Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

14 de setembre de 2009
3 comentaris

Lliçó d?Arenys de Munt: com n?és de senzill aconseguir la independència

Per desgràcia no vaig poder anar a Arenys de Munt el diumenge, perquè havia de tornar a Alemanya. El viatge de tornada sempre és molt dur, ho faig conduint tota la nit durant deu hores, perquè així els meus fills petits poden dormir i no és tan passat per a ells. Però per mi, és una prova de resistència física i sobretot mental. Són 1.240 quilometres que els faig de cop i només paro uns 10 minuts per reposar el dipòsit a on aprofito per prendre un cafè i menjar quelcom.

També és dur el retorn cap a Alemanya,  perquè sento l’enyorança de deixar la meva pàtria. Però aquest cop era més dur, perquè sabia que no podria anar a Arenys de Munt a compartit la festa independentista. El dissabte a les 9 del vespre quan enfilava el cotxe per l’autopista cap la frontera de Catalunya, és a dir cap Salses, marxava amb el pensament posat a Arenys de Munt. Però també això m’ha mantingut despert durant tot el viatge que s’ha fet més curt que d’altres dies. Fins i tot, el diumenge només he pogut dormir 3 hores i a les 10 del matí, m’he llevat frisant per connectar-me a Internet per veure les noticies de com anava el referèndum d’Arenys de Munt.

(continua)

.

Durant el llarg viatge he pensat amb totes les conseqüències que es poden derivar. Tamb¡e he recordat quan el meu company de deumil.cat en Josep Poveda, ens va enviar un mail fa uns 3 mesos, a on ens deia que en aquest petit però a l’hora gran poble del Maresme, volien fer un referèndum amb la mateixa pregunta que havíem presentat amb la ILP al Parlament. Una ILP que la Mesa havia rebutjat per unanimitat de tots els partits, inclòs els que ara, ERC i CiU volen aprofitar la consulta d’Arenys de Munt per a sortir a la foto.

Quan en Josep ens ho va comunicar que volien fer la mateixa pregunta de la ILP als ciutadans del poble, la veritat és que jo no li vaig donar molta importància. Malgrat que trobava que era una bona idea, no veia la repercussió mediàtica que podria tenir per la lluita independentista. Però renoi!, qui hauria de dir que els espanyols ens ajudarien tant a promocionar-la, de fet el govern Espanyol del PSOE ens han fet un gran favor permeten que la falange es manifestés i posant una denuncia al consistori per mitjà d’un advocat de l’Estat que per més inri era també falangista. El que semblava ser només una idea bona però amb poca repercussió,  ha esdevingut gràcies als espanyols una de les fites més importants del catalanisme.

Tot això em fa reflexionar com n’és de senzill aconseguir la independència. Moltes vegades penso que els espanyols tenen més clar que nosaltres de què estem molt a prop d’aconseguir-la. Només fa falta que ens ho creiem i actuem en conseqüència.

Una unitat d’Espanya està basada en el dret de conquesta i consolidada gràcies al terror militar durant els darrers 300 anys. Però ara en una Europa democràtica, els espanyols tenen menys marge de maniobra per mantenir aquesta artificial i imposada unitat. Per això de seguida és posen nerviosos quan els catalans fem alguna iniciativa que realment posi un compromís la unitat d’Espanya. S’ha vist amb la poca intel·ligència que han tractat tot aquest afer de la consulta popular d’Arenys de Munt. De fet com més visceral sigui la seva resposta, millor per nosaltres, ja que esperona el sentiment independentista del ciutadà català i manifesta la contradicció de l’aparent democràcia espanyola davant de tot el món, quan impedeix una votació demòcrata a l’hora que permet fer una manifestació feixista.

He llegit als diaris que s’està parlant de què una seixantena de municipis catalans fer la mateixa consulta que Areny de Munt, pel dia de la constitución espanyola. Si jo fos espanyol, no hi posaria cap pega i faria tot el possible perquè la falange no hi anés a manifestar-se, com tampoc posaria cap denuncia per mitja dels advocats de l’Estat. Ho deixaria fer sense cap impediment i estic segur que no passaria res, fora de l’ambient de la xarxa sobiranista.

