Plurifamiliar a Avgda. Burjassot/c. de la florista. València.(1-2)

TOPOGRAFIA, EMPLAÇAMENT I PREEXISTÈNCIES.
El solar en què ens ubiquem és el resultat de l’enderroc de tres habitatges unifamiliars que tenien al seu redós sengles naus industrials. Situades a la galta esquerra del camí que unia València amb Burjassot, es troba situat en l’antiga pedania de Benicalap. Un solar en forma de L que dóna façana a dita avinguda per davant, direcció est, i una posterior a ponent, donant a la via pública en que circulen autobusos i tramvies, c./ de la Florista. Té una superfície de 1018 m2. Es troba situat amb un esbiatge d’uns 70º respecte la perpendicular de l’eix de l’avinguda. La qual cosa condicionarà tot el disseny. Un altre factor que el marcarà fondament és la profunditat edificatòria de sols 14 m. També requereix la realització de dos soterranis d’aparcaments per a acollir la manca d’ells en la zona. Es permet la realització de golfes sota teulada. Hi ha un factor esperonador en la configuració del carrer corredor. La galta de la dreta té una planta d’alçada més. Aquest es conforma en el nostre esperó per a regularitzar la imatge urbana. Cada alineació està conformada per les antigues cases obrador, comercials i industrials. Amb un ski-line absolutament irregular i caòtic. La qual circumstància s’ha incrementat amb l’aparició de blocs en els anys 60’ i 70’, que conformaven i amagaven una mena de mini ciutat dormitori. L’aparició de noves edificacions properes a la zona d’espatles com és Corts Valencianes encara incrementa més el desordre urbanístic. Prioritzant l’espai domèstic front el públic, segons la terminologia d’en Josep Oliva i Casas. Conjuminant una part de ciutat i una nova polaritat. Traient la idea de conformar una carretera ala qual es redossen un munt d’edificis d’habitatges. En definitiva, contribuir a fer ciutat des de la iniciativa privada, si pot ser.
PROGRAMA
Fer-ne 19 habitatges, amb tres dormitoris cadascun. Valor d’eixida de venda al voltant de 140.000 €. Donada la irregularitat de la parcel•la, l’objectiu és fer-ne, el màxim nombre, habitatges en una forquilla entre 70 i 140 m2 útils. Aquest darrers dedicats als dúplex, amb dues plantes i terrasses. Eixiren 19 habitatges i 70 places d’aparcament. I quatre locals de negoci, comercial, etc. Les primeres plantes gaudeixen de terrassa privativa, els dúplex de la penúltima planta també. En concret consisteix a reproduir els serveis complets d’un estànding mitjà/alt, que es produeixen a València, des d’una perspectiva d’accessibilitat a gent normal, nivell econòmic mitjà/baix.
CONCEPTUALITZACIÓ FORMAL I TEÒRICA.
Llenç de carrer corredor: finestra+arbre.
El llenç a de contribuir a conformar el carrer corredor. Fent d’una via d’eixida de la ciutat, un carrer. Com explica Cerdà, un carrer no és una carretera. Tenim la sort de tindre una façana de uns 20 m. Tenim l’objectiu d’igualar amb l’edificació d’enfront que té una planta més. Volem aire i llum per a els habitadors de l’immoble. Unes terrasses i una estructura de pilars i bigues, i marquesines que ens conformaran i direccionaran el carrer, i ens marcaran el sky-line de la ciutat quan som immergits al carrer. L’horitzontal marca la tranquil•litat i reforça la urbanitat. El cromatisme marcarà els elements protuberants. L’estructura restarà vista, no s’amaga. S’inclou i quedarà inserida en formar part de la composició. Aquesta instal•lació ha pretès ser una recerca entre l’arquitectura vedettista amb capacitat pressupostària i màxima prestació i l’anònima, la finalitat de la qual, és simplement la construcció material d’habitatges amb la inversió mínima. Tot intentant convocant el més amb el mínim. Els miradors s’enfosqueixen i el llenç adquireix una preponderància tibant. Minimitzar l’impacte en el context existent. Fer pedagogia. Materials i qualitats estàndard, però ben construïdes i executades. La interacció vital entre interior de l’habitatge i els exteriors, comunitari i públic. Al capdavall la importància de l’arquitectura és que conforma els espais on l’usuari desenvolupa la vida. I la resta és moda, en el sentit pejoratiu i més innoble del terme. Un gran buit intern fa que la gent es senta acompanyada. El pati.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*