Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

10 d'octubre de 2012
0 comentaris

Diari d’un català a punt de ser lliure. El vot útil per la independència.

Avui som dimecres 10 d’Octubre del 2012,  29 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat fred i gris. Estem a 8C.  Avui m’he llevat tard perquè el Jan ha tingut febre tota la nit. Ahir ja es va aixecar amb mala gana i a la tarda quan va arribar de l’escola tenia febre. Ha estat una nit dura, perquè com que jo no tinc que anar a treballar i la dona si, a part de què tinc més bon oïda, he estat tota la nit aixecar-me quan Jan demanava aigua o li havia de donar la medicina.  A dos quarts de nou he baixat a baix a esmorzar i la dona ja havia marxat amb la Nina cap a l’escola. El Jan estava també despert i jugant la mar de bé. L’Ibuprofen que li he donat a les sis del matí li havia baixat la febre.

He escoltat la tertúlia de RAC1 i dins d’ella la petita entrevista telefònica que li han fet a Joan Carretero. Reagrupament va anunciar ahir que donava el seu suport al MH President Mas a les eleccions del 25N. Lògicament la noticia havia ocasionat molt de rebombori i per això el Jordi Basté volia preguntar-li el per què d’aquesta decisió. Era una de les notícies del dia, sobretot si tenim en compte  que Carretero feia un any titllava als votants de CiU d’idiotes després de les eleccions al congrés espanyol quan Duran i Lleida votava amb el PP algunes lleis, com la de limitar el dèficit pressupostari de les CCAA amb el risc de ser intervingudes.

Carretero ha exposat clarament la seva postura, malgrat la incredulitat per part del Basté de no creure que ho feia a canvi de res. Carretero ha dit que no tenia cap simpatia amb CiU, de fet sinó vaig errat va tenir una demanda criminal per part d’un dirigent de CiU quan era l’Alcalde de Puigcerdà,  però que si creia necessari donar suport al Mas perquè sortís reforçat després de les eleccions per continuar el procés cap a l’estat propi. No he pogut escoltar els comentaris posteriors dels tertulians perquè he hagut de sortir de casa per portar el Jan al metge.

He estat membre de Reagrupament des del primer dia, tant quan era una corrent interna dins d’Esquerra com també després quan van decidir crear una organització política fora d’Esquerra en mires de crear la candidatura unitària i la més transversal possible per poder proclamar la declaració unilateral d’independència al Parlament i si era necessari  després fer un referèndum de ratificació. Em vaig implicat molt amb Reagrupament, fins i tot massa. Després de la derrota sense pal·liatius del 28N del 2010, i veien que Reagrupament s’havia transformat en un partit més del ja fragmentat espai independentista, vaig decidir desmarcar-me. Però els companys de Reagrupament van decidir continuar mirant de bastir una coalició independentista quan jo opinava que s’havia de dissoldre. En aquest sentit a les municipals Reagrupament van anar amb qualsevol dels altres partits que s’avingués a pactar amb ells per aconseguir més suport independentista. Van pactar amb les CUP, amb ERC i fins i tot amb SI malgrat la lluita fratricida que va haver entre les dues formacions. Però quan el MHP Mas va anunciar la seva intenció de convocar eleccions plebiscitàries per dur a terme un referèndum legal o no per aconseguir que Catalunya esdevingui un Estat dins d’EU, Reagrupament va anunciar que li donava tot el suport incondicional mentre demanava una coalició entre totes les forces sobiranistes al voltant del MHP Mas. Per tant no m’ha sorprès gaire aquest anunci apel·lant el vot útil a CiU després de veure el fracàs de la cimera independentista per fer la coalició entre ERC, SI, Laporta i Rcat.

El vot útil en unes eleccions normals és un càncer que erosiona la democràcia. Sempre ho he dit. Tothom ha de votar segons el programa electoral de cada partit, que hauria de ser el contracte que els polítics que es presenten fan amb nosaltres. Però també s’ha de votar sobre la confiança que tenim dels candidats que es presenten si seran capaços donades les circumstàncies, de dur a terme el programa electoral. Quan no es fa, llavors poden ocorre disbarats com donar 25 diputats a la Chacon a les eleccions del 2007 al Parlament espanyol per tal d’impedir que el PP guanyés, però al final no van servir absolutament per res per defendre els interessos dels catalans.

La pregunta clau de tot plegat és si considerem que el 25N serà o no serà unes eleccions normals. Entenc que Reagrupament creu que no ho són. De moment jo penso també que les eleccions no són normals, però no ho tinc clar que pot succeir durant aquesta campanya electoral que es pot fer molt llarga i dura. Però així i tot, malgrat es pugi considerar que el 25N són unes eleccions especials més plebiscitàries que normals, votar a altres formacions que també estan d’acord en promoure el referèndum si o si per aconseguir l’estat propi, no crec que sigui pas un vot inútil. Si com acabo de veure al TN de les nou del vespre, l’enquesta del CEO confirma que el PSC i el PP baixen en intenció de vot fins quedar per sota d’ERC i Iniciativa, l’impacte a (S)pain i també internacional pot ser increïble. Es visualitzarà que guanyen els partits que volen realitzar el referèndum amb o sense el permís de (S)pain. Partits que van des de l’esquerra pseudo-comunista, d’ecologisme, de l’esquerra no marxista, del centre-esquerra, del centre-liberal i de la dreta catòlica. Més transversal impossible. Realment la independència de Catalunya es veurà com una reivindicació de tota una nació.

Per tant de moment per mi, l’únic vot útil per la independència és aquell que no vota al PP, C’s i per desgràcia també al PSC.

Endavant les atxes!

Dimecres 10 d’Octubre 2012

Karlsruhe – Alemanya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!