Però penso que Espanya no podrà romandre callada i haurà d’actuar-hi en contra. Des de sempre al poble espanyol ha estat educat amb un sentiment de què Catalunya pertany a Espanya pel dret de conquesta i malgrat que l’inici de la transició es va mirar de dissimular, per sort darrerament, alguns partits espanyols, sobretot el PP primer i ara junt amb el de la Rosa Diez, han activat de nou el sentiment nacionalista i imperialista espanyol contra tot el que sigui català i basc. És clar que ho han fet per motius electorals, però ara davant l’exemple d’Arenys de Munt, no poden fer cas omís i tenen que donar alguna resposta per ser coherents amb el que han predicat demagògicament. L’altre partit espanyolista, el PSOE malgrat sempre ha mirat de dissimular l’opressió espanyola desviant o amagant el debat identitàri de què tot això és un tema burgés o de les dretes, ara tampoc poc pot fer cas omís sinó vol perdre vots, sobretot per la competència del nou partit de la Diez. Això farà que el PSOE, malgrat li pesi,  haurà de fer mostrar que ells també són nacionalistes espanyols com els demés, fent que el PSC quedi retratat definitivament davant els catalans com el que és: una sucursal catalana de l’imperialisme espanyol, que si cal, actua antidemocràticament per sotmetre al poble català que diu que defensa.

Tot plegat fa que un esdeveniment amb nul significant a nivell jurídic i legal, com són unes consultes populars fetes des de la societat civil, té una gran repercussió política i simbòlica que obligarà a Espanya actuar condicionada pel seu nacionalisme espanyol, fent de retruc que la seva actuació sigui poc intel·ligent. Cal que ho aprofitem per aconseguir més suport per la nostra lluita independentista al món, però sobretot internament pels catalans que fins ara no s’han adonat que són tractats pels espanyols com a simples súbdits d’una colònia conquerida. Molts d’aquests catalans tenen el sentiment independentista apagat, perquè està ofegat pels intents de ningunejar-nos, de la constant manipulació per imposar la identitat espanyola, de la baixa autoestima en les nostres possibilitats i sobretot de la miserable actuació de la classe política en els darrers anys.

Cada dia estic més convençut que la independència s’aconseguirà gràcies a la reacció visceral, nerviosa i com a conseqüència estúpida dels espanyols. El problema és que els nostres representants polítics sembla que mai ho han pensat que aquest és possiblement l’únic camí. Sembla que avui, encara els dirigents dels partits catalans no ho veuen així quan miren de continuar negociant o pactant amb els partits espanyols. ¿Que no s’adonen els dirigents de CiU que amb el peix al cove els espanyols es trobem tan còmodes com el peix a l’aigua? o ¿que amb la pluja fina que proposa ERC, els  espanyols s’hi senten feliços perquè ells són els inventors de les peonades, subvencions, i tot tipus d’ajudes que conformen verdaderament no una pluja fina, sinó la pluja dorada?

Cal fer accions que posin nerviosos als espanyols que els obliguin a prendre decisions sota la seva pressió nacionalista i imperialista que ells mateixos han alimentat els darrers anys. Aquest és el full de ruta per aconseguir la independència. 

¿Us imagineu com de nerviosos es poden posar els espanyols si al proper Parlament hi ha una candidatura unitària i transversal que proclama unilateralment la independència de Catalunya? 

Estic segur que la reacció d’Espanya pot ser tant visceral i antidemocràtica, fins i tot violenta  als ulls de tot el món democràtic, que seran ells mateixos els que forçaran que molts països reticents d’entrada a donar-nos suport, acabin reconeguem-nos com una nació independent i sobirana.

Catalans, ara és l’hora de ser valents i de posar els espanyols i els seus col·laboradors catalans ben nerviosos.

Ara és hora que tots els catalans ens
reagrupem per anar junts a proclamar la independència

 

  1. Serà tot un espectacle quan es programi el referèndum a Sta. Coloma, a l’Hospitalet, a St. Adrià o a qualsevol municipi en què els votants encara vegin els sobiranistes com a xenòfbs, excloents, integristes.
    Per aconseguir que tota aquesta gent, que són la majoria, participin del projecte cal que continuem demostrant sense estridències i amb evidències, com fan els independentistes que tenen responsabilitats de govern, la necessitat que aquest sigui el camí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!