ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

Unifamiliar entre mitgeres per a R.S. / One row-house for R.S.

Deixa un comentari

Aquesta intervenció naix d’una situació estranya com és la solsida de un parell de forjats en una rehabilitació que estaven fent els propietaris amb un parell d’arquitectes guardonats en 2016 pel Col·legi d’Arquitectes.

Atribuïsc la fallida a una praxis dolenta del constructor que, en situacions de crisi, els tècnics ens deixem arrossegar per la necessitat i la manca de previsions.

La Llei 07/1997 de liberalització generalitzada del mercat pel ministre Sr Rato ens va deixar als peus dels cavalls. I guaita que a mi m’agrada el mercat lliure, però amb un mercat transparent de lliure competència i no mediatitzat per milers de trampes i paranys.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En eixa situació dramàtica els propietaris es dirigiren al COATV per a demanar per algun arquitecte que els poguera defensar en la demanda civil que anaven a interposar contra els tècnics. Els donaren un llistat i enviaren a cadascun un escrit on explicaven a grans trets la circumstància. En el dit llistat es trobava el nostre estudi.

Nosaltres ens negàrem a passar pressupost sense veure abans la situació. Dient-los textualment: “…en este Estudi no hacemos bunyols sin verlos antes….”, la qual cosa cap dels altres els va dir d’anar a veure in situ el cas. El que els va fer decantar per nosaltres.

Vam muntar l’informe de demanda i es fa produir el judici, el qual vam guanyar, però sense la contundència que el cas requeria, doncs, els pèrits de part de les asseguradores i  tribunals funcionen amb un gran greamialisme corporativista allunyant-se de la realitat constructiva i els costos de mercat. De res serveix si et donen la raó però t’han minvat un 40 % del total del que caldria haver rescabalat els propietaris damnificats.

I ara entra la creativitat més artística, aquella de fer felices les persones directament. Estem acabant el projecte:

Aquella que demana mantindre el màxim per a no depassar el pressupost. Que el resultat, a la llarga, siga una peça autosuficient energèticament i econòmica.

Acoblar l’espai al programa familiar.

Fer-hi que cada espai siga el lloc on es produeixen esdeveniments i trobades familiars, amicals i vitals de tota mena.

Que fluïsquen els espais i l’aire. Que penetre la llum. Que aculla el verd indispensable.

La serenor de les vistes. Heus el projecte que hem acabat aquesta setmana.

 

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 25 d'abril de 2020 per josep_blesa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.