Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

12 d'agost de 2007
6 comentaris

Els Països Catalans estan de dol: Ha mort LLUÍS MARIA XIRINACS

Des de aquest modest bloc, vull retre homenatge a un lluitador incansable per la llibertat : Lluís Maria Xirinacs
Un lluitador que ens va ensenyar a molts que la lluita no-violenta és una via efectiva.
Un lluitador que ens serveix de model de coherència, honestedat i fermesa davant l’opressió i la violència del Estat Espanyol.
Un referent que ja ens agradaria que alguns dels nostres representants li arribessin a la sola de la sabata.

Cantar en memòria de Lluís Maria Xirinacs els Segadors és la millor manera de retre homenatge:

  1. No hi ha cap altra cosa bona que es pugui fer amb unes cadenes que ens fan esclaus.
    Mirem les noves cadenes, i acabem alhora amb els generadors de masses, que han portat a aquest lluitador per la llibertat dels pobles a demanar-nos que no el seguim; que el deixem en la seva volguda solitud i silenci. És la única cosa bona que es pot fer amb aquests generadors.
    És molt trista aquesta mort.

  2. El Baró de Teive, l’heterònim suïcida de Pessoa, clou la seva obra L’educació de l’estoic amb aquest paràgraf:

    Com
    el gladiador, condemnat pel seu destí d’esclau a posar-se damunt
    l’arena, saludo, sense que s’estremeixi el Cèsar que hagi en aquest
    circ envoltat d’estrelles. Saludo de front, sense orgull, perquè
    l’esclau no pot tenir-ne; sense alegria, que no pot ésser fingida per
    un condemnat. Així i tot, saludo, perquè no vull faltar a la llei
    encara que tota llei em manqui. I,
    tot acabant de saludar, em clavo al pit el glavi que ja no em servirà
    per a combatre. Si el vençut és el que mor i el vencedor el que mata,
    amb això, confessant-me vençut, em declaro vencedor.

    Aquesta mort conscient i voluntària simbolitza el desenllaç més estremidor de la decadència a la qual em referia en el post anterior. Jubilats els Pujol i els Barrera, la nostra dissortada pàtria passa per les seves hores més baixes. Xirinacs
    ens ha deixat la seva postrema lliçó. Hem ultrapassat els límits de la
    indignitat nacional, i el que resta són titelles polítics i un demos que fa pena. Xirinacs se’n va amb el cap ben alt després de tota la seva vida lluitadora. Ell ha vençut. Vae Victis!

  3. La mort és vida. Les seves idees no van voler ser enteses pels polítics instal·lats ni pels poders mediàtics. Ell era un home que volia la llibertat plena del seu poble i ho deia sense embuts, i això no s’acceptava. El van marginar.

    Recordo, durant la campanya del "jo em planto", que va sortir a TV3 i l’entrevista va anar amb un to sorneguer, burleta i ell se’n va adonar i per uns moments em va donar la impressió que s’aixecaria i marxaria del plató …

    La mort és vida i amb la seva mort hem de veure més que mai que la llibertat dels Països Catalans l’hem de fer possible, i el seu referent ens ha d’acompanyar.

    La mort és vida i en Lluís Maria Xirinachs no ha mort, la seva mirada ens ha d’obrir el camí.

    Estic trist.

    El cant del grups Els Esquirols (*) "Al banderer de la Pau" hauria de convertir-se en un himne …

    (*) si podeu feu-hi l’enllaç, jo no sé com es fa. Gracies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!