28 de setembre de 2012
2 comentaris

“volem massa, més, tot”

Porta dels Països CatalansCom deia en la darrera entrada al bloc, s’escampa una idea que primer aconseguim la independència i després ja veurem què fem, en pro de la unitat de totes les independentistes. Una idea que ja comentava perquè la considero perversa.

Cal tenir en compte que els processos històrics solen evolucionar de forma latent fins que arriba un moment que es precipiten, i tot sembla anar molt ràpid. I és justament en aquests moment quan s’ha d’anar a per totes. Si no, te’n menges el resultat per molt temps o per sempre més.

El resultat de la transició, per exemple, ens l’hem menjat molts anys. I el mateix passarà amb el que surti del procés que s’ha iniciat ara a la CAC (que pensem que pot quedar gairebé en no res!). El que vull dir amb això, és que s’ha d’anar a per totes ara, a donar-ho tot pel país que volem i com el volem, i no se’ns pot acusar de puristes o de voler-ho tot de seguida: és que o és ara, quan es dónen els canvis, o no serà!

És per això que més que mai, no només hem de lluitar per a que es crein “estructures d’estat” (que no sabem ben bé què volen fer), hem de lluitar per una independència econòmica real (sense deutes, rescats de bancs i troikes), i per una democràcia més real (amb mecanismes de participació i de dicisió populars).

No podem acceptar unes “estructures d’estat” que segueixin implicant el desmantellament de la sanitat i l’educació públiques posant-les en mans privades, que prioritzi projectes especulatius, que tingui les presons plenes de pobres mentre tots els corruptes que han saquejat el país campen lliures pel carrer, que rescati els bancs mentre es desnonen famílies, que tingui la pagesia i els pescadors abandonant la seva feina perquè no es consideren un sector important… és el moment que la gent d’aquest país fem fora els polítics, empresaris i banquers que ens imposen el model neoliberal.

Us imagineu unes estructures d’estat amb en Boi Ruiz a sanitat, el Puig a Interior, el Mas de president? És ara el moment d’anar a per totes. És molt difícil fer passar un tren. Per això quan passa, s’ha de lluitar amb totes les forces per tunejar-lo. I jo, vull un tren conduït pel poble. Fem fora els neoliberals de la màquina!

Us deixo amb aquesta lletra d’en Lluís Llach:

SOMNIEM SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.

SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir…

SOMNIEU.
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.

  1. Molt ben dit! Molt exacte! Aquí hi ha el quid de la qüestió: quina independència? És a dir: quin model d’Estat? No em cansaré mai de dir-ho. Cal deixar les coses ben lligades ara, o ens faran la política contra nosaltres, que diria sant Joan Fuster. En efecte, la correlació de forces que hi hagi al moment de la independència serà decisiva: marcarà el futur del país; per això l’esquerra independentista ha de ser-hi, i amb força. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!