ARCHILETTERS

Venim de molt lluny. Crònica d’urgència. Aquest dies en què la Hacienda Española s’ha “inventat” arbitràriament una revisió a la meua empresa d’arquitectura i m’estan embargant tots els comptes per 1.080,00 €, d’una declaració d’impost de societats de 2011, llig amb estupor que al meu amic de l’ànima, ex-soci i company està sent encalçat amb el bon d’Alfons. Repetisc sovint que des de València tenim una altra perspectiva. Manel, valencià de la Pobla de Vallbona, regidor d’urbanisme i traslladat a Alcanar per l’amor envers la Mercè Sancho i Fibla. No ens faran acotar el cap. Que ho tinguen ben clar els lacais de l’estat. Ni per 1000, ni per 1000.000 € abaixarem la cara.

La regidoria d’urbanisme d’en Manel, si ha tingut una característica, aquesta, ha estat la d’evitar a tota costa l’entrada d’especuladors en el territori regentat. La creació de l’enllaç per dalt de les dues rectes que conduïen a Vinaròs i a Amposta que tants morts havia produït per manca de visibilitat al revolt d’enllaç. L’ordenació del passeig marítim a Les Cases i l’entroncament suau amb el seu nucli històric de la pedania, la restauració Dels Josepets, la nova piscina municipal, etc.

Manel va contactar amb mi un matí a mitjans dels 1980′ en veure’m preguntar en públic en valencià sobre uns projectes que s’estaven preparant de renovació a Berlín , molt abans de la tombada del mur. Era la renovació del Tiergarten Sud on s’havia produït un concurs on participaven les figures de l’arquitectura postmoderna del moment: Aldo Rossi, Hans Hollein, Rob Krier, Giorgio Grassi, Francy Valenty, Hubert Hermann, etc.  En una aula de més de 120 alumnes es va produir un silenci espés…que el professor, en Josep-Lluís Ros i Andreu, resolgué contestant-me en valencià amb la major naturalitat. En acabar la classe, Manel se’n vingué a presentar-se. Seria l’inici d’una amistat que sols ha fet que créixer. Manel MARTÍ, fou qui muntà la “consulta” tant a Alcanar i a “Vinaròs”.  Tot “traspassant” de la Sénia.

Mai no s’entendrà el que passa al Principat sense l’aportació dels altres connacionals que vivim fora d’ell. Portem tanta història personal i col·lectiva a l’esquena !….que sols em queda dir que: cada volta que una persona íntegra del nostre país, com en Manel i n’Alfons, és encalçada, tots els ciutadans que ens volem lliures, som encalçats. Cada atac personal que ens fa l’estat, sols fa que encara sumem gent cap a la causa de la llibertat del nostre país sencer. A la foto Manel Martí i un altre company de la colla, en Jordi Guillamon, a la coberta en la meua primera obra important, en cobrir aigües a Paiporta (l’Horta Sud). Any 1992. Vos recorde, als blocaires de Vilaweb, que fou qui va ajudar-nos a muntar la Primera Trobada de Blocaires a Alcanar fa ja 7 anys mes o menys.