ARCHILETTERS

Algunes dades conegudes:

El CO₂ no és un producte derivat del combustible, és el combustible en forma de gas, amb l’afegit de l’oxigen. Cada kg. de combustible que posem en un cotxe, pel tub d’escapament, deixem anar aproximadament tres (3) kilos de diòxid de carboni. Si el motor és eficient, el cotxe pot recórrer més kilòmetres amb el mateix contingut, però el diòxid de carboni emés sempre és proporcional a la quantitat de combustible usat.

TOTA LA FARAMALLA MENTAL QUE VE, S’ENTÉN MILLOR VEIENT EL VÍDEO. N’ÉS BO !

La matèria es pot transformar però mai no desapareix, tretes les reaccions nuclears. Per mitjà de l’energia del sol, les plantes generen aliment a partir del diòxid de carboni (CO₂) de l’atmosfera. Per cada 3’67 kg de CO₂ absorbit per una planta, aquesta, en genera 1 Kg. de carboni i 2’67 kg. d’oxigen. Quan cremem aquest kilo com a petroli (gasoil, benzina, etc.) agafa 2’67 kg d’oxigen de l’aire i produeix 3’67 kg. de CO₂ . Per tant, el diòxid de carboni no és cap subproducte del combutible, n’és el cos del combustible que ha canviat d’estat, de líquid a gasós, durant el procés de combustió fins al tub d’escapament.
Matèria i energia bescanvien de forma i estat, però no desapareixen mai.      

N’hi ha (+)

El transport de mercaderies i persones, a nivell mundial, és el responsable del 30 % de les emissions de diòxid de carboni a la troposfera.

Però com a arquitectes: cal pensar que la meitat (50 %) del canvi climàtic és provinent de l’ús de combustibles fòssils en els edificis (llur construcció i ús). 

Com a urbanistes: cal pensar que les ciutats són les responsables globals d’un 75 % del total d’emissions de CO₂ que produïm els homes.

Com a tècnics:  La idea d’escalfament global ha estat mal explicada  ala societat en general; és l’efecte hivernacle qui produeix la retenció de la radiació solar en la capa inferior de l’atmosfera situada a uns 14 km. sobre la superfície terrestre. El cinquanta per cent (50 %) de la radicació solar és absorbida per la Terra en un procés que altera la longitud d’ona de la llum. Evitant-ne el retorn pertinent. Una part de la radiació es transforma en infraroges, que no poden arribar a l’atmosfera exterior degut a la presència de gasos d’efecte hivernacle i aquests, que en general, són beneficiosos per a la vida terrestre perquè permeten que la Terra absorbisca la radicació solar. D’ací l’apel·latiu a l’efecte hivernacle. Sense eixa barrera la Terra estaria 30º més freda. Però entre poc i massa, la mesura passa. En augmentar considerablement l’acumulació de CO₂, metà, òxid nitrós, clorofluorcarbonis,etc. des de la revolució industrial ençà, ha provocat que absorbim més radiació donant pas a un sobre-escalfament terrestre que abans mai s’havia esdevingut. I la traducció del fenomen no és per igual a tot arreu, com s’explica esbiaxadament, sinó que s’expressa per la inestabilitat climàtica local en molts llocs dispersos de la Terra. Augment de ciclons, mànegues, etc. i pèrdua de conreus que van desertitzat-se com ara Texas o Sudan.

Com a sociòlegs: Els mercats de treball i de l’habitatge, llocs on s’hi viu i treballa, no s’entenen ja circumscrits als límits administratius d’antany -de cada ciutat de manera aïllada-, ans, en termes d’autèntiques ciutats metropolitanes que integren els espais urbans i els territoris entremig d’elles. Connurbant-les-hi.
Escenaris extensius i de fluxos intensius. El que provoca la compressió de l’espai a costa del temps. És allò que va explicar Paul Virilio sobre un temps mundial. Un temps molt diferent del temps històric de cada territori al què estàvem acostumats, en el què les noves tecnologies han reduït tant les distàncies fins a fer-les esdevenir temps real.

El vídeo anterior, sarcàsticament, ho expressa millor sense ascetismes ni mística.