ARCHILETTERS

Recuperem pel bloc un projecte que vam desenvolupar al voltant dels anys 1996-97.
Creiem que té el valor de tractar-se d’una iniciativa privada però amb rerefons públic. La propietat pertanyia a la família dels Rocafull. Se’ns va encomanar la rehabilitació de l’immoble per a destinar-la a habitatges d’un cert mitjà-alt estànding. S’hi situava al centre de la ciutat de Sagunt. La perspectiva del temps ens dóna llum sobre diversos motius que cal destacar.

1. La inserció urbanística i el bescanvi de benefici social i privat.
2. La recuperació d’un edifici històric amb criteris de diversitat funcional.
3. Augment de l’edificabilitat per a aconseguir una ràtio sostenible.
4. Consecució de durabilitat i manteniment.
5. Priorització de l’ús de llum diürna i ventilació natural.
6. Millores d’eficència energètica del conjunt. Il·luminació-Calefacció-aïllament i comandaments de regulació.

1. La inserció urbanística i el bescanvi de benefici social i privat.

La casa pairal era una masia situada a l’extraradi del recinte emmurallat, la qual pertangué a la família Romeu i Parras. Vinaters i comerciants benestants procedents del Principat. Estudiant el recinte de la propietat vam poder esbrinar que s’estenia fins al camí exterior que unia la murada i el camí reial. La casa en l’actualitat ha estat engolida per la connurbació urbana i eixample, situant-se arredossada a un bancal entre dos carrers quasi-paral·lels: el carrer del camí de Romeu i el del general Canino, havent-n’hi un desnivell entre ambdós d’uns 160 cm.

La proposta que vam dissenyar per als Rocafull, que sols buscaven fer negoci, fou convéncer-los que calia procurar un bé social per a la ciutat a canvi de procurar la possibilitat d’edificar un edifici multifuncional amb un cessió a l’ajuntament de dues sales d’exposició i encontre d’artistes i intel·lectuals. Per això en planta baixa, per la porta principal es creà una Sala-Espai Sala Romeu i en la planta superior una Sala-Espai Rocafull en honor al, ja traspassat, patriarca familiar Josep Mª Rocafull. I hi crear un local comercial en la zona de tap de la mitgera, amb accés directe per una porta secundària del c. Romeu. Les plantes superiors serien dedicades a habitatges d’un cert estànding. A més d’edificar una planta superior d’apartaments en el edifici principal i un bloc apartaments en la zonade pati o quadra; que quedaria unida mitjançant un pas semi-públic entre els dos carrers. Teníem la sort de tindre l’edifici del conservatori musical també al carrer del general Canillo, el que feia imbricar un focus cultural i pol d’atracció d’activitats formatives. Idea que fou acceptada per la propietat i aprovada per l’ajuntament i concedida llicència. Vam establir l’accés principal dels habitatges pel carrer del General Canino, que independitzava els espais cultural cedits. Amb la qual cosa establíem una barreja de usos que és el que en l’actualitat sabem que funciona, tot intentant l’augment de densitat i no la dispersió i zonificació d’ells.

2. La recuperació d’un edifici històric amb criteris de diversitat funcional.

Els murs eren de pedruscall assentat amb llit de morter de calç. Encara que les portes i algunes motlures eren de carreus ben treballats i d’estil neoclàssics. Vam proposar reforçar l’estructura malgrat l’atac de tèrmits i la recuperació dels tinells i bòts soterrats en planta baixa. Les distribucions i folrat de murs amb divisòries de panells de cartó-guix industrial. Renovació de tota la coberta i la claraboia que il·luminava l’escala imperial que posseïa. Refers els murs exteriors cobrir-los i revocar-los amb estuc venecià i ressaltar els carreus que valgueren de ser destacats. A més de crear l’escala secundària d’accés privat dels habitatges. Amb el dubte de la inserció de l’ascensor que quedaria per decidir i ubicar en el desenvolupament de l’obra.

3. Augment de l’edificabilitat per a aconseguir una ràtio sostenible.

Actualment sabem que els edificis que són sostenibles en una petita ciutat estan al voltant de quatre alçades. I això fou el que van fer perquè amb els càlculs econòmics no ens sortien els números d’inversió, ni d’estalvi energètic suficient. Per això vam convéncer la muncipalitat a elevar la planta sobre columnes metàl·liques i disparitat de tipologies que anaven de dos dormitoris a quatre. L’existència de murs de 50 cms ens asegurava una bona inèrcia tèrmica tant en hivern com en estiu amb poca o gens de despesa en climatització artificial.

Teníem el problemade la insonoritzció d’espais i l’alçada dels pisos, que vam solucionar amb la inserció de falsos sostres aïllants.

4. Consecució de durabilitat i manteniment.

Amb aquesta solució aprofitem un bé material històric que revertesca a la ciutat i el manteniment de la trama urbana de la que parla Aldo Rossi en el seu assaig L’architettura de la città a partir de les investigacions del geògraf Poète. Una altra aportació era el manteniment i harmonitzaió dels buits amb el manteniment i respecte envers els esplandits tan interiors com exteriors propis de l’arquitectura neoclàssica civil. En algun cas amb “festejadors” inclosos.

5. Priorització de l’ús de llum diürna i ventilació natural.
Un del temes recurrent és la insecióde ventilació en totes les habitacions i, si fóra possible, creuada com podem veure en les plantes adjuntes, així com la generació natural del corrent de mobilitat i cicles de renovació de l’aire de l’escala com a ximeneia reguladora de temperatures entre obertures d’accés i claraboia zental.

6. Millores d’eficència energètica del conjunt. Il·luminació-Calefacció-aïllament i comandaments de regulació.
Durant el procés de realització de cales i testeigs ens va causar sorpresa l’existència d’una capella religiosa tapiada i emparedada suposem per algun procés de la guerra del 1936-39. En la coberta vam trobar inscripcions en català fetes per en Josep Romeu en parets i bigueria de les encavallades que duien la seua signatura de “Joseph Romeu y Parras.” 

Amb la realització d’envans i baradats van albirar la possiblitat d’inserir mecanismes i control domòtics per l’interior dels revestiments de panells de cartró-escaiola. Per tal de controlar la il·luminació, climatització necessària en època de rigors. Així com la possibilitat de crear caleccions centralitzades de l’edifici en la seua generalitat. Costum que s’ha perdut en pro del sentit individulista que ens mena avui en dia. 

Quan ja ho teníem tot llest, àdhuc l’aprovació de la Direcció generalde patrimoni de la Conselleria de Cultura dde la Generalitat Valenciana, la família  Rocafull descobrí que la marmessora que regia les seues propitats estava malversant els cabals en benefici propi i la restauració, rehabilitació i promoció del nou bloc d’apartament quedà deturada fins al dia present.