3 d'abril de 2006
Sense categoria
1 comentari

Amigues i amics

Darrerament penso en les coses importants de la vida, i veig que una d’elles, si no la que més, són les amigues i els amics, els de debó, que t’acompanyen durant la vida, passi el que passi.
Per circumstàncies diverses en pots quedar desconnectada i fa molta il·lusió veure que encara hi són quan els necessites.
I això, que m’adono que aquestes setmanes he vist força gent amb la que hi estic molt a gust i m’ajuda molt: l’Elisabet i la Maria que sempre fan una infusió amb mí quan ho necessito, l’Eli que va quedar amb mí per anar al cine i donar-me la benvinguda de nou al barri, la Maria que va ser la primera en donar-me ànims, el Jaume que sempre sap donar-me bon rotllo en moments difícils, el Francesc que és l’amic més antic que conservo (des de fa 20 anys!), l’Aina i la Marisa que encara que triguem a veure’ns sempre fem uns sopars molt macos, el Gili que em té preparat un llit a Vila per quan vulgui, el Puma que em deixa les claus del pis en qüestió quan en Gili s’ha retirat amb la taja, la Montse i el Susu que et truquen per dir-te que no volen perdre el contacte amb tu, les noies de l’esbart del Pla que diuen que passis a fer el cafè amb elles, la Mireia i la Sophie que et pregunten com estàs quan fa més del compte que no et veuen per la facultat, en Carles que et diu que si vols fer campana per fer un cafè només ho has de dir, en Cesk, que insisteix a deixar-me clar que quan el vulgui acompanyar de gira un cap de setmana per desconnectar només li he de dir, i la Sílvia que la conec de fa poc i quan em cal sap fer-me unes abraçades ben maques, i el Roger de Sant Andreu que es deixa convèncer per anar al concert d’Antitank (per cert, boníssim!), i tota la gent del rotllo del Penedès que són tan macos, i els del Baix Llobregat també, i jo què sé, que m’adono que aquests dies ho he passat molt bé amb diversa gent molt maca, què coi! I aquí em teniu amb l’amiga més petita que tinc, quina il·lusió tenir als braços la filla d’un altre dels amics més antics que tens…
Un petó a tots i totes!

  1. Sóc el teu amic més antic? 20 anys ja fa que som amics??? Uau, mai no m’havia parat a pensar-ho … Això només confirma un defecte meu: sóc massa feble per enviar-te a la merda d’una vegada. No, jajaja, és broma, no t’ho agafis malament ara. Ja ho saps que és tot el contrari. 20 anys ja fa, carai, tota una vida …

    I quina foto més bonica la teva amb la nena … No hi ha paraules.

    Fa goig veure’t a fotos com aquesta. És el que et deia ahir. Deixa’t estar de kilos amunt kilos avall, que no ets pas diferent de l’altra gent i és quan se’t veu somrient i contenta que se’t veu maca de veritat. Bé, no tant maca com la nena que hi ha als teus braços, és clar, i és que no hi ha res més bonic al món que un nadó amb tota la seva vida per endavant.

    Apa, ens veiem, gràcies per haver-me alegrat el matí. Un petó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!