1 de febrer de 2008
4 comentaris

Ser abertzale

Ser abertzale a Euskal Herria avui dia sembla força complicat:

– No pots votar les opcions polítiques amb que t’identifiques perquè les ilegalitzen

– Si pertanys a alguna organització política o cultural de l’esquerra abertzale t’has de reunir de forma clandestina, tot i que això no és garantia de res com s’ha vist amb la detenció de la Mesa Nacional de Batasuna per segona vegada quan es reunien

– Si col·labores econòmicament amb alguna entitat abertzale, tens el perill que tard o d’hora la declarin part d’ETA i per tant considerin que estàs finançant una organització terrorista

– Si et detenen per qualsevol delicte és molt provable que et demanin penes més altes pel fet de ser abertzale: si és cremar un banc (per posar un exemple) hi poden afegir atemptat terrorista, organització terrorista, o altres delictes acabats amb terrorista, cosa que no passa si no tens una clara ideologia política

– A la més mínima et jutjen a un tribunal d’excepció com és l’Audiencia Nacional

– Si vas a la presó no et porten a la presó més a prop de casa com fan amb tothom, sinó que et porten tan lluny com poden

– Els teus amics i familiars han de gastar molt de temps i diners i de vegades posar en perill la seva integritat física per poder-te venir a veure

– Tens moltes provabilitats de ser detingut/da, empresonat/da o torturat/da, o de que ho sigui algun familiar o amistat teva. Des de la “transició” ja han detingut més de 30.000 persones, i 7.000 les han torturat

– Tens dificultats per llegir premsa ja que tanquen diaris i revistes properes a la teva ideologia

– Si vas a la presó has de complir les condemnes de forma íntegra, a diferència de tots els altres presos i preses

– Si et toca sortir de la presó segons les seves lleis pot passar que busquin qualsevol excusa per a que no surtis i tinguin la barra de dir-ho públicament sense que passi res

– No tens dret a la presumpció d’innocència, pot passar que primer et condemnin i després busquin el perquè. Per exemple, que decideixin que el teu partit no es pot presentar a les eleccions i després busquin el perquè, o que no pots sortir de la presó i després busquin algun motiu, o que has d’anar a la presó i després pensin com ho justifiquen, o que t’han d’ilegalitzar i ja anuncien prèviament que buscaran qualsevol excusa per fer-ho i aquí no passa res…

– i bé, segur que em deixo coses, podeu fer les vostres aportacions!

  1. Esto no sólo pasa en Euskadi!!

    En todos los sectores de izquierdas del podrido estado español pasa lo mismo, y sí más cosas que te dejas…

  2. Per tot arreu on porqueja ecspanya, passa igual.
    El camí és ben clar. La llibertat no es demana, s’agafa obrint pas a clatellots. És l’ùnic llenguatge que entenen aquesta gent.
    Soc veï d’aquí al costat al VilaWeb i et llegeixo sovint. Si vols fer una ullada al Tradiblog: http://tradi.blogspot.com potser et pot interessar agregar el teu bloc. Salut i segueix clavant canya.

  3. En un altre post encertes els comentaris crítics amb els valors "informatius" de TV3 (televisió autonòmica espanyola; deixem d’enanyar-nos: no és un mitjà de comunicació públic social d’àmbit nacional). Objectivament incompleixen el propi codi deontològic  professional.
    La dissidència en general i l’esquerra independentista basca en concret, pateix àmpliament i amb duresa la persecució política i policial pròpies d’un sistema que viola a totes llums els drets fonamentals, suposadament reconeguts (però no emparats) a nivell internacional.
    Un petit incís (o avís): en les darreres setmanes s’han intensificat els mitjans policials destinats a la persecució de la dissidència. No només a nivell de "militància", sinó també a nivell de "suposada simpatia". Entrades a blocs, e-mail, "acupuntura" telefònica, seguiments, turisme informàtic pels arxius accessibles,….
    Però com que la paranoia val més deixar-la pels "demòcrates" que se senten perseguits i que senten paor per la possible pèrdua de cotes de poder…
    SEGUIREM EN PEU!
    Per la memòria dels nostres avis-pares/mares, aquells obrers que mai van poder matar.
    Per l’amor de les nostres filles.
    SEGUIREM EN PEU!
    Ah, per cert:
    Lola: seguirem en peu!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!