Un cop definit l’objectiu de l’anàlisi (el projecte de la sobirania de la nostra nació), podem passar a identificar els factors que l’afecten, començant per les debilitats, i seguint per les amenaces, les fortaleses i les oportunitats. Aquesta llista no pretén ser exhaustiva, i s’anirà actualitzant a mesura que s’identifiquin nous factors.
Les debilitats són factors negatius interns del projecte sobiranista. Que siguin factors negatius, i que n’hi hagi uns quants, no vol dir que ho vegem tot de color negre, sinó que ens indica allò que hem de corregir si volem tenir èxit. (segueix…)
Proposta de llista de debilitats:
– baix percentatge de la població que es declara partidari de la independència.
– manca general d’autoestima com a catalans.
– manca de confiança en les nostres possibilitats.
– percentatge important de la població encara sotmesa a les pors de l’època franquista.
– percentatge no negligible de la població sotmès a la síndrome d’Estocolm espanyola.
– percentatge important de la població no integrada nacionalment a la nostra nació.
– percepció de l’accés a la independència com a difícil, si no impossible, per part de força gent.
– dispersió d’esforços, que sovint desemboca en la creació de "capelletes".
– poca visió a mitjà i llarg termini.
– manca d’una força explícitament sobiranista en l’espai de centre-dreta.
– poca representació del sobiranisme de l’espai de centre-esquerra.
– manca de suport del poder econòmic al projecte sobiranista.
– poquíssima presència de creadors d’opinió sobiranistes (o, simplement, nacionals de manera coherent) als mitjans de comunicació de masses.
– poca capacitat de "lobbying" sobiranista a fora.
– discurs tradicionalment poc engrescador més enllà dels convençuts, comparat amb el discurs unionista.
– "amateurisme" sovint no gaire eficaç.
Bé, de moment aquesta és la llista que se m’ocorre. Segurament que ‘hi ha d’altres, i espero que vagin sortint. Com deia, aquests són factors interns, és a dir, que els podem (intentar) resoldre nosaltres mateixos. Però aquesta ja seria la fase següent. Mentrestant, hem de repassar, en els propers posts, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Penso que gairebé no te n’has deixat cap, només una referència, i és la correlació o el trenat entre una i l’altra, caldria valora-ho a l’anàlisi.
Exemple:
Estan molt relacionades una amb l’altra, la fortalesa de la primera faria que de cop d’altres caiguessin pel seu propi pes.
Continuare………………….
– Percentatge no negligible d’independentistes amb una manca absoluta de respecte pel seu proïsme al que atribueixen tot de malalties mentals (auto-odi, síndrome d’Estocolm, manca d’autoestima) pel fet de no compartir la seva ideologia.
Potser podem comprendre millor com n’és d’encertada aquesta estratègia si l’apliquessim al lligar.
Un xicot independentista deu lligar així: "Si no te’n vols anar al llit amb mi és perquè pateixes auto-odi, tens síndrome d’Estocolm i manca d’autoestima."
Brillant, oi?
Jo diria que en un 99.9% dels casos, així no et menges un rosco i en el restant 0.1% potser sí que, certament, si has convençut algú amb aquestes paraules d’amor tan fermoses, és que aquest algú necessita anar al psiquiatre.
Però si el teu percentatge d’èxit amb aquest "argumentari" és superior al 0.1% llavors potser tinguis futur com a gurú d’alguna secta destructiva.
Fulanet,
Espanyolet de pasucatamboli, llepaculets de vol ras i gallinaci, En Pau Comes ha suggerit una anàlisi DAFO de com aconseguir la independència, si no t’agrada te’n pots anar a algun foro cosmopolita de la xusma i escòria sociata.
Però no deixe de ser el mateix que és fa sempre. Si realment volem una nació Estat, un projecte sobiraniste o simplement l’autodeterminació per decidir el futur nacional només cal començar a lluitar sense parar-se a pensar en les conseqüències. I lluitar vol dir tenir molt clar el que es vol i posar el reconeixement nacional per davant de tot i de tothom.
El principal problema dels catalans és la falta de coratge dels nostres representants polítics i tenir una estúpida bona fe, esperant que al final tothom voldrà ser Català.
Benvolgut Pau,
Crec que el diagnòstic en general és encertat, però em permeto de fer-te algunes correccions (al meu entendre) importants:
1.
– baix percentatge de la població que es declara partidari de la independència
Això és incorrecte. El % de partidaris de la independència i el % de contraris a la independència es troba en situació aproximada d’empat tècnic des de fa ja 4 anys (al voltant d’un 40% per banda, 5% amunt o avall, segons l’any, el mètode de sondeig, etc.). El problema no és el % de partidaris de la independència, sinó que LES XIFRES EXISTENTS NO ES CONEIXEN PERQUÈ NO ES DIFONEN. Això és d’especial gravetat quan per exemple des d?esquerra (suposadament independentistes) s’amaguen també aquestes xifres amb el propòsit d’enganyar la gent per a fer-les coincidir amb el seu % de vots a les eleccions. Les xifres existeixen, són ben clares i a Catalunya Acció les hem recollit, posat en format amigable, i difòs àmpliament (cosa que d’altres no fan):
PRESENTACIÓ POWERPOINT
"Les enquestes sobre la independència"http://www.catalunyaaccio.org/documentacio/presentacions/PEnquestesIndependencia01.pps
2.
Et manca un punt clau i és:
– Renúncia explícita o implícita de les elits de tots els partits parlamentaris a l’enfrontament amb Espanya per tal d’iniciar el procés d’independència, inclosa l’Esquerra dirigida per Carod i Puigcercós, ignorant la voluntat d’un alt % de població de Catalunya.
Salutacions, i et felicito per la iniciativa.