El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

14 de març de 2016
0 comentaris

La cooficialitat del cors, a debat

Acte a Bastia -cooficialitat cors

 

 

És conegut que França és, conjuntament, amb Grècia, un dels estats europeus als quals més costa reconèixer la diversitat lingüística del seu territori. L’Estat francès encara té pendent de ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (un tractat internacional en forma de convenció per al reconeixement i la defensa de les llengües europees que té més de 20 anys), ja que el 2015 el Senat francès va votar en contra d’un projecte de llei presentat pel govern socialista de François Hollande, en el qual es volia modificar la Constitució francesa per a permetre-hi expressament la ratificació de la Carta.

Sigui com sigui, el cert és que les llengües que (encara) s’hi parlen viuen en una situació sociolingüística que cada cop més les aboca a la desaparició: neerlandesos i francoprovençals (arpitans) pràcticament han vist la llengua desapareguda; catalans, bascos, occitans, alsacians i bretons malden per fer sobreviure l’idioma bàsicament, tot i que no únicament, mitjançant l’escola; i, finalment, els corsos, que han decidit que la lluita per la llengua, emmarcada en una lluita per l’autonomia de l’illa, cal situar-la en la defensa de la cooficialitat.

De fet, en els anys darrers, a Còrsega s’han produït fets fins ara impensables. El 2013 l’Assemblea de Còrsega (amb 46 escons a favors de 51, que incloïa els nacionalistes corsos però també diputats d’obediència francesa) va demanar que es canviés l’estatus de l’illa. Entre les demandes, a més d’augmentar la minsa autonomia (Còrsega té unes poques competències traspassades per l’Estat), hi havia la cooficialitat del cors. Aquell mateix any l’Assemblea va aprovar la cooficialitat del cors (36 membres van donat suport a l’equiparació legal del cors i del francès, mentre que 11 no van voler participar en la votació i 4 n’eren absents). Malauradament, cal recordar que és l’Assemblea Nacional francesa qui ha d’atorgar la cooficialitat efectiva definitiva. Sense aquesta aprovació, la decisions de l’Assemblea corsa són lletra morta. Com en altres punts d’Europa, aquesta oficialitat s’havia de fer efectiva bàsicament en l’administració i en l’escola.

En aquests moments, la victòria de la coalició formada per autonomistes i independentistes a les eleccions corses de desembre de 2015 semblen albirar un nou impuls a aquestes velles lluites del poble cors, situades, a més, en un nou context de revisió de l’organització territorial francesa.

És en aquest context polític en què el col·lectiu “Parlemu corsu!” va organitzar a Bastia un debat públic (al qual assistiren més de 100 persones, entre els quals representants significats de la política corsa, com els germans Simeoni –mítics membres del nacionalisme cors–, l’alcalde de Bastia o responsables de política lingüística i educativa) en què s’analitzà què ha representat la cooficialitat per al català a Catalunya (i de retruc a la resta dels Països Catalans on la llengua és oficial), per al gallec a Galícia i què pot representar per al cors.

En primer lloc, va intervenir Marcos Maceira, en nom de A Mesa pola Normalización Lingüística, una plataforma independent, l’objectiu de la qual és promoure l’ús del gallec en tots els àmbits de la vida social. La funció d’aquesta entitat és dur a terme iniciatives per sensibilitzar la població i obrir noves vies d’ús de la llengua en diferents àmbits, així com la denúncia de tot tipus d’agressions i discriminacions que pugui patir la llengua gallega i assegurar que es respecta el seu ús individual i col·lectiu. I, justament, Maceira va representar un exemple de societat civil organitzada que fa de burxeta d’un poder polític que, malgrat la cooficialitat del gallec, no treballa a favor de la llengua.

Posteriorment, Pere Mayans, en nom del CIEMEN i cap del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, va exposar quins han estat els eixos de la política lingüística de Catalunya arran de l’aprovació de l’oficialitat del català i el posterior desplegament normatiu que aquesta situació jurídica ha permès: llengua preferent a l’administració catalana, mitjans de comunicació catalans de titularitat pública, toponímia i ensenyament no universitari… També va destacar, però, les dificultats i nous reptes als quals s’enfronta actualment la llengua. Es tractava, per tant, d’un exemple de com, quan hi ha un poder polític favorable, és possible treballar per a un futur per a la llengua, tot i que no és fàcil ni per a una llengua amb 10 milions de parlants com és el català.

Finalment, Alanu Di Meglio, vicepresident de la Universitat de Còrsega, encarregat de la llengua corsa, i Romain Colonna, autor del llibre Cuufficialità: 50 argumenti in giru à a ricunniscenza di u corsu, plantejaren la necessitat imperiosa de declarar el cors llengua cooficial de Còrsega.

La sessió acabà amb un intens debat per part del nombrós públic assistent en un acte que tingué, a més, un ampli ressò en els mitjans de comunicació de l’illa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!