gent perillosa. Que no prengueres partit per cap del dos bàndols. Que qualsevol dels dos que eixira perdedor, amb el temps, hi aniria a per tu.
I t’encisares d’Eduardo. I et vaig avisar que, a d’ell, sols el motivava tindre poltrona a ponent. I no em cregueres. Que confiaves amb ell.

T’advertí: que tot el que es movia al seu voltat era corrupte. I em respongueres: els de l’altre també. I t’he conegut -i sabut- liberal. Et deia: Xavi, tu eres una mena de convergent sense saber-ho…i reies sorneguer cap endins. Treballador i enamorat dels teus dos pobles: Torrent i Montroi. I has volgut fer eixir de la foscúria al teu poble d’adopció. Del què, segurament, has estat el millor alcalde en l’època actual. Ara que segurament tots et fugen com a apestat jo et reitere la meua amistat i comprensió. Desconec si has fet cap malifeta, però no tinc cap dubte de que si ho has fet ha estat perquè amb això creies millorar Montroi.

Junts vam fer, tu ja fora de l’alcaldia, segurament la millor promoció del teu poble. I em deies, dins de les meues possibilitats econòmiques i dels meus veïns, la més assequible, com a exemple en un poble xicotet. I saps que no em va agradar l’elecció del caravista que aquelles dos compradores van obligar-nos a col·locar. I m’ho demanares quasi a genollons. Com les ondulacions del ferro de baranes que era massa barroc per a una peça molt recta com t’havia dissenyat. I vas palmar molts diners en el fonament perquè hi ha una quantitat considerable d’algeps en el subsol i no vas escatimar a fer els fonaments més brutals de tot el Marquesat. Ni perdent diners vull no fer-ho bé, em deies.

Saps què em pense, Xavi?
hi ha, a hores d’ara, una mena de tenalla que té dos braços. Un a la plaça de Manises i un altre a la del Temple, ergo sum: Moncloa, que funcionen sincronitzadament. Tot i que semble estrany però són les circumstàncies de les bambolines teatrals.

Diuen de tu, que has concedit llicència a 80 xalets en sòl no urbanitzable del municipi. Això no s’ho creuen ells ni borratxos. Una altra cosa és que ja existiren fa més de vint anys. Com sabem que s’esdevé a cada terme de tota la comarca de la Ribera Alta. M’han dit que el proper president de la Generalitat és nadiu d’ella i tenia despatx obert a Alzira en l’època de Lerma distribuint llicències lla i ça. Polítics amb caché sicilià on n’hi haja.
 
Avui, aquell vell tory l’ha tornat a encertar per segona volta.

Rep una amical i sincera abraçada, ara que tothom et fuig.