ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

ANTICALATRAVIANA

Deixa un comentari

Malgrat la croada iniciada per professors d’escola i opinadors arquitectònics, a un servidor li continua semblant un dels grans de finals del XX i de principis del XXI.

La premsa de València la té presa amb ell. Ha treballat per a tiris i troians. Les premses respectives partidistes han pres partit sempre a la contra i en funció del moment i dels interessos particulars per a qui servien.

Tinc l’honor d’haver estat un dels primers a escriure (1) i (2) d’ell quan gairebé ningú no sabia ni que existia. Si més no, en aquesta ciutat.

Ecos que s’han enjogassat en assabentar-se dels problemes actuals que ens atansen a tothom. Ací s’ha venut com a que els promotors novaiorquesos estaven fart d’ell. Quan llegeixes la premsa no nacionalista com El País (de ellos), i contrastes amb la nordamericana, te n’adones que el que s’esclamen és pel retardament de les obres a causa de la manca de diner per a tirar-les endavant. Estem parlant del major nuc de comunicacions de tot Nova York. HUB  que, com sabem tothom, se li  encarrega a tots i cadascun dels professors de l’escola d’arquitectura de València tots els anys. 

Un antic (i astut) professor de la politècnica, molt esbiaxadament i sibil·linament, m’acaba d’enviar el següent document mig elaborat per ell i que trobareu en l’arxiu adjunt de dessota. Amb la rancúnia els va pena. HI dese el power-point, no el seu escrit que resta en la meua bústia secretament amagat.

Quan arriba a València els títols posa que són a Spain. Els escriu en español, off course. Sort que ens avisa que és la seua ciutat d’adopció.

Per contra a Santiago, se li sap des d’on ve i des d’on dissenya:

Charlie Rose Santiago Calatrava via Noolmusic.com

Hi ha una frase de l’arquitecte llombard Vittorio Gregotti que sempre m’ha fet pensar:

Qui en sap, fa. Qui no en sap, ensenya.

Gent amiga d’una intatxable trajectòria s’ha apuntat a la foguera.  Amics meus del col·lectiu Terra Crítica s’ha fent del rogle d’inquisidors, també Joan Josep Isern que fiu un post i que vaig respondre-li açò. De vegades les línies adversàries es personifiquen mitjançant la personificació endimoniada d’alguna persona. I això no té massa sentit. Tothom celebrem Leonardo da Vinci, però pocs recorden la persecució a què fou sotmès de no pocs arquitectes francesos al geni en terres gal·les a causa del seu nomenament, com a arquitecte de l’amplicació del Louvre, fins a assolir la seua destitució.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES el 29 de juliol de 2009 per josep_blesa

  1. QUI EN SAP, FA. QUI NO EN SAP, ENSEYA...I qui preferix la  crítica per la crítica, s’amaga en l’oposició pendular, ara sí, ara no.

    No sóc una entesa en arquitectura. Tinc el que els no-estudiosos no-científics no-americans anomenarien “coneixements per contagi carnal-emocional-epidèrmic”. Però crec que encara conserve mig didet de sentit, no sé si comú, per a poder opinar d’arquitectura. Eixe sentit em fa valorar, per damunt dels meus gustos personals, el treball, el procés creatiu, les idees, l’obra i la implicació de qualsevol DISSENYADOR, CREADOR, ARQUITECTE…de qualsevol PERSONA.

    TO VALUE Calatrava o NOT TO VALUE HIM  it is not the question, com tu ens expliques.

    Fer d’inquisidor no és molt creatiu, dic jo…i ja està demodé.
    Si hui som inquisidors…que no ens  estranye que altres facen el mateix un dia amb el nostre treball.
    Com diuen els xiquets: menos samba e mais trabalho….menys samba i més treballar, menys inquisició i més respecte…dic jo…com tu dius
    Gràcies Blesa per mirar sempre ELS DOS COSTATS de la realitat

Respon a EVASEX Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.